Una nova aventura.
El Club de Lectura Juvenil.
Fa poc més d’una setmana un grup de joves del Prat de Llobregat va emprendre una aventura: crear el nou club de lectura juvenil de la ciutat.
A qui s’adreça?
Està obert a tots i totes les joves a partir de 16 anys a qui els hi agradi llegir i tinguin ganes de compartir. No cal ser una lectora voraç però si tenir curiositat per llegir gèneres i autores variades, i sobretot voler conversar i compartir reflexions, sensacions i recomanacions amb la resta de les participants.
Vol ser un espai de trobada i d’intercanvi entre joves de diferents edats que comparteixen l’interès per la lectura.
D’on sorgeix?
El Club de lectura Juvenil neix de la inquietud d’una jove de la ciutat, amant de la lectura, que vol participar en un club de lectura, però se n’adona de què tot i que el municipi compta amb diferents clubs de lectura, cap d’ells s’adreça específicament a un públic jove. Aquest és el punt de partida, la detecció de la necessitat.
Des de la Biblioteca Municipal també existeix la inquietud per promoure la lectura entre el públic jove, així com per fomentar la participació juvenil, per tant, era l’oportunitat perfecte. En aquest moment s’engega un procés de col·laboració per crear el club.
Què és un club de lectura?
Els clubs de lectura uneixen la pràctica personal i íntima de llegir amb el fet social de formar part d’un grup organitzat. Per aquest motiu, per una banda, cal tenir en compte els beneficis de la lectura:
- Estimula el cervell i millora la memòria i concentració
- Ajuda a desenvolupar competències lingüístiques i de comprensió
- Fomenta la imaginació i la creativitat
- Esdevé un espai de desconnexió de la realitat contribuint a la reducció de l’estrès.
- Estimula l’empatia i la comprensió de l’entorn
- Fomenta l’autoconeixença i dóna eines per autoexplicar-se a través de la identificació amb els relats i les històries dels personatges
D’altra banda, cal comprendre que són els clubs de lectura. Aquests van més enllà de ser un grup de persones que llegeixen un llibre alhora, si no que es configuren també com a espais d’amistat, tolerància, cohesió social i enriquiment personal (Fanjul-Fanjul, 2015). Aquests espais contribueixen a:
- Fomentar l’hàbit de la lectura i gaudir-la, associant-la al lleure i l’oci.
- Incentivar l’esperit crític vers el món que ens envolta a través de reflexionar sobre els relats.
- Fomentar l’autoconeixença a través de la identificació amb els relats i les interpretacions compartides.
- Aprendre de les altres persones a través de l’intercanvi d’opinions.
- Estimular la participació cultural i social.
- Desenvolupar competències lingüístiques i de comprensió i expressió oral i escrita.
Com funciona?
Des de la Biblioteca es cedeix un espai per fer les reunions mensuals i també els llibres disponibles perquè totes les participants se’ls puguin endur per llegir. L’accessibilitat, de forma gratuïta, a les lectures és essencial perquè les joves formin part d’aquest espai de trobada.
A la primera reunió assisteixen 9 joves, però no són les úniques que han mostrat interès, això posa de manifest que veritablement existeix l’interès entre les joves de la ciutat. A més, cal tenir en compte que per a la primera trobada no es va fer una crida oberta a totes les joves de la ciutat, sinó que es va plantejar en un format més íntim, per poder assentar les bases prèviament a fer-ne difusió.
Les lectures mensuals s’escullen consensuadament a les trobades, a partir del catàleg disponible de la biblioteca i sobretot en funció dels interessos del grup. EL club no es tanca a cap gènere. L’objectiu és explorar històries i autores diferents per descobrir i ampliar preferències i inquietuds personals.
Recuperant les idees que Arellano (1995) apuntava fa més de dues dècades, però encara en vigència, el Club de Lectura Juvenil parteix d’establir un petit grup estable que lideri les activitats del grup i funcioni com a intermediari amb la biblioteca.
Sovint costa superar la visió de respecte o fins i tot rebuig vers les institucions (la biblioteca en aquest cas), “un espai dels adults”, que pot frenar a les joves a participar dels espais que s’ofereixen. Per aquest motiu, que siguin les joves qui lideren els clubs de lectura ajuda a configurar referents joves , entre iguals, per facilitar un clima de confiança més atractiu per a les participants o potencials participants del club.
Vol ser un espai de joves per a joves.
Per saber més sobre clubs de lectura i literatura juvenil:
Arellano, V. (1995). El Club de Lectores un instrumento para «socializar» la lectura. Educación y biblioteca, (61), 57-58.
