¿Y la escuela para qué?

El paradigma tradicional de la educación coloca al joven como un recipiente vacío, cuyos maestros deben llenar de conocimientos científicos, competencias laborales y valores socioculturales que encajen dentro de un entorno adultocéntrico. No obstante, el excesivo énfasis en desarrollar conductas socialmente aceptables y habilidades consideradas en el ámbito laboral como Hard Skills, deja en segundo plano la necesidad que tienen los estudiantes de estar preparados para enfrentar los desafíos personales, sociales, éticos y de desarrollo sostenible de la vida actual; y es que los cambios que se producen a nivel mundial son la causa de una apremiante revisión de las políticas educativas y sus principales gestores.
Los jóvenes, como actores del escenario pedagógico, se encuentran relegados tras bastidores; no son parte de la toma de decisiones respecto a temas transcendentales como su currículo de estudio, las estrategias pedagógicas que se manejan dentro de su aula de clases, ni mucho menos tienen una voz acerca de los métodos con los que son evaluados.
Pero el discurso de la institución pretende dar otra cara, intenta vender la idea de un joven empoderado, un joven que es capaz de expresarse y contar sus historias a través de proyectos artísticos, culturales, tecnológicos o de entretenimiento. Un manipulado activismo en el que los estudiantes son encausados en el camino del sistema o el camino del bien; porque para el sistema actual los jóvenes son el problema a resolver, y este problema se resuelve educándolos por medio de la vigilancia y el control bajo el disfraz de un discurso de autonomía y libertad.
Se educa bajo este método mediante los libros que se les impone leer, las tareas que no encuentran sentido al realizar, las evaluaciones que les provocan temor y frustración y a través de normas de conducta que intentan rescatar a la juventud del mismo hecho de ser joven.
Frente a este escenario cabe preguntarse, entonces ¿la escuela para qué?, ¿es el momento de prescindir de ella? La escuela como un factor de protección, más allá de una institución lucrativa, es el lugar donde se pueden llevar a cabo planes y programas que no solo fortalezcan el área intelectual sino que desarrollen en los estudiantes habilidades para la vida. Es el lugar donde el joven puede ser parte de un equipo de trabajo, levantar su voz para convertirse en un sujeto reflexivo y consciente de su rol en la sociedad. Es el lugar en el que, el joven puede construir su propia identidad y desarrollar su liderazgo si los actores adultos: docentes, directivos y padres de familia dan apertura a espacios de diálogo igualitario, sin imponer ideologías, ni establecer programas hechos desde los centros de poder.
El problema no es la escuela, sino la visión que en las últimas décadas esta se ha ido forjando acerca de la juventud; una escuela que se ha negado a escucharlos y los obliga a encajar en un entorno cada vez más lejano a sus ideales. Esta es una situación que requiere la atención de nuevas políticas educativas, aquellas que no requieren subsidios, ni la revisión del presupuesto anual.
Las nuevas políticas necesitan salir desde la juventud, para la juventud. Mejorar la calidad de la escuela requiere que por un momento se deje de escuchar a los expertos, a los académicos y políticos, para escuchar a los principales actores de la educación: los jóvenes.

Anuncios

Fem Unfollow a les Violències Masclistes

Una guia per reflexionar i prevenir les violències masclistes a les xarxes socials

Vivim en una societat que malauradament encara és masclista i és molt fàcil reproduir i perpetuar aquestes actituds quan s’és adolescent o jove. A més a més, el nou context digital, fa que les formes d’agressió masclistes s’adaptin i se’n creïn de noves, com el ciberassetjament, el sexpreading, el control de les xarxes socials o la imposició de cànons de bellesa heteropatriarcals.

Un 20% dels joves d’entre 15 i 19 anys afirma haver estat víctima d’amenaces i insults a les xarxes socials l’últim any segons dades del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Encara que sigui un tipus de violència que no travessa pantalles, provoquen igualment sentiments d’indefensió i vulnerabilitat així com danys emocionals i modificacions en la conducta molt perilloses en persones joves.

Aquestes pràctiques masclistes, es traslladen ràpidament a les xarxes socials i s’adapten al nou context en forma de likes, comentaris, follows, unfollows… però amb algunes agreujants: es mouen amb molta rapidesa i permeten l’anonimat. En general les víctimes que ho pateixen són les dones i altres manifestacions de gènere que s’escapen de l’heterogeneïtat.

Per aquest motiu, el Consell Nacional de Joventut de Catalunya ha engegat el projecte educatiu #UnfollowViolènciesMasclistes, amb l’objectiu de treballar amb els adolescents i joves les diferents pràctiques de violència masclista que es poden exercir través dels nous entorns digitals.

