EDUCOMUNICACIÓ: nous canals per optimitzar

Recursos pedagògics amb joves

Durant els darrers anys hem estat protagonistes de grans canvis al voltant de les tecnologies de la informació i la comunicació. Hem transformat les nostres formes de relacionar-nos i hem incorporats nous dispositius en la nostra vida quotidiana que ens permeten estar al dia de l’actualitat i relacionar-nos també amb el nostre entorn més immediat.

La generació juvenil ja s’ha socialitzat en aquest entorn de Facebooks, whatsapps i youtubes en el seu temps lliure però sembla que des de les institucions educatives es donin reticències per incloure aquests nous llenguatges i espais per optimitzar l’educació i copsar-los com a contextos educatius.

Les persones joves passen una gran part del seu temps a internet, aquesta notícia de 2013 presenta les conclusions d’un estudi a nivell europeu que afirma que el 40%
dels adolescents passen almenys dues hores connectats a les xarxes socials.

Roto_identidad

Segons Uribarri i Casadiego (2001) es presenta un “desafiament que significa el món audiovisual contemporani que ubica l’experiència del mestre cada vegada més lluny de la dels alumnes, els quals, submergits en noves formes de socialització, semblen viure en un món molt diferent del de l’educador”. En aquest sentit l’escola es presenta com quelcom aburrit, a la qual els i les adolescents presenten “una resistència cap al procés educatiu lineal, vertival i basat en els principis d’una cultura lletrada” (Casadiego i Uribarri, 2001:2). Cal doncs que professors, mestres i educadores ens endinsem en aquests nous llenguatges i optimitzem aquestes eines. Instruments com l’educomunicació ens poden servir per generar processos on els i les adolescents siguin protagonistes d’aprenentatges vinculats al món audiovisual, al qual ells hi estan connectats; vivim en el món de la hiperinformació i cal donar eines als i les adolescents per saber canalitzar tota aquesta informació.

El col·lectiu El Parlante, una associació de comunicadors i educadores sense ànim de lucre que treballa en l’àmbit de l’educomunicació defineix aquest concepte entenent l’educació com una eina de transformació social (creativitat, emocions, participació) i la comunicació com el procés social basat en el diàleg que permet intercanviar coneixements, debatre i aprendre.

L’educomunicació:

  • Posa èmfasi en el procés educatiu més que en els resultats
  • Facilita treballar àmbits com la salut, la interculturalitat, la convivència, les relacions de gènere…
  • Inclou el treball d’habilitats socials, personals i comunicatives, molt importants en el context actual.
  • Dóna tot el protagonisme als i les adolescents i s’apropa al món al qual ells i elles estan familiaritzats
  • S’aprèn a través de la pròpia experiència

Podríem afirmar que l’educomunicació té diversos canals i plantejaments metodològics; l’anàlisi dels mitjans de comunicació en seria un, és a dir, aprendre a mirar críticament la televisió i els vídeos al youtube. També podem trobar la generació de documentals al voltant de temes concrets, la cocreació audiovisual, en la qual els i les adolescents participen de tot el procés de generació d’un curtmetratge…  A tall d’exemple podeu mirar “Un instant ” el curtmetratge realitzat a partir de la cocreació audiovisual en el qual un grup d’adolescents i joves generen un video al voltant de la temàtica dels embarassos adolescents. No només aprenen sobre llenguatge i producció audiovisual, sinó que també reflexionen sobre la prevenció i els riscos de la seva pròpia salut sexual; així com també serveixen d’altaveu per apropar-se a altres joves.

 

Una altra de les entitats que treballa en aquest àmbit és Connectats Cooperativa els quals també desenvolupen programes educatius i de sensibilització a través de l’audiovisual. Us convidem a veure el Video de presentació del Casal de Joves Guineueta emmarcat dins el Projecte BCN-SanSalvador el qual promou l’intercanvi al voltant de la creació artística i cultural entre joves de Barcelona i San Salvador.