Fanjul-Fanjul, M.C. (2015). Los clubes de lectura en España algo más que una lectura en común. Nexo: Revista Intercultural de Arte y Humanidades, (12), 38-45.
Polo, N.D. (2018). Best-sellers de la lectura juvenil prácticas de lectoescritura y apropiación cultural. Educación y Ciudad, (35), 25-40.
Imatges del post: Elaboració pròpia.
Participación juvenil y movimientos sociales: Experiencia en el contexto chileno
“Nuestra juventud es la edad de la energía, del vigor y de la magnanimidad. Si es capaz de grandes pasiones, lo es también de grandes virtudes y grandes intentos”.
José Miguel Carrera – político y militar chileno (1812)
Habitualmente podemos escuchar a las personas decir que “los jóvenes de hoy” no se interesan, no participan, no se involucran en nada y cada vez están más atrapados en sí mismos o en las redes sociales, sin embargo, estas parecieran ser solo meras apreciaciones que podrían alejarse de la realidad. Esta crítica a la juventud la podemos observar con cada cambio generacional, se alimenta de los prejuicios o de los estándares que se levantan sobre los propios jóvenes, donde no se logran visualizar las necesidades o intereses de estos. Sin embargo, la historia nos ha demostrado que los y las jóvenes han sido fundamentales para los cambios y transformaciones sociales en cada época, desde ahí la cita de Carrera toma contexto, la juventud tiene el poder de participar y generar transformación, tal vez la dificultad está planteada en la forma que comprendemos la participación y que es lo que se busca transformar.
Debido a lo anterior, sería importante aclarar que entendemos cuando hablamos de participación, sin embargo, esta no es una tarea fácil, ya que al igual que con otros conceptos estudiados en ciencias sociales tiene distintas maneras de comprenderse. Como señala Trilla y Novella:
Participar puede significar hacer acto de presencia, tomar decisiones, estar informado de algo, opinar, gestionar o ejecutar; desde estar simplemente apuntado a, o ser miembro de, a implicarse en algo en cuerpo y alma. Es decir, hay muchas formas, tipos, grados, niveles, ámbitos de participación (Trilla y Novella, 2001, p. 141).
Esto nos reafirma la idea de que la participación es una acción variada y que el modo de hacerlo, puede diferir de manera significativa en una misma acción o situación. Los y las jóvenes pueden participar de diferente manera en los movimientos sociales, pero cualquiera sea la participación y más allá de lo que podamos entender por participación, podría considerarse como algo relevante, para los procesos de transformación a los que esos movimientos sociales podrían llevarnos.
Como señala Revilla un movimiento social es un “proceso de (re)constitución de una identidad colectiva, fuera del ámbito de la política institucional, por el que se dota de sentido a la acción individual y colectiva y responde a sus necesidades materiales y emocionales” (1996).
En el contexto chileno podemos observar como en las últimas dos décadas, los y las jóvenes han sido motores de lucha y transformación social, siendo la participación de estos, diferente en muchas formas pero significativa para estos movimientos. Durante el año 2009, se generó un movimiento social estudiantil que luchaba por la calidad de la educación y al acceso igualitario a este. Todos los participantes del movimiento eran universitarios y secundarios, con grandes diferentes entre sí, con diferentes formas de participación e implicancia, pero unidos por un motivo en común que llevo a este movimiento a convertirse en un precedente para la historia del país, siendo una de los líderes del movimiento recientemente electo como presidente de Chile, el más joven en la historia del país.
En octubre del año 2019, los estudiantes secundarios comenzaron un movimiento estudiantil que desencadeno una gran revuelta social a lo largo de toda la nación, que genero movilizaciones a lo largo de Chile durante meses, uniendo a diferentes miembros de la sociedad. Este movimiento social impulso un plebiscito en el cual se decidió democráticamente la construcción de una nueva constitución para el país, esperando cambiar la escrita durante la dictadura.
Si bien podemos escuchar que los jóvenes no participan y replicar esos discursos, pero cuando nos detenemos a observar la historia cercana podemos ver como las juventudes han participado activamente y propiciado la transformación social, pero probablemente lo que muchas veces limita al observar esta participación y acción social de los y las jóvenes, tiene que ver con que sus luchas van contra el sistema o el estatus que a veces se busca mantener o lo que se espera de esto, por lo tanto, para algunos es mejor decir que alguien no participa y denostar su capacidad de transformación a reconocer su lucha y poder, particularmente cuando esta va en contra de lo que el sistema busca perpetuar.
Referencias
Trilla, J. Novella, A. 2001. Educación y participación social de la infancia. Revista Iberoamérica de educación.
Revilla, M. 1996. El concepto de movimiento social: acción, identidad y sentido. Revista Ultima Década. Centro de estudios sociales, Chile.
