Sessió informativa del MIJS 2021-2022!

Imatge

Aquest divendres 14 de maig a les 16h hi ha una sessió informativa, enguany virtual, sobre el Màster Interuniversitari en Joventut i Societat!

Totes aquelles persones que estigueu interessades en voler cursar aquesta formació o primer resoldre alguns dubtes al respecte, podeu inscriure’s en aquesta web i connectar-vos aquest divendres: https://www.udg.edu/ca/futurs-estudiants/som

Aquesta sessió forma part de la Setmana d’Orientació de Màsters de la Universitat de Girona, que va des del 10 fins el 14 de maig. Aquesta setmana es duu a terme per poder presentar l’oferta de màsters oficials als estudiants interessats. Els màsters ofereixen una formació avançada de caràcter especialitzat o multidisciplinari, que s’orienta a l’especialització acadèmica, professional o bé d’iniciació a la recerca. Aquests estudis tenen caràcter oficial i poden donar pas al Doctorat.

Amb  la campanya  “La UdG, Universitat km0” es vol posar en valor la proximitat que s’estableix entre el professorat i les estudiants, així com la personalització amb que s’encara l’atenció a les persones interessades.  Aquest any volem posar èmfasi en l’esforç que es farà des dels centres per tal de garantir que qualsevol estudiant pugui seguir les classes, siguin quines siguin les seves circumstàncies. 

Les coordinadores de cada màster faran una presentació virtual del seu estudi en un format semblant a la presentació que ja es va fer dels graus. Les estudiants que s’hi connectin, podran formular preguntes i aclarir dubtes sobre els sistemes d’accés i el contingut. A més, les sessions quedaran enregistrades per aquelles persones que no hi hagin pogut assistir i volguin consultar-ho posteriorment.

Per tant, si has pensat en matricular-te al MIJS el curs que ve però no t’acabes de decidir i tens dubtes sobre el propi màster, us recomanem apuntar-vos a la sessió informativa que farem aquest divendres 14 a les 16h i en parlarem detenidament.

Per a qualsevol consulta us podeu posar en contacte amb aquest telèfon i adreça electrònica:

972 41 83 20 i 972 41 83 11

coord.mijs@udg.edu

Us hi esperem!

I, una cosa, puc venir més sovint?

Posted on  by sisu61

Feedbacks per a professionals de joventut

Aquesta pregunta, fora de context, podria significar moltes coses: quan l’àvia t’ha fet aquell plat de macarrons, quan surts de la psicòloga en plena situació d’angoixa, quan fan 2×1 en ‘cubalitres’ al bar de sota casa… Però la pregunta pren sentit quan surt de la boca d’una usuària que avui ha vingut per enèsima vegada a les orientacions que fem a l’Estació Espai Jove de Girona.

Les taules en forma de pètals de l’Estació Espai Jove de Girona. Font: pròpia

Nosaltres ho anomenem ‘els pètals’ i s’ha de dir que últimament han florit gràcies al retorn progressiu a la presencialitat. Aquesta setmana reunien fins a 5 orientacions al mateix temps. La jove que ens preguntava si podia venir més sovint és una petita mostra de la jovenalla que tenim per aquí. Ella ha acabat els estudis universitaris i ha vingut, segons confessa, desorientada. Suposo que per això, nosaltres encara anomenem part del servei ‘orientacions’.

Però bé, de què van aquests paràgrafs? He preferit anomenar-ho reconeixement a la professionalitat de les nostres feines, però acadèmicament queda molt bé parlar d’avaluació. Avaluar la feina que fem és controvertit i a vegades es fa difícil veure on naixen els fruits de les llavors que anem plantant. Seguint amb la metàfora naturalista, parlarem d’agafar regadores pràcticament buides i començar a regar les flors del jardí.