És interessant doncs conèixer totes aquestes experiències en les quals a través de col·lectius i associacions entre a les escoles, instituts i espais educatius per treballar l’educomunicació amb adolescents i joves. Al meu parer, les persones que treballem amb adolescents i joves tenim l’obligació d’obrir-nos al coneixement d’aquestes noves formes d’educació. Cal que ens familiaritzem amb els nous llenguatges dels i les joves apropant-nos a aquests nous models metodològics que contemplen la comunicació com a eix central. Però cal incloure’ls també en el currículum formal de les escoles, perquè ara només són petits bolets que es donen en uns quants espais. “El problema es que si estas experiencias no se filtran de alguna forma al aparato educativo estatal corren el riesgo de quedar marginadas y perdidas en un mar de acciones solitarias y desarticuladas” (Casadiego i Uribarri, 2001:1). Cal integrar aquestes pràctiques al sistema educatiu, formar els mestres i professors per tal de generar metodologies innovadores on les i els adolescents es sentin protagonistes dels seus propis aprenentatges.

 

BIBLIOGRAFIA

CASADIEGO, Benjamím; URRIBARRÍ, Raisa.  (2001) Las nuevas tecnologías en la educación; ¿una herramienta para abrir las (j)aulas?. Otawa: International Development Research Centre (IDRC). (http://web.idrc.ca/en/ev-7315-201-1-DO_TOPIC.html. Consultat 16 de juny de 2016)
KAPLÚN, Mario. (2001) “Procesos educativos y canales de comunicación”. Comunicar: Revista científica iberoamericana de comunicación y educación,  n°11. Huelva: Grupo Comunicar, 1998. Pág. 158-165. Bogotá: Ministerio de Comunicaciones de Colombia.
http://elparlante.es

Poetry Slam Barcelona

image

El Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona  (CCCB) presenta: “Poetry Slam Barcelona”: Palabra e interpretación son los elementos esenciales de este campeonato anual de poesía oral contemporánea que en Barcelona se celebra regularmente desde 2010. El Poetry Slam constituye también una red social de creadores y poetas que encuentran en el uso de la lengua y, en concreto, en el Slam de poesía, una herramienta para el desarrollo de su creatividad y el eje que articula un espacio de relación social y de intercambio.

Cuándo: sábado 18 de junio, a las 18:00 horas

Precio: entrada gratuita.

Para quien: para todo tipo de público, comprometido con espacios sociales

Donde: Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona. Montalegre, 5

http://www.cccb.org/es/

 

Joves i espai públic

 

 

 

 

 

L’ús de l’espai públic de les persones joves des d’una perspectiva de gènere

La present publicació reflexiona sobre les relacions que s’estableixen entre gènere i espai públic posant especial èmfasi en com, en funció de la seva sexualitat i edat, els individus tenen accés i utilitzen dit espai.

Per fer-ho, em serviré d’aportacions recents desenvolupades des de la geografia feminista que evoquen llum al fenomen al qual ens estem aproximant. En primer lloc, destaco la rellevància de considerar el cos com a concepte central i important per a l’anàlisi. Resulta interessant la conceptualització del cos com un lloc, ja que ajuda a comprendre la interacció dels individus amb el seu entorn natural i social. Així doncs, es partirà de la premissa que “els cossos juguen un paper essencial a l’hora de configurar les experiències de les persones en els llocs; (…) els cossos no poden ser entesos com a projectes individuals o entitats autònomes sinó més aviat com a productors relacionalment constituïts” (Landzelius, Michael, 2005; Bethan, 2006; Abrahamsson, Simpson, 2011) (Ortiz; 2013:117). Havent situat el centre en aquest lloc corporitzat, posar de relleu que el fet d’incloure el cos com a categoria d’anàlisi aporta noves formes d’entendre el poder, el coneixement, la construcció social de la ciutat així com les interaccions entre els individus i el territori. En aquest sentit, el cos se’ns presenta com l’encarnació de factors i variables importants per a la comprensió i explicació de l’accés i l’ús que fan les dones joves en relació a l’espai públic tals com el gènere, la sexualitat i l’ètnia.

Pel que fa el gènere, cal remarcar que la divisió del treball reprodueix les jerarquies de gènere existents en la unitat domèstica i condiciona la presència femenina en els espais públics i l’ús que en fan donades les seves tasques assignades (majoritàriament) del treball reproductiu.  Aquest espai públic és dissenyat per i per a l’home, encarat al simbolisme i no a la practicitat i excloent per a les dones. Parafrasejant Bourdieu (2000:34), “els homes segueixen dominant l’espai públic i el camp del poder mentre que les dones romanen entregades a l’espai privat (domèstic, espai de la reproducció)”. El mateix autor descriu característiques de l’ordre simbòlic com la vestimenta que influencien sobre les pràctiques de les dones i sosté que els homes “són situats al camp d’allò exterior, oficial i públic” en aquesta oposició entre allò masculí i femení.