El projecte està pensat per poder-se implementar als sectors d’educació tant formal com no formal i a les entitats juvenils. A través d’una figura, que estarà prèviament formada en la matèria, per poder dur a terme les activitats i els debats pertinents amb els adolescents i joves. D’aquesta manera es pretén posar a disposició dels joves la informació necessària perquè de forma individual puguin identificar, prevenir i reflexionar conductes masclistes a les xarxes socials.

S’estructura a partir d’una guia educativa que presenta cinc capítols interconnectats per un cas fictici de sexpreading. Alhora, a cada un dels capítols es veuran diferents facetes de la violència masclista que es donen a les xarxes socials. En cada cas, trobarem petites activitats i preguntes per poder reflexionar dins l’aula. A més a més, també trobarem més definicions per poder posar nom a altres tipus de violència masclistes a les pantalles i un llistat de bones pràctiques.

El projecte es complementa amb unes fitxes d’activitats per plantejar als adolescents i joves de diferents edats i així poder treballar d’una forma més extensa les violències masclistes a partir del debat.

En definitiva, les xarxes socials poden ser eines de comunicació molt útils però és necessari proporcionar la informació adequada als adolescents i joves per poder identificar la violència masclista a les xarxes per tal de denunciar-la i aturar-la. El repte és a les nostres mans i primers passos com el projecte #UnfollowViolènciesMasclistes seran claus en un futur per una societat lliure de violència masclista.

Més informació al web del Consell Nacional de Joventut de Catalunya

banner_web_unfollow

Prendre la paraula: l’autogestió juvenil com a foment de la participació social

Aquest Treball Final de Màster ha estat realitzat en el marc del Màster Interuniversitari en Juventut i Societat.

TFM d’Albert Grimau Ferrer

L’existència d’espais per a joves sovint ha vingut donada per a fomentar la participació dels i les joves a través de la seva organització. Tot i així, la complexitat que pren aquesta ha portat a diferents formes de concebre i organitzar aquests espais, i per tant, diferents formes de dotar aquest foment de la participació. L’autogestió sovint ha estat una vessant poc impulsada des de les polítiques públiques de joventut, sense tenir-ne en compte els beneficis que aquesta pot aportar pel foment de la participació social per a representar un espai de poder decisió i veu directe pels i les mateixes joves.
Social spaces for young people often have encouraged the participation of young people through their organization. Self-management has been few promoted from the youth public policy. Politics have no taken into account the benefits that can contribute to the promotion of social participation.

Els testimonis del MIJS/Los testimonios del MIJS

Amb aquesta entrada en format vídeo us fem una mica de promo del MIJS! No us perdeu els testimonis!

Con esta entrada en formato vídeo os queremos hacer un poco de promo del MIJS. ¡No os perdáis los testimonios!

 

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=bbRFe1Fc41k&w=560&h=315%5D

Londres, terra promesa: l’emigració de joves universitaris titulats catalans a Londres

Aquest Treball Final de Màster ha estat realitzat en el marc del Màster Interuniversitari en Juventut i Societat.

TFM de Clara Rubio Ros.

 

L’alta taxa d’atur juvenil a Catalunya i la precarització persistent del mercat laboral per als joves, han provocat que molts d’ells es plantegin marxar a l’estranger per a provar sort. Segons l’INE, al 2012 van emigrar 10791 catalans i el 35,7% són joves d’entre 16 i 34 anys. El Regne Unit va ser la tercera destinació preferida, amb 958 catalans emigrants reconeguts. La globalització ha difuminat les fronteres i ha obert els horitzons a empreses i treballadors. Les experiències internacionals són cada cop més necessàries si volem formar part d’aquest món, però tenen les seves contrapartides. La present investigació estudia el cas de 10 joves catalans amb titulacions universitàries que han marxat a Londres a la recerca d’aquesta experiència internacional, tot desitjant assentar les bases d’una carrera professional exitosa. El focus d’estudi és conèixer les motivacions de l’emigració que han trobat a la ciutat anglesa i quines són les expectatives de futur.

Consulta el TFM.

 

The high rate of youth unemployment in Catalonia and the precarious conditions of the labour market for young people are leading many young Catalan to consider leaving their country. According to the National Institute of Statistics (INE, 2013), 10791 Catalans emigrated in 2012. About 35.7% of the total were young people (aged between 16-34 years old). In this scenario, United Kingdom is the third favourite destination receiving about 958 Catalans in 2012. Globalization has shortened boundaries between countries and expanded horizons of companies and workers. International experiences are becoming more and more important to get a job in a globalized world. However, it leads to some consequences. This research examines the case of 10 young graduated Catalans that migrated to London to search for their own international experience whilst expecting to build up their career. This study is focused on their motivations to migrate, what they have found in London, and perspectives on a near future.

