Campanyes per a joves, per joves o de joves.

Des del banc de sang i teixits de Catalunya engeguen una nova campanya per la marató de donació de sang. És la campanya de donació més gran de l’any, entre els dies 11 i 18 de gener. Pel tipus de campanya és evident que aquest cop va dedicat a un públic jove, molt present al món d’internet.

La idea principal és la difusió per xarxes socials, whatsapp o qualsevol altre canal virtual, es proposen els hashtags “#sangfluencer” o, per internacionalitzar-ho “#bloodfluencer”.

Fins i tot han arribat a posar un “kit” de materials per fer-ne difusió:

“Des del web maratodonants.cat es pot descarregar un kit de materials del #sangfluencer amb gifs d’Instagram per fer stories, notes per posar a la taula dels companys de feina o donar als amics, propostes de missatge de Whatsapp per enviar o cartells per penjar a l’escala de veïns.” 

Donar sang és una acció molt present en un gran nombre de joves, fins i tot als que quan veiem una agulla tremolem. Aquesta campanya però, no estic segur fins a quin punt pot arribar a calar dins un públic jove amb molta experiència en xarxes socials i altres canals de comunicació electrònica.

El problema principal que puc detectar és que, molt probablement, la campanya no és dissenyada per joves, o consultada amb ells. Veig una intencionalitat de recollir joventut i fer-la participar amb la difusió de manera “divertida” i entretinguda, fent ús de les xarxes socials, un ús que s’ha convertit en diari, però no puc veure com el jove es pot arribar a sentir part d’aquesta acció, es veu distant de la manera de funcionar dins les xarxes, principalment instagram.

Amb això la meva intenció és exposar la necessitat de la participació de diferents col·lectius joves, amb consultes o fins i tot deixant-los dissenyar la campanya sencera. D’aquesta manera els joves participants del disseny se sentirien plenament involucrats amb el projecte i la seva difusió i bona resposta passarien a ser un objectiu important per a ells. Crear consciència col·lectiva sobre la necessitat de les donacions de sang a través del disseny i la difusió de campanyes de les mateixes conscienciació.

Aquest és un exemple de moltes altres campanyes que tenen un target jove però, des de la meva opinió, els costa arribar-hi si no són joves que habitualment participen d’aquestes activitats. Per aquest motiu és important remarcar la importància de la participació juvenil dins de la difusió dirigida al seu col·lectiu. Però només en campanyes sense ànim de lucre, però això és un tema per un altre post.

En aquest cas, el problema principal que trobo és que els joves els interessa l’espontaneïtat i la rapidesa en fer posts i difondre missatges. Els #sangfluencers requereixen una preparació prèvia si vols descarregar el seu “kit”, cal que et mobilitzis a punts de donació per fer la foto o buscar algun recurs. Per als joves més participatius això no és un problema, però als que costa més arribar es queda curt. Un instastory ha de ser ràpid, fàcil de fer i el missatge s’ha de difondre de manera senzilla i ha d’entrar dins “el postureo” tan conegut entre joves.

Les campanyes que han de ser per a joves haurien de ser fetes per joves. Campanyes de joves, qui són els més adients per parlar a un col·lectiu que ells mateixos? Fomentar la participació dels joves és important per a una societat saludable i molt més si aquesta participació va destinada a accions d’un gran nivell d’empatia i cooperació com ho és aquesta.

Donar sang és una acció molt senzilla, consumeix poc temps i habitualment la pots fer prop de casa. Campanyes com aquesta son importants per a fer pujar les reserves i, com passa amb tot, es pot millorar la manera d’arribar a certs col·lectius de persones, en aquest cas joves, que poden apropar-se i regalar una mica de la seva sang.

Per a més informació podeu adreçar-vos a la pàgina web del banc de sang:

https://www.bancsang.net/blog/saps-que-es-un-sanglfuencer/

O directament demanar hora per a fer la donació:

https://www.donarsang.gencat.cat/ca/maratodonants/

Anuncios

El suïcidi juvenil existeix

Vivim en una societat en la que parlar de suïcidi genera un malestar general fins al punt en que es converteix en un tema tabú. Es creu que el suïcidi pot generar un efecte dominó, en el que si es fa molt públic pot incitar a altres persones a realitzar el mateix acte. Però el que és segur és que existeix, i forma part del nostre dia a dia encara que no es vegi reflectit en els mitjans de comunicació.