Finalment, reflexionaré sobre la influència de la variable edat sobre l’ús l’espai públic des d’una perspectiva de gènere. RODÓ-DE-ZÁRTE (2013: 134) mostra com l’espai públic “esdevé per a la gent jove una zona de lliber­tat i, a la vegada, com un espai adult ple de restriccions i regulacions” constatant la vivència diferencial d’aquest per part del gènere femení per les diferenciacions socials inscrites sobre el seu cos. Però aquest espai públic està construït per i per a persones adultes, i està concebut com un espai adult. Atesa aquesta hegemonia espacial adulta, la joventut queda exclosa d’un lloc que o bé és cívic, net i purificat o bé està dis­senyat perquè en faci ús la infància (Valentine, 1996a; Chiu, 2009). La mateixa autora sosté que “una de les qüestions més rellevants per les implicacions que comporta sobre l’ús dels espais públics per part de les noies joves és la visibilitat” (RODÓ-DE-ZÁRTE; 2013: 136) ja que la mirada masculina les objectualitza sexualment en aquest espai masculí heterosexual. Per tant, el “patriarcat condiciona les pràctiques i les experiències en aquests espais” (ORTIZ; 2012: 133).

 

Un altre factor rellevant que concerneix a joventut és la por: la por que pateixen els joves i les joves però també la que generen. En aquesta línea, Pain (2001: 901) posa damunt la taula “les narra­tives que configuren les pors de diferents col·lectius. La gent jove es considera tant amenaçadora com amenaçada; la gent de color, delinqüent o víctima” (RODÓ-DE-ZÁRTE; 2013: 132). Per tant, es podria afirmar que “la por apareix com un clar exemple de com els discursos de gènere, la visibilitat del cos sexuat i també l’expressió d’una sexualitat determi­nada condicionen tant l’ús com l’experimentació dels espais públics” (RODÓ-DE-ZÁRTE; 2013: 138).

Malgrat la situació de dominació i restricció que pateixen les dones, de les anteriors línees no se’n ha de despendre la idea de la dona i/o la jove com una figura passiva subordinada sinó que, reprenen la constatació de Juliano (1992: 46), “les dones no han estat mai passives, per la valoració de les actuacions transgressores exercides per les dones en determinats contextos socials” incloent l’espai públic i el privat. Per tant, són en aquests espais, mitjançant el conflicte i el canvi social on les dones, adultes i joves, posen de manifest la seva capacitat d’agència social.

Bibliografia

BOURDIEU, P. (2000) La dominación masculina. Barcelona: Anagrama, p 43.

JULIANO, D. (1992). El Juego de las astucias: mujer y construcción de modelos socialesalternativos, Madrid, Horas, p 46.

ORTIZ, A. (2012) Cuerpo, emociones y lugar. Aproximaciones teóricas y metodológicas desde la geografía. Geographicalia 62, pp 117, 118.

RODÓ-DE-ZÁRTE, M. (2013) Gènere, cos i sexualitat. La joventut, l’experiència i l’ús de l’espai públic urbà. Papers, 98/1, p 136.

Enllaços

http://www.raco.cat/index.php/DocumentsAnalisi/article/viewFile/241974/324565

https://ddd.uab.cat/pub/papers/papers_a2013m1-3v98n1/papers_a2013m1-3v98n1p127.pdf

http://www.icps.cat/

Malestares adolescentes y formas de resolución

A menudo, la adolescencia ha sido caracterizada  como una etapa de tránsito entre la vida infantil y la vida adulta. En las sociedades tradicionales se creaban dispositivos específicos para acompañar a los adolescentes en este tránsito. Dichos dispositivos han sido bautizados por nuestras ciencias sociales, específicamente la antropología,  como ritos de paso. Con el advenimiento de la industrialización y el impacto que tuvo sobre las estructuras y dinámicas sociales y culturales, estos ritos fueron desapareciendo, aunque hay autores (Segalen, 2005) que defienden que, lejos de haber desaparecido, éstos han tomado otras formas y actualidad.