Prostitución
Prostitución es una obra de teatro musical y documental que se encontró en exhibición en la Sala Gran del Teatro Nacional de Cataluña, durante el mes de diciembre. En el elenco, tres actrices que dejan la piel Carmen Machi, Carolina Yuste y Nathalie Poza, nos sumergen en la realidad de la calle a través de la música de Laia Vallés, en un show que dura 120 minutos.
A partir de una investigación realizada por Andrés Lima y Albert Boronat desde 2017, se presentan testimonios de mujeres que se han dedicado a la prostitución, señalando a España como capital europea de la prostitución, recaudando cinco millones de euros al día, siendo el 3,35% del producto interior bruto, uno de los negocios más rentables de la nación, según el Instituto Nacional de Estadísticas de España.
Fotografía l´espectacle Prostitución, Laura Ortega (https://www.tnc.cat/ca/prostitucion-premsa)
“El tema: la Prostitución. El problema: la trata, tráfico y explotación sexual de mujeres y niñas (y todos los que se derivan de ello: inmigración ilegal, drogas, violencia de género…). Las bases del problema: la mercantilización del ser humano. La industria alrededor de la venta de sexo, la industria del placer. Placer, otra palabra en la que detenerse. Y el dinero, siempre el dinero. Tres actrices comprometidas como mujeres y artistas se sumergen en un mundo lleno de controversia. Abolición, legalización, estigmatización, prejuicios morales, culturales, religiosos e intereses económicos y políticos hacen de la prostitución un tema transversal en nuestra sociedad, que a todos nos afecta y que muchos desconocen.”(Andrés Lima, director de la obra)
Son las increíbles interpretaciones las que nos mantienen absortos en nuestras butacas, mientras, nos vamos sintiendo en la piel de mujeres que vemos tan distantes, pero a la vez tan cercanas. Textos desgarradores van relatando hechos de violencia, que angustian y hacen sentir plenamente incomodos, ¿Cuántas jóvenes hoy en día ejercen la prostitución para vivir?¿Cuántas para mantenerse económicamente mientras estudian? De acuerdo a datos de APRAMP el 70% de mujeres que se prostituyen no son nacionales, ¿Dónde están allí las redes de protección hacia las mujeres migrantes? Informes de Unicef señalan que la prostitución infantil y adolescente de menores tutelados en España es un hecho real y actual.
“Una menor que ha sido víctima de abusos o violencia, como muchas de ellas, no ve las señales de riesgo, se deja llevar por la parte afectiva, por alguien que les hace caso, es su punto débil. Se puede pensar que por todo lo que han vivido, en ambientes difíciles, son más listas, pero no, son más frágiles”, explica Noemí Pereda, especialista en violencia infantil de la Universidad de Barcelona. ¿Qué hacemos para cambiar esta verdad?
Una obra que nos interpela como sociedad, como mujeres, como feministas y activistas; tres generaciones de actrices en el escenario que logran transmitir la pena, el sufrimiento, el dolor y también la alegría, el compañerismo y la sororidad entre mujeres. Sin duda una recomendación a considerar si se quiere ver un espectáculo que te remueva el corazón, la cabeza y las entrañas.
Enlace Tráiler:
Enlaces de interés:
Inicio
https://www.unicef.es/blog/los-ninos-no-se-prostituyen-son-prostituidos
Sessió informativa del MIJS 2021-2022!
Aquest divendres 14 de maig a les 16h hi ha una sessió informativa, enguany virtual, sobre el Màster Interuniversitari en Joventut i Societat!
Totes aquelles persones que estigueu interessades en voler cursar aquesta formació o primer resoldre alguns dubtes al respecte, podeu inscriure’s en aquesta web i connectar-vos aquest divendres: https://www.udg.edu/ca/futurs-estudiants/som
Aquesta sessió forma part de la Setmana d’Orientació de Màsters de la Universitat de Girona, que va des del 10 fins el 14 de maig. Aquesta setmana es duu a terme per poder presentar l’oferta de màsters oficials als estudiants interessats. Els màsters ofereixen una formació avançada de caràcter especialitzat o multidisciplinari, que s’orienta a l’especialització acadèmica, professional o bé d’iniciació a la recerca. Aquests estudis tenen caràcter oficial i poden donar pas al Doctorat.
Amb la campanya “La UdG, Universitat km0” es vol posar en valor la proximitat que s’estableix entre el professorat i les estudiants, així com la personalització amb que s’encara l’atenció a les persones interessades. Aquest any volem posar èmfasi en l’esforç que es farà des dels centres per tal de garantir que qualsevol estudiant pugui seguir les classes, siguin quines siguin les seves circumstàncies.