S’entén com a suïcidi l’acte pel qual una persona es provoca la mort de manera voluntària. Segons el Consell Nacional de la Joventut a Catalunya defineixen el suïcidi com un fenomen social que te les seves causes en les arrels culturals i socials. Segons Durkheim, el qual una de les seves obres més importants tracta sobre el suïcidi, s’ha de buscar la causa en el que anomena anomia social. A grans trets, es tracta de societats en les que hi ha conflictes entre les diferents normes socials de la mateixa societat.

El suïcidi juvenil és la primera causa de mort entre les i els joves d’entre 15 i 35 anys a Catalunya (15-34 anys. Mortalitat, Dept. Salut, 2016). S’estima que hi ha un suïcidi juvenil cada 5,2 dies (Mortalitat, Dept. Salut, 2016). I un 20% de les visites del jovent al metge són per ansietat o depressió (Salut mental i joves. Jove.cat), factors estretament lligats al suïcidi. Per tant, les mateixes dades ens demostren que hi ha un problema social relacionat amb el suïcidi juvenil.

Un altre de les dades interessants és el fet de que nivell europeu, el 42% de les persones joves trans han tingut intents de suïcidi
(LGTBI Health, CUNY 2016). Fet que ens mostra amb xifres com vivim en una societat aparentment integradora però completament tradicional de portes en fora.

Així doncs, què podem fer per a visibilitzar el problema i, en conseqüència, actuar sobre tal? El més important és demostrar que aquest problema existeix, una manera de visibilitzar-ho és mitjançant campanyes, taules rodones o altres eines. El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya aquests últims anys ha dut a terme alguna taula rodona en la que s’ha parlat obertament sobre aquesta problemàtica.

Un altre tema important és el fet de proporcionar una educació emocional que faciliti a aquestes persones joves poder expressar-se amb més llibertat i poder demostrar els seus sentiments obertament. Però per a poder dur a terme això, les persones adultes necessiten també poder tenir eines per a desenvolupar la seva intel·ligència emocional, ja que, com bé sabem, vivim en una societat adultocèntrica en la que les normes les fan les persones adultes, i per tant, les persones adultes necessiten eines per a poder accedir al problema.

El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya ha elaborat una guia de prevenció del suïcidi juvenil i acompanyament del dol, en el que trobareu tota la informació per poder encarar el suïcidi tant a nivell personal com a nivell d’entitat o institució relacionada amb joves. Les diferents dades esmentades també formen part d’aquesta guia.

https://www.cnjc.cat/ca/actualitat/encarem-el-suicidi-juvenil-descarrega-la-nova-guia

Tornem a ser aquí!

Tornem amb les piles ben carregades i preparades per apendre noves experiències. El nostre objectiu pel 2019 és seguir aprenent més sobre el col·lectiu juvenil. I el teu?
Cada dijous hi haurà la publicació d’un nou post.

Seguim!

El MIJS us desitja unes bones festes!!

Després d’uns mesos trepidants voltant  per la geografia catalana, coneixent noves universitats, gaudint  de noves amistats  i formant-nos com a juvenolegs  necessitem un  descans.

Tot l’equip que conforma MIJS os desitgem unes bones festes i una bona entrada de any 2019!

 Tornarem els pròxim  dia 10 de gener amb un nou post!

Jornada Formativa: Identitats en construcció

El passat 14 de desembre vam tindre el plaer d’assistir a les Jornades Formatives Identitats en Construcció  organitzades per l’àmbit de Serveis a les personess de l’ Ajuntament de Palafurgell que va  tindre lloc en un escenari immillorable l’ Auditori del Museu del Suro de Palafurgell.

Jornades que tenien com objecte  facilitar  estratègies per l’acompanyament d’adolescents i joves en las construcció de la seva pròpia identitat  oferint eines per abordar les possibles situacions complexes que es poden trobar en el seu dia a dia.

El programa plantejat s’estructurava en dues parts diferenciades, la primera amb  un caire més teòric, format  per la ponència i posterior diàleg dels ponents  Saïd El Kadaoui (Llicenciat en Psicologia i Màster en Psicopatologia i en Psicoteràpia Psicoanalítica) i Sam Fernàndez (Llicenciada en Biologia i Investigadora i formadora en gènere i diversitat).  La segona part,  amb un caràcter més pràctic on cada assistent seleccionava un grup de treball entre les diverses opcions  proporcionades, tots els tallers  giraven entorn  a la temàtica plantejada en aquestes Jornades pero desde enfocaments i disciplines molts diferents.  A continuació faré una breu sintesí dels 5 tallers que es van dur a terme :