No obstante, en este post no hablaremos de los ritos de pubertad y su actualidad, sino de la crisis que se despierta a menudo en esta etapa de la vida, la adolescencia, aunque no está de más señalar que parte de la eficacia de los ritos de paso en la pubertad tenía que ver precisamente con la respuesta que daban a esta crisis, crisis a medio camino entre lo biológico, lo psicológico y lo social. Los ritos de paso dotaban de sentido interno a los iniciados púberes a la vez que les ponían dentro de un orden social, con recursos, derechos y deberes para realizarse como individuos adultos de pleno derecho. Hoy, ¿cómo resuelven sus crisis y malestares los adolescentes y jóvenes, en nuestro caso, de Cataluña?

Os presento un vídeo de 27 minutos de duración y realizado por un equipo de investigación de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona en el marco del proyecto “The emotional distress of adolescents”, financiado por la Fundació La Marató de TV3 y por el Ministerio de Ciencia e Innovación del Gobierno de España.

coverEl vídeo, junto con la guía “Orientaciones para las buenas prácticas en la atención psicosocial de jóvenes y adolescentes”, fueron los resultados prácticos de la investigación que tenía como objetivos, por un lado analizar los determinantes sociales de la depresión y de los estados de ánimo negativos, y por otro, analizar el fenómeno de evitación de los servicios profesionales. El tercer objetivo fue la creación del vídeo y de la guía.

Uno de los aspectos más interesantes de la investigación, reflejado en el video, es observar las estrategias que usan los adolescentes para afrontar sus malestares psicosociales asociados a la etapa vital en la que están.

En la mayoría de los casos, tanto chicos como chicas muestran como preferencia la resolución de los problemas dentro de su red social. También hablan de evasión a través de la música, el deporte, el juego, la ropa o saliendo a pasear, buscando estar solos o solas.

Atendiendo la variable género, se aprecia una diferencia en la que, mientras que las chicas buscan el reconocimiento y la toma de conciencia de su malestar compartiéndolo con sus compañeras y/o familiares, los chicos optan por olvidar y dejar que se enfríe, apostando por el autocontrol emocional.

Respecto al apoyo ofrecido por los profesionales de la salud, en general son evitados aduciendo 4 motivos principales:

  1. la confianza en la propia capacidad para superar el problema, normalizándolo y/o negándolo,
  2. la confianza en el entorno cercano (amigos y familia) como soporte para superar el problema
  3. la vergüenza y el estigma vinculados al uso de los servicios de salud mental
  4. la desconfianza hacia los profesionales por miedo a recibir un diagnóstico, falta de información, distancia en el trato y tratamientos excesivamente protocolizados e insensible a las particularidades subjetiva

¿Qué se puede concluir de todo esto? En mi opinión hay dos cosas que son importantes.

La primera es que los adolescentes tienen recursos propios que hay que potenciar, convirtiendo los malestares y las crisis en oportunidades para el cambio y la maduración. De esta manera, sería conveniente potenciar relaciones de proximidad y confianza en la que cada persona, adulta y adolescente, ocupe un lugar adecuado para la ayuda mutua. El adolescente ocupar el lugar de aquel que se está abriendo a la vida, apertura que comporta en muchas ocasiones devaneos emocionales y fisiológicos que necesitan tiempo y acompañamiento para su integración, y el adulto ocupar el lugar de aquel o aquella que tiene la experiencia y la inteligencia necesaria para saber acompañar estos procesos con la calidez que se merecen, recordando que un día él o ella también pasó por esa etapa de incertidumbre y “renacimiento”.

La segunda cuestión importante es advertir que se está tendiendo a patologizar la adolescencia, al igual que se intentan patologizar otras áreas de la vida social y personal, como la infancia y la tercera edad. En este sentido, es preciso recordar que la patologización y posterior medicalización suele corresponderse con los grupos más vulnerables, ya sea por motivos económicos, de género o por etapa vital. De esta forma, habría que normalizar los malestares adolescentes y tratarlos como lo que siempre han sido, síntomas y manifestaciones de los cambios vitales que se suceden en esas edades.