Orientacions a l’aire lliure. Font: pròpia

Normalment, els criteris d’avaluació són escrupolosos, mesurables i esperats. Però, a vegades sorgeixen d’improvisacions inesperades o de canvis d’última hora. El títol de la publicació és un bon exemple d’aquesta situació. Des del Servei de Mobilitat Internacional ens dediquem a orientar a joves que es plantegen viatjar a l’estranger. No es tracta tan sols d’oferir programes subvencionats, sinó més aviat de potenciar l’autonomia en la presa de decisions i l’autoconeixement per saber, si realment, aquest és el camí que més desitgen. L’estratègia que utilitzem normalment es basa en trobades setmanals o mensuals d’intercanvi de punts de vista amb la usuària. A través d’aquestes orientacions, apliquem diferents eines que acompanyen el procés pel qual passa la usuària: partim d’un dilema, un situació d’incertesa o la necessitat de trobar respostes a les grans preguntes de la vida; llavors tractem d’aterrar les expectatives, personalitzar el trajecte; i, si s’escau, plantejar una estada a l’estranger o derivar a la jove a un altre servei. Però, des de fa temps, ens preguntem com demostrar l’eficàcia d’aquest mètode. I, una bona estratègia serà comprovar l’impacte que generi l’estada a l’estranger per a la jove que marxa -i que en algun moment tornarà-.

Aquest camí pot durar mesos. Fins i tot, en algunes ocasions, hem perdut la pista de la usuària. Per això, hem anat perfeccionant el servei, acompanyant a la jove durant l’estada i ara ens proposem fer-ho en el seu retorn. Per aquest motiu, estem revisant tot el procés d’orientació i així filtrar les claus de l’excel·lència. Estic ben segur de que totes perseguim aquest ideal perfeccionista en les nostres tasques des dels centres joves o des d’allà on siguem. I, per aquest motiu, creiem imprescindible identificar les bones pràctiques perquè esdevinguin un patró constant, replicable i transferible.

Al llarg d’aquesta carrera de fons per mesurar les competències que adquireix el jovent hem registrat informació de gran valor: oportunitats d’inserció laboral, retorn de joves que han viatjat després de les orientacions i ens expliquen el seu testimoni, millora de l’autoconcepte i autoestima de les persones que passen pel servei, augment de demandes i diversitat de perfils atesos… Molts d’aquests criteris d’avaluació s’estipulen de forma numèrica i així és més pràctic avaluar. Però, què me’n dieu de l’avaluació qualitativa? I de la gran habilitat de l’escolta activa? Doncs en aquesta línia hem recollit opinions personals que, a més de complementar l’avaluació del servei, també afavoreixen el benestar de les tècniques de joventut. Rebre un reconeixement directe i sincer de la jove que atenem ens permet identificar com influeix la nostra feina, ens regala un feedback i treballa amb les possibles propostes de millora. Llavors, ens preguntem, i no és això pel que ha de servir l’avaluació? És a dir, que ens reconeguin com a professionals, que identifiquin la funcionalitat del servei i que, a més a més, ens ho expliquin.

Les nostres respostes, a vegades entre llàgrimes que necessitem vessar, acostumen a ser d’eufòria i agraïment.

-I és clar que pots tornar a venir. On t’agradaria participar?- va respondre la tècnica de joventut mentre ja disparava una llista de propostes.
-És que em sento tan bé quan surto d’aquí. I mira que sempre em poseu deures. L’altre dia els intentava explicar a les amigues el que passava quan venia i em costava expressar-ho amb paraules. Em sap tan greu no haver descobert abans aquest espai…- lamentava amb satisfacció la jove.

*Aquest és un cas real i les converses les tenim enregistrades com a part del procés d’avaluació. És una d’aquelles llavors que ens assegurem que tingui la regadora ben plena i ella mateixa es va nodrint. De forma autònoma i progressiva, a mitjà i a llarg termini podrem comprovar els resultats d’haver estat una de les joves ateses, d’haver enriquit el seu pas per això que en diem vida i una excusa més per augmentar la plantilla de personal.

Una nou mètode curricular als instituts

L’aprenentatge per servei en tant que aprenentatge per la vida

Actualment és obligatori a quart d’ESO fer una assignatura curricular de servei comunitari al barri o poble on està situat l’Institut. A continuació desenvoluparé perquè crec que és un encert que aquesta assignatura s’hagi implementat als instituts com a obligatòria.