Les coordinadores de cada màster faran una presentació virtual del seu estudi en un format semblant a la presentació que ja es va fer dels graus. Les estudiants que s’hi connectin, podran formular preguntes i aclarir dubtes sobre els sistemes d’accés i el contingut. A més, les sessions quedaran enregistrades per aquelles persones que no hi hagin pogut assistir i volguin consultar-ho posteriorment.
Per tant, si has pensat en matricular-te al MIJS el curs que ve però no t’acabes de decidir i tens dubtes sobre el propi màster, us recomanem apuntar-vos a la sessió informativa que farem aquest divendres 14 a les 16h i en parlarem detenidament.
Per a qualsevol consulta us podeu posar en contacte amb aquest telèfon i adreça electrònica:
972 41 83 20 i 972 41 83 11
coord.mijs@udg.edu
Us hi esperem!
Què diu la premsa sobre les joves?
Estudi sobre el tractament mediàtic dels joves en la premsa digital catalana
Els mitjans de comunicació ens aporten informació i coneixement sobre el nostre entorn pròxim o llunyà i ens apropen a realitats que desconeixem, però la presentació i gestió d’aquesta informació són factors que provoquen sovint un retrat distorsionat de la realitat que, nosaltres com a receptors, interpretem i incorporem als nostres imaginaris. Això últim és precisament el que pretén analitzar el recent publicat “Estudi sobre el tractament mediàtic dels joves en la premsa digital catalana”, el qual es va presentar el passat 29 d’octubre al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Aquesta investigació impulsada pel Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC) i del Consell de Joventut de Barcelona (CJB), i dut a terme pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i l’Observatori Crític de Mitjans Mèdia.cat, té per objectiu analitzar la cobertura que té la premsa respecte les joves, i denunciar de quina manera els mitjans de comunicació poden contribuir a l’estigmatització d’un col·lectiu com la joventut.
Partint de la hipòtesis que els mitjans de comunicació estigmatitzen els i les joves, aquest estudi ha establert un seguit de preguntes d’investigació basades en com, quan i amb quines temàtiques es relacionen les noticies en que les joves hi tenen presència. Això s’ha dut a terme mitjançant l’anàlisi de totes les publicacions en els espais digitals de La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, l’Ara.cat i NacióDigital en els mesos de febrer, juny i juliol d’aquest any 2019, les quals han conformat un total de 692 notícies vinculades amb els conceptes de: joves, joventut, adolescents o estudiants.
Alguns dels titulars que l’estudi ha posat sobre la taula són totalment determinants en favor de la hipòtesis inicial que impulsava aquesta investigació. Per una banda, es posa de manifest que les joves no tenen un protagonisme mediàtic quan es parla de joventut (només el 25%), i que les fonts d’aquesta informació solen ser majoritàriament institucionals, sobretot policials. Això provoca que el 44.5% de les vegades que es parla de joventut, la noticia presenti un to negatiu, és a dir, que estigui relacionada amb comportaments delictius, criminals o incívics per part de les joves, i només un 23,6% tinguin un to positiu o vinculat a actituds constructives.
L’estudi també dóna importància a la terminologia, ja que quan es fa referència als joves, el número de notícies en to negatiu és gairebé un 20% més elevat que quan es fa referència a termes com alumnes o estudiants.
Si parlem de les temàtiques, segons l’estudi publicat, el que més s’associa a les joves són temes relacionats amb la inseguretat (amb un 35,3%), és a dir, notícies sobre violència, accidents de trànsit o agressions sexuals, seguit amb un clar desavantatge de temes d’oci i cultura (12%), ocupació (10,1%) o educació (9,8%). Vinculat a això, es pot observar, i així s’especifica en l’informe, que les accions violentes són el principal estigma de la premsa sobre el jovent, sent la joventut protagonista d’una acció violenta en el 20% de les notícies analitzades en l’estudi. Seguits d’estigmes com la dificultat dels joves per resoldre conflictes (10%), el consum d’alcohol i drogues (6,7%) i la conducció temerària (5,4%).
Per últim, si en aquest anàlisi de les referències a la joventut es tenen en compte variables com el gènere, l’origen o el nivell educatiu, ens adonem que els col·lectius oprimits o minoritaris encara queden més invisibilitats i castigats per l’estigma dels mitjans.
Aquests i molts més resultats es poden trobar en aquest estudi que es pot descarregar mitjançant aquest link https://www.cjb.cat/wp-content/uploads/2020/10/ESTUDI-DEL-TRACTAMENT-MEDI%C3%80TIC-DE-LES-JOVES.pdf
Webs d’interès:
Portada
Portada
Juvenópolis 