Quizás sería pertinente reflexionar sobre los ritos de paso como estrategias de proximidad, acompañamiento y normalización de las crisis adolescentes en su proceso de maduración. Pero este tema lo dejaremos para otro post.

Bibliografia citada:

Segalen, M. (2005) Ritos y rituales contemporáneos. Barcelona (alianza ed.)

 

L’Hospitalet celebra la 3a Setmana de l’FP

-Un impuls als estudis de Formació Professional-

fp

  • Quan? Del 2 al 6 de maig de 2016
  • On? L’Hospitalet de LLobregat
  • Què? Xerrades, trobades, seminaris i portes obertes als centres
  • Per a qui? joves, centres educatius i empreses

Aquesta setmana L’Hospitalet de Llobregat celebra la tercera edició de la “Setmana de l’FP a L’H”. Des del 2 fins al 6 de maig la ciutat acollirà diferents xerrades, trobades i seminaris i diades de portes obertes als centres per tal de difondre l’oferta i presitigar la Formació Professional a la ciutat. D’aquesta manera la iniciativa dóna resposta a la prioritat de treballar per obrir noves línies formatives en relació amb els nous focus econòmics, com el sanitari, hoteler o cultural i implicar nous sectors empresarials per avançar en la formació professional dual.

La “Tercera setmana de l’FP a l’Hospitalet” la posen en marxa la regidoria d’Educació i l’àrea de Coordinació, Planificació, Desenvolupament Econòmic i Ocupació, conjuntament amb els centres educatius de la ciutat, i s’iniciarà demà amb una jornada de “Formació Professional i Empresa: Innovació i Desenvolupament”, organitzada amb l’Associació d’Empresaris del Baix Llobregat (AEBALL) i la Cambra de Comerç de Barcelona. Aquesta actvitat vol ser un espai de trobada, reflexió i debat entre els professionals dels centres i el món empresarial per tal de fer palès l’interès mutu dels dos sectors per aquests estudis.

l'h fp

Vegeu l’horari de totes les activitats de la setmana al següent enllaç:

http://www.l-h.cat/utils/obrefitxer.ashx?Fw9EVw48XS5XqazCxMcZTVJ1qazAmT2mwZDdPq6ekCm6Ua0aOq4xmNchaBlGRqazCPkNhCtEy

 

Cal destacar la xerrada adreçada especialment a joves sobre el programa de “Garantia Juvenil, que l’Àrea de Coordinació, Planificació, Desenvolupament Econòmic i Ocupació desenvolupa a través de diversos programes. La xerrada-col·loqui “La garantia juvenil, una oportunitat per als joves i per a les empreses” tindrà lloc el dimarts dia 3 de 16:00h a 17:30h a l’Auditori (Carretera del Mig, 85-87). Tot i que la xerrada va destinada principalment a joves, s’adreça també a les empreses del territori perquè coneguin el programa i de quina manera hi poden participar.

Programa de Garantia Juvenil:

El programa de “Garantia juvenil”, impulsat del Ministeri de Treball i Seguretat Social, ja s’ha posat en dubte a diferents nivells i s’ha demostrat que per poder-ne formar part s’ha de passar una Odissea. El ministeri defineix el programa com una “iniciativa europea que pretén facilitar l’accés dels joves al mercat de treball. A Espanya s’emmarca a l’estratègia d’Emprenedoria Jove aprovada el febrer de 2013 pel Ministeri de Treball i Seguretat Social. La recomanació sobre Garantia Juvenil estableix que els joves puguin rebre una oferta de feina, d’educació o formació després d’acabar els estudis o de quedar a l’atur”.

La principal crítica que s’ha fet del programa és que per ser-ne beneficiari has de complir tot els següents requisits: “tenir nacionalitat espanyola  o ciutadans de la Unió o Estats que formen part de l’Acord Econòmic Europeu o Suïssa, o estrangers titulars d’una autorització per a residir a Espanya i que els habiliti per a treballar”, “estar empadronat a qualsevol localitat d’Espanya”, tenir més de 16 anys i menys de 30 en el moment de sol·licitar la inscripció al Fitxer”, “no haver treballat els últims 30 dies hàbils a la data de la sol·licitud”, “no haver rebut accions educatives de més de 40 hores mensuals els últims 3 mesos”, “no haver rebut accions formatives de més de 40 hores l’últim mes” i “presentar una declaració expressa amb la intenció d’adquirir un compromís de participació activa a les actuacions que es desenvolupin al marc de la garantia juvenil”. Per tant, i resumint, has d’haver-te passat els últims 30 dies hàbils a casa sense haver fet res que et formi, i els últims 3 mesos sense haver rebut cap educació. Si et surt una feina temporal o un curs de formació que t’interessa, saltes directament d’aquest famós Fitxer, i has d’estar un altre cop un període llarg de temps sense fer res per a poder tornar-hi a entrar.