En un inici jo no coneixia el concepte aprenentatge per servei. És útil, doncs, perquè pots categoritzar aquest model d’aprenentatge que anteriorment jo anomenava hores de pràctiques o servei comunitari. En aquest sentit que en el concepte hi aparegui la paraula aprenentatge ja marca una intenció clara. En els altres casos, en canvi, la idea d’aprenentatge queda difosa i es podria confondre amb una estada, o un esglaó a superar per obtenir un títol o un certificat. 

És per això que trobo important començar a parlar d’aprenentatge per servei ja que és un concepte que aporta més perspectiva i sobretot delimita la intenció de qui ofereix aquest espai. Això neutralitzaria que les pràctiques es convertissin en un “fer de florer” ja que al darrera hi ha d’haver un contingut après.

Aprendre a aprendre

L’aprenentatge per servei, a més, i en la majoria dels casos, és pràctic. Això crec que és important perquè vol dir que es posen en pràctica els coneixements i que s’aprèn des de la pròpia experiència. I és que adquirir idees, perspectives i nous pensaments es fa quan apliques les habilitats en una pràctica concreta. És cert que pot dependre, i molt, del plantejament i el disseny d’aquest dispositiu que s’ofereix,però ja de bones a primeres tracta de ser un espai pràctic on es desenvolupa un servei que vol millorar una mancança.

En aquest sentit crec que l’aprenentatge és experiencial i per això més efectiu ja que s’adapta a cada persona ja que tot i que cada dispositiu d’aprenentatge sigui diferent tots es basen en la participació activa de les persones. O aquest, en un inici és un dels principals valors que té i que s’han de mantenir vius.

Intercanvi de coneixements

L’aprenentatge per servei, a més, es regeix per unes lleis d’intercanvi social que són les que reforcen la idea de que és un aprenentatge per la vida. En aquest sentit l’aprenentatge per serveis es basa en un intercanvi social que es pot classificar en tres moment: donar, rebre i retornar. Es tracta d’un intercanvi social que aporta un aprenentatge sobretot d’altruisme i de relació amb un altre que surt del context social quotidià.

Actualment l’aprenentatge per servei o també anomenat servei comunitari, forma part d’una hores curriculars i per tant no són altruistes i en certa manera tampoc voluntari ja que és obligatori. No obstant, sí que la persona pot escollir en quin dispositiu vol estar i en principi hauria d’estar disposada a invertir el seu temps en aquesta tasca que no té un retorn monetari sinó social i de reconeixement de l’altre i l’entorn més proper.

La mirada

Per altra banda aquest tipus de servei també es pot mirar des d’un altre punt de vista com és el de la persona que el rep. Crec que per exemple un dispositiu d’aprenentatge servei de joves amb gent gran o adults pot ser molt interessant perquè hi ha una mirada de transformació de la persona adulta davant de la persona jove. Així es pot trencar un prejudici mutu entre joves i adults i crear un vincle de reconeixement mutu.

L’aprenentatge servei, doncs, és una tasca que dona sentit al coneixement i el posa en pràctica a la vegada que situa a la persona en un lloc al món i li dona sentit a la tasca que està realitzant. És per això que trobo necessaris articular aquests espais que potencien el desenvolupament personal i es posen en pràctica les habilitats.

L’espurna de la revolució colombiana

La situació de la ciutadania colombiana al llarg d’aquests deu dies, està sent profundament dramàtica. El projecte de Llei per a la Reforma Tributària, publicat les darreres setmanes pel govern de la nació, ha mobilitzat a un país sencer a inundar els carrers pel profund rebuig a aquesta mesura legislativa que afecta en l’essència de la seua pràctica a l’estrat mitjà i baix de la població.

Colòmbia en l’actualitat i, en el marc de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, es tracta d’un país que s’ha tornat molt més desigual per a les noves generacions. Després d’un enfonsament significatiu del PIB en 2020 (un 6,8%) segons el Departament Administratiu Nacional d’Estadística (DANE), la població jove no veu perspectives de futur al país que el va veure nàixer.