Go to the TFM.

Prevención de trastornos de la conducta alimentaria y la obesidad

Este Trabajo Final de Máster ha sido realizado en el marco del Máster Interuniversitario en Juventud y Sociedad.

TFM de José Paulo Reyes González:

Propuesta de programa de prevención de trastornos de la conducta alimentaria y la obesidad dirigido a profesores de educación física de secundaria

En la actual concepción bio-psico-social, los Trastornos del Comportamiento Alimentario (TCA) y la obesidad están plurideterminados por factores biológicos, psicológicos y socioculturales que actúan como elementos perpetuantes en el tiempo. Se pueden modificar actitudes contraproducentes con un programa de prevención multidisciplinar y disminuir de modo significativo la población con riesgo de obesidad y de padecer un TCA. Para ello, es necesario desarrollar dichos programas de prevención, previos a la atención primaria, y la estrategia para lograrlo es la intervención ante factores de riesgo, integrada en un conjunto de actividades de educación para la salud más global. Esta propuesta educativa pretende brindar a los profesores de Educación Física una revisión bibliográfica sobre la dimensión que desde la cultura occidental se tiene de los Trastornos del Comportamiento Alimentario (TCA) y la obesidad, al tiempo que promueve la reflexión sobre las posibilidades de intervención que ofrece la Educación Física desde el ámbito educativo en cuanto a la prevención de la obesidad, de los TCA, y de las conductas de riesgo. La presente propuesta de proyecto de prevención quiere destacar la función que cumplen docentes, tutores y tutoras, como acompañantes de los estudiantes, su posición privilegiada para conocerlos de cerca y estar así atentos a sus vivencias y la posibilidad de identificar oportunamente conductas no saludables en estudiantes que necesiten ciertas pautas para mejorar su estilo de vida, modificar sus habitos, o ser derivados para una atención especializada. Por ese motivo, en esta propuesta educativa se invita a los docentes y tutores a revisar sus convicciones personales y cuestionar la manera de pensar sobre la belleza física y el cuidado corporal. Esta reflexión junto a las pautas metodológicas permitirá abordar el tema de los TCA y la obesidad con tacto, respeto y la atención necesaria frente a los sentimientos de los y las estudiantes que se encuentran en un periodo de cambios importantes y con interrogantes en torno a su identidad e imagen corporal.

Consulta el TFM.

 

In the current bio-psycho-social concept, eating disorders and obesity are determined by multiple factors, including biological, psychological and socio-cultural elements that act diachronically—predisposing, precipitating and perpetuating over time. Attitudes can be modified with a multidisciplinary prevention program and significantly reduce the population at risk for obesity and eating disorders. It is necessary to develop these prevention programs pre-primary, and the strategy to achieve this is through intervention against risk factors, integrated with a combination of educational activities for a more global health. This educational proposal intended to provide teachers of physical education a literature review on the epidemiological dimension of Eating Disorders, and attempts to promote reflection on the possibilities of intervention in the educational environment of physical education in terms of prevention of obesity and eating disorders and risk behaviours. The proposed prevention project desired to emphasize the role of teachers and tutors, who chaperone the students—their privileged position to learn more about the students and be aware of their experiences and the ability to promptly identify unhealthy behaviours of students who need change bad habits or to be referred for specialized care. For that reason, this proposed educational and literature review, invites teachers and tutors to review their personal beliefs and challenge the way he or she thinks about physical beauty and body care. This consideration together with the methodological guidelines will address the issue of obesity and eating disorders with tact, respect and attention they need against the feelings of the students who find themselves in a period of important changes and with questions in relation to their identity and body image.

Go to the TFM.

 

Apoderament juvenil: com i cap a on?

Aquest Treball Final de Màster està realitzat en el marc del Màster Interuniversitari en Joventut i Societat.

TFM de Päivi Garriga Tella

 

El treball consisteix en una anàlisi teòrica sobre el concepte d’apoderament juvenil partint d’una aproximació al context actual i les relacions de poder que condicionen la construcció social de la joventut. L’anàlisi es basa en la relació del concepte  d’apoderament amb els processos de transformació social així com de qüestionament de les estructures de poder existents avui. D’altra banda, es realitza una reflexió sobre l’ús del terme des de l’àmbit de les ciències socials, específicament des de les polítiques públiques de joventut.

Consulta el TFM.

 

This article is a theoretical analysis of the concept of youth empowerment. It starts with an approach to the current context and power relations that determine the social construction of youth. The analysis is based on the relationship between the concept of empowerment and social transformation processes. Moreover, there is a reflection on the use of the term from the field of social sciences, public policy specifically from youth.

Go to the TFM.