En aquest sentit, doncs, penso que pot ser molt interessant poder anar a la xerrada que s’organitza dins la “Tercera setmana de l’FP a L’Hospitalet”, no només perquè aquells joves que es troben en la situació descrita puguin beneficiar-se del programa, sinó per tal de poder aclarir tots els dubtes que genera el programa i veure què en pensen els professionals que el potencien a la ciutat.

Per a més informació sobre en què consisteix la jornada us convido a passejar-vos per la pàgina web http://lhdigital.cat. Aquí hi podeu trobar vídeos sobre les jornades anteriors:

http://lhdigital.cat/web/digital-h/televisio/veure-video/-/journal_content/56_INSTANCE_ZrP3/11023/9532527

Aprofito l’avinentesa per recordar-vos que els estudiants i professors del MIJS marxem tota la setmana a Rabat en un viatge d’estudis que pretén aprofundir en la realitat juvenil i les polítiques de joventut d’un altre país!!! Ens veiem a la tornada!!!

 

Oberta la preinscripció a la 9a edició del Màster Interuniversitari en Joventut i Societat (MIJS) 2016-2017

El MIJS ha iniciat el procés de preinscripció pel curs 2016-2017 que s’iniciarà a la tardor. Aquesta és la novena edició del MIJS que té com a objectiu oferir una formació permanent en l’àmbit de la recerca, la intervenció i les polítiques públiques en joventut.

 

MIJS

Com en anterior edicions, el MIJS ofereix, en col•laboració amb l’Agència Catalana de la Joventut, unes beques per finançar parcialment el cost de la matrícula, amb un import individual de 1.500 euros. Hi ha també la possibilitat d’optar a les beques UdG-Santander a través de las quals es cobreix el 100% de la matrícula. Els ajuts es poden demanar fins al 18 de setembre de 2016, prèvia preinscripció.

El Màster Interuniversitari en Joventut i Societat (MIJS), coordinat per la Universitat de Girona i desenvolupat conjuntament amb la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Lleida, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Rovira i Virgili, està basat en una formació interdisciplinària i itinerant entre les sis universitats organitzadores a través de les quals s’ofereixen pràctiques, seminaris de reflexió i un viatge d’estudis.

 

Vols fer el Màster Interuniversitari en Joventut i Societat 2016-17? Consulta l’oferta de beques

L’aprenentatge servei i la inclusió social

L’aprenentatge servei és una eina que afavoreix la inclusió social?

2fe8cc9c927614347fd54d725353bb88Per començar, abans de definir que entenc per aprenentatge servei (Aps) vull fer incidència en diferenciar aquest concepte del voluntariat, ja que poden semblar iguals però hi ha diferències entre ells. D’altra banda, exposaré dos exemple d’aprenentatge servei, per tal  d’evidenciar que aquest procés  afavoreix la inclusió social.

Pel que fa a la diferència entre aprenentatge servei i voluntariat, l’Aps tal com ens mostren les dues paraules que el formen, implica un aprenentatge i oferir un servei al mateix temps que es porta a terme l’acció. En canvi, la principal finalitat que comporta realitzar un voluntariat és el servei, i després pot implicar o no aprendre alguna cosa.  És a dir, si féssim una definició senzilla de voluntariat, aquesta seria “servei + aprenentatge”Així doncs, basant-me en una de les definicions que vam formular a l’aula, podem entendre que l’Aps: “ És realitzar una acció amb altres persones, que de forma transversal genera un aprenentatge mutu” .