Entre els països llatinoamericans d’ingressos mitjà i alts, Colòmbia es troba en primer lloc en nivells de desigualtat, el 10% de la població més rica del país guanya quatre vegades més que el 40% més pobre (segons dades del Banc Mundial). A pesar que la pobresa ha caigut des de 2002 d’ara en avant, la desigualtat es manté constant. En l’índex de desenvolupament humà de l’ONU, Colòmbia perd deu punts una vegada que li ho pondera en termes de desigualtat d’accés a la salut, l’educació i baixos salaris.

Com a conseqüència a aquest compendi de dades histriòniques, la joventut colombiana s’ha tornat un dels protagonistes, amb el Govern Colombià actual, del que serà un dels majors conflictes socials que viurà el país en els últims temps. I així ho detallen a través de les xarxes socials com Instagram, Facebook o Tik Tok, canals on davant la falta de cobertura per part dels mitjans publicitaris convencionals públics i privats (TV, Ràdio, periòdics) s’han fet ressó de la causa promoguda en major part pels actors i actrius de l’actual revolució colombiana: els i les joves.

Joves protestant

El 28 d’abril de 2021 es va proclamar llavors l’Atur Nacional, des de les diferents assemblees estudiantils de les principals universitats colombianes i des d’altres col·lectius organitzats principalment per joves, alguns d’ells vinculats a la política institucional (Joventuts Comunistes Colombianes) i als quals s’han sumat posteriorment la resta d’agents socials en general (treballadors, sindicats, famílies) que han estat des de llavors denunciant no sols el Projecte de Reforma Tributària del Govern de Duque, sinó la gestió de la crisi sanitària al llarg del territori – la vacunació – com també totes les polítiques neoliberals al llarg de la història de Colòmbia, que l’han portada a aquesta estructura social tan desigualitària i on la joventut actual ha decidit manifestar la seua oposició absoluta i, segons aquests, al seu dret a “No Obedecer” per una societat més justa, igualitària i que es preocupe per les noves generacions:

#28A

El Derecho a No Obedecer

Paro Nacional

La juventud colombiana sigue tomándose las calles y el espacio público para manifestarse y protestar en contra de las decisiones ineficientes e ineficaces del gobierno del presidente Iván Duque. No aceptamos, entre otras, la propuesta de una reforma tributaria inequitativa y sin sentido alguno de justicia social. No aceptamos a un gobierno que durante la peor pandemia de la historia despilfarra el recurso público en la guerra y no invierte en el desarrollo sostenible y humano de la juventud.

Por eso, invitamos a las juventudes y ciudadanía a que participen en el debate público y en la construcción colectiva de mejores propuestas de desarrollo para el territorio colombiano. Es un deber ciudadano, ser sujeto activo ante la toma de decisiones públicas en un debate abierto, diverso y pacífico. Una invitación a movilizarse, opinar, compartir o construir propuestas para el gobierno central.

La participación es diversa y abierta a todos los estilos, bienvenidas las formas de movilización desde las redes sociales, las calles y también desde el voz a voz en nuestras familias y amistades, que los carteles se tomen las ventanas de nuestra casa, y a quienes decidan salir, que la bioseguridad y el autocuidado sea parte del llamado colectivo.

Ser parte de una ciudadanía activa implica tomarnos los espacios públicos (físicos y digitales) para fortalecer una democracia que pone el bienestar colectivo por encima de los intereses particulares. Defender la justicia social, la equidad y la promoción del desarrollo es un deber conjunto de todos aquellos habitamos este país. Construyamos activamente, un debate público para que en el futuro reine la paz, la justicia y la equidad como una realidad y no como meras consignas politiqueras.

L’Atur Nacional segueix el seu transcurs fins al dia de hui i, a pesar que el Govern de Duque va intentar esvair la rebel·lió social el 5 de maig, fent un pas arrere amb la reforma tributària i acceptant la dimissió del seu ministre d’Hisenda, les manifestacions continuen davant les exigències que són molt més profundes i inclouen problemes estructurals de forma com la pobresa, la salut, l’alimentació, la repressió de la joventut davant la seua llibertat d’expressió i manifestació, la precarització laboral, la persecució a líders i estudiantils i sindicals, entre altres aspectes.