  • Psicodrama:  es centra en els aspectes sans de la persona estimulant la seva intuïcio, l’espontaneïtat i la imaginació . En el taller s’utilitzen tècniques psicodramàtiques tals com l’escultura, el soliloqui, la cadira buïda i el joc de rol, entre altres per  incrementar el repertori de rols reals i imaginaris de la persona  i donant la possibilitat d’explorar el seu món emocional mitjançant la distància dramàtica.
  • Consciència i integració psicocorporal: A partir de propostes corporals  s’experimentarà el contacte que necessita l’adolescent: xocar, fusionar-se, fer-se el seu espai, confrontar-se…
  • Artteràpia:  a través  de la utilització de materials diversos estimularíem la creativitat  i treballaríem de manera simbòlica emocions i pensaments. D’aquesta manera  la persona s’adona d’aspectes  sobre si mateixa que li permeten consolidar els seus  desitjos i futures accions positives per construir una solida identitat.
46853264_263205657679106_1749899273618190177_n (1)
Fotografía: Participants al taller de Artteràpia. Jornada formativa: Identitats en construcció
  • Treball de processos: Comprendre com també, som una part menys manifesta de nosaltres a la qual anomenarem identitat secundària,  i com recòneixer-la gràcies a límits o indicadors interns que si es saben detectar, podrán convertir-se en els nostres aliats.
  • Desenvolupament  socioemocional:  Comprendre la identitat des del nostre  ésser, ser-en-itat (ésser a la nostra identitat), així com comprendre allò que ens desconnecta de qui som. Sentir-nos per donar a sentit a la imatge que projectem de nosaltres al món.

Seguit d’aquest treball en grup es va fer una breu exposició de les dinàmiques efectuades en cadascún dels tallers.  La cloenda va anar a càrrec de Josep Piferrer, l’alcalde de Palafrugell.

Aquetes jornades van assistir un centenar de professionals que treballen  en l’àmbit de joventut i on conjuntament vam poder continuar formant-nos, aprenen i compartint experiències. És per això que agraïm a tots els voluntaris i organitzadors per fer-ho possible.

SERVEIS DE JOVENTUT: Produïm o transformem?

La sortida de la crisi econòmica està suposant, a l’àmbit local de Mallorca, la recuperació o la projecció de nous serveis locals de joventut. Aquests serveis de dinamització o d’informació juvenil (on hi ha la diferència?) solen desenvolupar, almenys a Mallorca, activitats dirigides a joves sense gaire reflexió envers els objectius i finalitats que es pretenen aconseguir. Aquesta manca de Per què? i de reflexió sobre la programació duu a molts de serveis a convertir-se en organismes públics generadors d’activitats d’oci, però les conseqüències van molt més enllà.

Dos dels fenòmens més visibles que s’estan produint són la rebaixa de l’edat d’accés i la focalització de l’activitat en subcultures juvenils concretes. Fins fa relativament poc els serveis de dinamització-informació eren oferits a la població entre els 16 i 30 anys d’edat. Des de fa un temps, però, l’edat d’accés a començat a reduir-se pel marge inferior fins als 12 anys, argumentant el fet envers a la necessitat de donar atenció als adolescents que s’incorporen a l’educació secundaria obligatoria.

Tot i que em sembla una mesura encertada, crec que no s’ha duit a terme una reflexió molt més enllà del fet en si mateix. La reducció de l’edat ha produït l’adaptació de les programacions cap a un caire més lúdic i dirigit a uns usuaris molt més joves que, generalment, encara no tenen o no han assumit la capacitat de decisió fora de la llar familiar, el que dificulta la seva participació i implicació en projectes continuats del propi servei.

Conjuntament a n’aquesta rebaixa de l’edat, es pot observar com els serveis locals de joventut s’han anat tancant en si mateixos i el tipus d’usuari que el empra. Dins aquesta dinàmica d’ ”asegurar” els mínims de participació dins el casal i en les activitats que programa, el servei acaba generant les activitats que agraden als usuaris diaris, que solen respondre a un perfil o un subcultura juvenil determinada, i oblidant l’objectiu que ha de tenir qualsevol servei de joventut, l’apoderament juvenil. Com a resultat d’aquest d’aquest dos procesos (o conseqüències?) és que els serveis de joventut acaben tenint un incidència ínfima en el conjunt de la població juvenil sense que ens posem les mans al cap.