Tenint en compte la definició que han fet altres autors (Rovira, J. M. P., Casares, M. G., Martín, X., & Serrano, L. R. 2011), l’aprenentatge servei són aquelles activitats que combinen el servei a la comunitat amb l’aprenentatge reflexiu de coneixements habilitats i valors. Les potencialitats de l’Aps són la mescla de dos elements essencials com és el servei a la comunitat i l’aprenentatge significatiu. És a dir, en un únic procés és potencien aquestes dues capacitats en el qual hi ha un aprenentatge recíproc.

D’altra banda, fent referència a la inclusió social, aquesta té a veure amb assumir determinats valors per crear una manera particular d’entendre l’educació, reconèixer drets, fomentar la presència, la participació i l’èxit de tothom i identificar i eliminar les barreres socials a la participació i a l’aprenentatge.

Per tal d’evidenciar que l’aprenentatge servei és una eina per fomentar i millorar la inclusió social, ho faré a través d’exposar dos exemples. El primer exemple està extret d’un vídeo de la pàgina web del GRAI (Grup de Recerca d’Aprenentatge entre Iguals), que es titula “Leemos en pareja” (1), el qual ens mostra com s’aprèn a partir de les diferències.

Pel que fa al vídeo, considero que és un mètode molt interessant a l’hora de fomentar a l’aula un aprenentatge cooperatiu entre l’alumnat. D’altra banda, també és molt important el fet que les parelles no s’escullen a l’atzar, sinó que sempre un membre del grup és d’alguna manera més competent envers algun aspecte de la comprensió lectora que l’altre company. Així doncs, em va sorprendre la idea que un membre de la parella aprèn ensenyant (fent de tutor) i a l’altre l’ensenyen a millorar la seva entonació i la seva comprensió lectora de manera tutoritzada. Una altre idea interessant és que els pares també col·laboren amb el que estan portant a terme els alumnes/fills. Opino que d’aquesta manera es dóna a conèixer als pares el que fan els seus fills a l’escola, i com s’implica aquesta envers el seu aprenentatge, i també és una forma d’implicar la participació dels pares al centre educatiu.

D’altra banda, el segon exemple que ens mostra com l’Aps potencia la inclusió social, ho evidenciaré a través del projecte “peer power”. El concepte “peer power” va sorgir quan empresari (Charlie Mcvean), estava preocupat pel l baix rendiment de les escoles públiques a Memphis. Charlie Mcvean va llançar un important projecte a East High School basat en tutories d’estudiant a estudiant, i va ser qui va fundar el programa l’any 2005, el qual va tenir molt d’èxit. Avui en dia “Peer power” és una programa actiu que es troba a vaires escoles de Memphis i Mississippi, el qual, atenen a més de 1000 estudiants cada any.

Gràcies a quest programa el rendiment dels estudiants en aquestes escoles a augmentat desmesuradament. “Peer power” és una organització que escull estudiants d’alt rendiment acadèmic de les diferents escoles de secundària i de la universitat per donar classes a altres estudiants més joves d’escoles públiques, per tal de millorar els seus resultats acadèmics, la realització d’exàmens, la preparació per a la universitat i preparació per accedir al món laboral. Considero que aquest programa és una metodologia molt útil i innovadora, tal i com em va semblar la de “leemos en pareja”.

Així doncs, he exposat aquests dos exemples perquè crec que ens permeten visualitzar com el fet de viure experiències significatives de formació i servei comunitari en relació amb espais de reflexió, poden afavorir i millorar la inclusió social. A més a més, es dona resposta de manera creativa a través d’accions col·lectives i es promouen processos de comunicació entre persones amb realitats diferents (Domínguez, B. M. 2014).

(1) També podeu consultar el vídeo de l’exemple a través d’aquest enllaç: https://vimeo.com/21653751.

BIBLIOGRAFIA

Domínguez, B. M. (2014). Aprendizaje-Servicio y Educación Inclusiva. Educación y futuro: revista de investigación aplicada y experiencias educativas, (30), 183-208.

Peerpowerfundation.org. (2015). News-Peer Power Foundation. [En línia]. Disponible a http://www.peerpowerfoundation.org/news/. [Consulta 11 abril. 2016]

Rovira, J. M. P., Casares, M. G., Martín, X., & Serrano, L. R. (2011). Aprendizaje-servicio y Educación para la Ciudadanía. Revista de educación, (1), 45-67.