La crispació, de fet, va augmentar des del comunicat que va fer el president colombià criminalitzant al col·lectiu juvenil i qualificant-lo de “vàndals” i fins i tot caient en l’excentricitat pròpia d’una pel·lícula estatunidenca, oferint recompenses de fins a 10 milions de pesos, a qui denunciara públicament a actors en les protestes a peu de carrer i on fins a dia de hui, s’ha cobrat la mort de 31 persones (la majoria joves), i ja són més de 800 persones ferides en les protestes a les mans de policies i militars comandats pel govern de la nació. Una clara estratègia per a enfrontar al poble contra el poble i estigmatitzar encara més, si cap, a la joventut.

Malgrat aquesta crida per desmobilitzar les protestes (que es recolza en altres líders polítics de l’oposició), centenars de joves continuen als carrers resistint la repressió contra la brutalitat policial, en les anomenades “marxes de la fam” les quals cada dia tenen el seu inici al capvespre. En els pròxims dies estarà la clau sobre el rumb de les mobilitzacions a Colòmbia contra el Pla d’Ajust d’Iván Duque. La joventut farta dels polítics tradicionals és la que manté el foc encés enfront de tota mena d’intents de pacificar, sense resultat o cap esperança, la situació.

Altra anècdota més de com els moviments socials són tota aquella activitat que es realitza de manera col·lectiva i que suposen canvis significatius en les estructures i sistemes socials. Tots aquells, venen donats per motius que de vegades tenen a veure amb injustícies i desigualtats d’una generació o grup social al que afecta. Al llarg de la història, això no ha canviat i la joventut d’abans presentava els mateixos desitjos que les d’ara: construir un món millor. Sembla ser que la història sempre és la mateixa, les crisis ens afecten a totes per igual. 

Jove que ha eixit als carrers de Manizales a protestar

A Espanya, moviments socials després del 15-M han demostrat que la joventut es constitueix més enllà d’un subjecte polític, com un espai significatiu en la lluita per influir, organitzar i introduir temes a l’agenda política amb l’objectiu d’interpel·lar a la política tradicional que s’oblida dels joves de l’actualitat. La joventut sempre estarà d’una manera o una altra al costat de la lluita del poble. Al remat, el concepte de joventut que se’ns presenta no és una altra cosa que la vitalitat i l’energia de la lluita, és l’instrument que força el canvi i és gràcies a la joventut moltes vegades que s’aconsegueix la conquista dels drets i les llibertats de les diverses societats i com ja hem dit, la construcció d’un món millor.

El sentit de les polítiques de joventut

Les polítiques de joventut són competència de les comunitats autònomes per l’Estatut d’Autonomia. No obstant això, les polítiques socials que afecten directament a les persones, han de ser polítiques de proximitat, adaptades al territori concret i les seues característiques, que generen sentiment de pertinença i comunitat. Però per tal de garantir l’equitat territorial, cal establir marcs de gestió a tot el territori que permeten coordinar territorialment l’acció sectorial de les administracions i articular un sistema d’equipaments i serveis especialitzats. 

Per tant, cal una estructura sòlida que delimite les competències de cadascuna de les administracions, les condicions i mínims de cadascun dels serveis i equipaments, i la dotació econòmica adequada per a la transferència i desenvolupament de certes competències. Ha de ser el govern autonòmic, de manera consensuada amb els municipis i els diferents agents socials a tots els nivells, qui establisca els criteris i línies generals i qui dote dels recursos mínims que garantisquen la universalitat de les polítiques.

Reunió del Consell Valencià de la Joventut amb la Vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mònica Oltra, i el Director General de l’Institut Valencià de la Joventut, Jesús Martí

La relació directa i les polítiques de proximitat aconsegueixen efectes sobre les condicions de vida i sobre la capacitat de les persones joves de desenvolupar projectes i interessos propis. A més a més, aquesta perspectiva de proximitat ha de ser real, l’administració (les professionals) han d’acostar-se a la joventut, ha d’eixir al carrer a conversar, observar, escoltar i, d’aquesta manera, vincular i connectar amb les persones per a poder acompanyar-les o facilitar els seus processos des de les seues inquietuds i necessitats, des de l’òptica de joventut. 