En aquesta reflexió no hem de deixar de banda els resultats que genera la manca de participació, i per tant d’incidència, dels serveis municipals de joventut. Ho podem fer pensant en la ineficiència i mal ús dels recursos públics, amb els i les professionals que hi treballen o els valors de consum que aquests tipus de serveis programadors d’oci transmeten. Si ho feim des d’un punt de vista purament econòmic i de rentabilitat, ens hem de demanar si s’estan utilitzant de la millor forma possible els recursos públics.

Si el servei només cerca fer accions “aparador” sense cap altre objectiu que complir la promesa electoral de tenir un servei dirigit a la joventut o el miratge d’una suposada participació juvenil si que s’estan utilitzant de forma correcta, en canvi, si el que cercam és l’apoderament de la joventut i els desenvolupament de polítiques afirmatives, els estam tirant al fems. És important esmentar, ja que generalment és un tret invisibilitzat, que la manca de recursos, l’inexistència d’anàlisi i de planificació té una conseqüència directa sobre els i les professionals joventut.

Aquest serveis generadors d’oci juvenil sense filtre ni objectius no deixen espai per la intervenció que els i les professionals han de realitzar sobre les persone joves, generant llocs de feina precaris, no econòmicament parlant però si en sentit o objectius. Aquesta situació no genera res més que desmotivació laboral o burnout  i també influeix en gran mesura sobre el serveis i els i les joves que es vol arribar.

Davant aquesta situació, que crec, sense tenir cap estudi empíric a la mà, que és més corrent del que pensam, necessitam eines, recursos i una mirada realment crítica sobre el nostre àmbit professional. Eines que ens permetin planificar, desenvolupar i avaluar polítiques afirmatives reals. En altres paraules, accions, projectes i programes que ens puguin ser útils per aconseguir un apoderament real de les persones joves del nostre municipi, tant d’aquelles persones que participen al casal com pels i les joves que no ho fan.

Em refereixo a projectes, programes i accions amb una perspectiva eminentment jove i basada en la realitat que es vol transformar. També necessitarem recursos econòmics, humans i formatius i estendre xarxes de professionals fortes i solidaries, L’associació de professionals de joventut de les Illes Balears està fent feina, perquè Cap Quixot no ha deixat mai de necessitar a Sancho.

Per acabar  vos recoman, per tal d’anar entrenant-se en l’autocrítica, seguir a Juan Francisco Berenguer a través del seu canal de Twitter @trabaconjovenes. Esper que també vos faci reflexionar la seva crítica incisiva!

Movies and Young Smoking Habits

The prevalence of smoking among the young people is a cause for concern, and there has been a wide researches about this issue and many ways for its prevention has been suggested, because it is well known that the cigarette smoke contains more than 4,000 chemical compounds that cause lung cancer, heart disease, emphysema, and other serious diseases in smokers (and, according to some researchers, in non-smokers as well). WHO says, “Cigarette smoking and tobacco-related illness annually lead to over 7 million deaths in a year”. But, still moreover, thousands of youth try smoking every day, a proportion of whom will become addicted adult smokers.

Obviously, there are several factors that influence young people to smoke, and understanding them can be a challenge for a society, and that depends on locations, but understanding those factors can lead to a solution to prevent this issue from spreading more. One of the factors that I found very influencing on the character and behavior of young people is “Movies”. If the young people be aware of media influences, they can more easily deal and protect themselves from the destructive effects or take advantage of their positive effects, but there are a lot of movie scenes showing actors smoking that directly and indirectly influence young people.

“An increase in the amount of exposure means that more kids are going to be smoking and dying from tobacco-induced diseases,” said study author Stanton Glantz, PhD, professor of medicine, and director of the University of California San Francisco (UCSF) Center for Tobacco Control Research and Education.

For adults, it might be a normal thing to find these scenes in the movies, while there are many researches saying that smoking in movies promote the idea that lots of people smoke and can encourage many young people in today’s society to consider smoke by planting the idea in the young people’s mind that smoking is a sign of their freedom and magnitude. In result, many young people start smoking without knowing about the awaiting consequences for themselves, their families and their societies in the future.

Thus, a comprehensive effort is need for spreading awareness to promote health among the young people, and it can be done by many ways such as supporting the health campaigns that foster health information-seeking among the young people, or encourage the parents to protect their children from environmental tobacco-smoke because secondhand smoke is harmful to children’s health, and so on. This a sad reality that smoking is one of the biggest threats to current and future world health, and we need build a more concrete and compassionate road map to ensure that everyone is safe and protected, especially children. As there is a saying, “Healthy children build healthy nations”.

Read more at WHO – Health effects of smoking among young peopleGlobal Youth Tobacco Survey (GYTS)