Açò vol dir fer una aposta de la municipalització de les polítiques de joventut a través, sobretot, de les polítiques afirmatives. La condició juvenil, les vivències i experiències, els valors, la cultura, la participació i compromís social, s’experimenten des de l’àmbit territorial més proper, al barri, al poble, al municipi. Actuar localment per al canvi global. 

Mentre que les polítiques de transició, que precisen de recursos econòmics elevats, de canvis estructurals, i de ingerència en altres departaments diferents al de joventut, precisen d’una intervenció des d’un àmbit superior al municipal pel desplegament competencial.

Per tot açò, és clar que cal una perspectiva interinstitucional, però també interdepartamental que afavorisca l’integralitat de les polítiques. I aquesta interdepartamentalitat passa per la transversalització d’aquestes polítiques, però una transversalització real i efectiva. De la mateixa manera que les polítiques de gènere precisen transversalitat i tenen un departament específic, les polítiques de joventut precisen també d’eixe departament, amb unes tasques pròpies que ja hem delimitat. Tasques a les que s’afegeix la de vetlar perquè la resta de departaments tinga una perspectiva juvenil en les línies, estratègies i serveis encaminats a aquest sector de la població. 

Ara per ara resulta gairebé impensable que una professional del departament de joventut dialogue en igualtat de condicions amb una professional de qualsevol altre departament. No obstant això, el reconeixement de les polítiques de joventut, i la professionalitat i capacitat de les persones que treballen en elles, han d’atorgar el dret d’ingerència (Montes, 2020) o el dret d’incidència que reconeix l’Estratègia Valenciana de Joventut

I, enllaçant a la idea d’incidència, és important que les polítiques de joventut estiguen travessades per la participació real i efectiva de les persones joves, que siguen protagonistes i puguen incidir en les polítiques que els afecten. Si es garanteix una educació en participació, si s’afavoreixen espais de participació, diàleg, reflexió i decisió, si es facilita l’experiència participativa en la joventut, s’estarà formant i capacitant a una ciutadania activa, crítica i conscient que participe en el disseny i creació de les polítiques que els afecten. 

En aquest sentit, és evident que la societat organitzada, que l’associacionisme juvenil, és un dels agents imprescindibles en les polítiques de joventut. Eixa joventut informada, formada i experimentada en participació, ha de tindre capacitat d’incidir. Per tant, ha de rebre el reconeixement d’interlocució i la responsabilitat de codecisió. A través d’estructures de participació com els consells de la joventut, formats per estructures de participació organitzada o informal (grups de joves).

Grup de debat entre diferents entitats juvenils, durant l’Assemblea del Consell Valencià de la Joventut

Altre dels principals agents socials, i un dels recursos necessaris per al desenvolupament adequat de les polítiques de joventut, tant des de les administracions públiques com des del teixit associatiu, son les professionals de joventut. Aquestes persones són les encarregades d’executar les polítiques a través del treball, remunerat o voluntari, i actuacions en activitats, serveis o equipaments de joventut. 

Però per a tindre al front de les polítiques persones capacitades i garantir la professionalitat, cal establir la formació específica (que a hores d’ara no existeix) i facilitar el seu accés. És evident que, segons l’àmbit territorial, l’equipament, la població diana, i altres factors, calen diferents perfils professionals que no poden recaure en una única figura. 

L’assimilació d’açò i la conseqüent dotació de recursos, investirien a les polítiques de joventut d’un prestigi i reconeixement tan necessari. Ja que, en la nostra història, les polítiques de joventut han estat supeditades a l’evolució econòmica i d’ocupació, sense considerar que les problemàtiques joves van més enllà. I que les retallades o les baixes inversions en les persones en el moment vital de major potencial formatiu i de creixement, no poden augurar una plena ciutadania activa, conscient i responsable.