Archivo | Uncategorized RSS for this section

Comença a rodar l’Estratègia Valenciana de Joventut

L’Institut Valencià de la Joventut ha aprovat recentment, al mes de març, l’Estratègia Valenciana de la Joventut (EVJ) per al període 2019-2023, en el que suposa el primer desplegament de la Llei de Polítiques Integrals de Joventut aprovada en 2017.

Aquesta EVJ conté la declaració d’intencions pel que fa al desplegament de les polítiques de Joventut al País Valencià en un ampli espectre, considerant tant la necessària investigació i anàlisi de la situació juvenil, mitjançant la creació d’un Observatori de la Joventut (inexistent fins ara), com un desplegament territorialitzat de les polítiques de suport a la joventut, amb un recolzament a municipis i mancomunitats.

En aquest sentit, dins de l’EVJ es plasma un sistema de suport a les polítiques locals de joventut, que preveu la contractació de més de 500 professionals de joventut en els pròxims 5 anys, per desenvolupar la Xarxa Jove, una xarxa de coordinació de les polítiques i dinamització de projectes juvenils en tot el territori valencià.

L’aposta de l’EVJ està, per una banda, en la voluntat de coordinar a la pràctica totalitat de departaments de la Generalitat Valenciana, per primera vegada, per a planificar les polítiques de joventut en tot els àmbits (ocupació, habitatge, salut, participació, cultura, igualtat, diversitat…) i per donar un clar suport a la realitat local mitjançant la dotació de recursos humans i econòmics als municipis, per tal de desenvolupar plans locals de joventut.

Tot aquest procés ha sigut dissenyat conjuntament amb la joventut organitzada, mitjançant el Consell Valencià de la Joventut, que junt amb l’Associació de Professionals de Joventut, formaran part del seguiment d’aquesta Estratègia de Joventut, en la qual administracions públiques i societat civil organitzada van de la mà per a construir unes polítiques de joventut més properes, i reivindicar les pròpies polítiques de joventut com una eina necessària per a donar resposta a la realitat i inquietuds juvenils.

L’Estratègia Valenciana de la Joventut es pot consultar ací.

Anuncios

Més enllà de la compra i el lloguer

Us vull presentar la guia “Més enllà de la compra i el lloguer: guia sobre els models alternatius d’accés i tinença de l’habitatge” del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, publicada al 2018. És la continuació de la primera guia sobre els models alternatius d’habitatge elaborada anys enrere.

En aquesta guia s’exposen diferents vies d’accés a l’habitatge (més enllà de la compra i el lloguer) adreçat a les persones joves. La guia comença contextualitzant la situació actual d’emancipació de les persones joves al territori i, continua exposant les diferents alternatives a l’habitatge.

Les xifres reflecteixen una realitat preocupant, donat que només un 24% de les persones joves menors de 29 anys està emancipada (Font: La situació laboral de la joventut a Catalunya. Observatori Català de la Joventut. 2n trimestre 2018.). D’aquest 24%, més d’un quart d’aquestes persones joves reben un ajut econòmic per part dels seus familiars, donat que hi ha un nombre elevat de persones entre 20 a 24 anys que molt possiblement estudiïn lluny de les llars familiars.

Les característiques de l’àmbit laboral de les persones joves no emancipades (fins a 29 anys) són, principalment, relacionades al fet de que es troben en treballs molt precaris i temporals i, també, amb sous precaris que no permeten emancipar-se. Així doncs, aquestes característiques dificulten l’emancipació, per una part, i per l’altre la retardaren.

S’ha de tenir en compte, també, que els preus dels lloguers són molt elevats i, en moltes ocasions, poc accessibles a les persones joves.

Aquesta guia dona eines per a poder ajudar a les persones joves que vulguin emancipar-se, trobant una altra alternativa a les dues més conegudes i esteses (compra i lloguer).

Un dels més destacats és l’ associació Sostre Cívic, entitat que té la finalitat de promoure cooperatives d’habitatge en cessió d’ús. És una cooperativa que promou un model alternatiu d’accés a l’habitatge, mitjançant la divulgació, l’assessorament, la cerca de finançament, promoció i gestió d’habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús. Treballen per models d’habitatge no especulatius. (trobareu més informació a http://sostrecivic.coop/)

El model de la masoveria urbana és una altra alternativa al lloguer i a la compra. Aquest consisteix en un acord entre la persona propietària d’un habitatge que es troba en mal estat i la persona masovera que es farà càrrec de la vivenda i assumirà les despeses de la millora de l’habitatge.

Existeixen altres alternatives que s’exposen a la guia, com el dret de superfície, la copropietat entesa com la propietat compartida i propietat temporal, el cohabitatge, l’auto-construcció entesa dins del marc legal, entre d’altres.

És un molt bon recurs per a totes les persones joves –i no tant joves- que volen emancipar-se i no poden fer-ho, ja que ens faciliten altres alternatives interessants.

https://www.cnjc.cat/ca/associacionisme-juvenil/recursos/guia-mes-enlla-de-la-compra-i-el-lloguer

L’Anuari de la Joventut de les Illes Balears 2019: Joventut i Globalització

El passat mes de novembre es dugué a terme la publicació de la primera edició de l’Anuari de la Joventut de les Illes Balears. Aquesta publicació de caràcter acadèmic, impulsada pel Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca i el grup d’investigació GIFES de la Universitat de les Illes Balears (UIB), és la primera dedicada exclusivament a la Joventut de les illes.

L’Anuari de la joventut té com a objectiu principal ser un pont d’unió entre el món professional i l’acadèmic. Aquesta fita es veu reflectida en la pròpia estructura de la publicació la qual compta amb un apartat actualització de dades estadístiques, dos apartats sobre noves iniciatives de les administracions i de la societat civil, un apartat sobre nous debats i recerques i, el darrer, un monogràfic temàtic.

Portada de la primera edició.

Per aquesta segona publicació el tema escollit pel grup impulsor, format per les tres institucions i el Consell de Joventut de les Illes Balears, ha estat el de Joventut i Globalització. El motiu d’aquesta elecció és deu a dues raons: La primera és que les Illes Balears han estat i són un territori de cruïlles, una terra de pas i pont, a causa de la realitat insular, entre les dues voreres del Mediterrani, dues realitats que sovint no es miren ni s’interpel·len de tu a tu. La segona raó és la necessitat de reflexionar sobre l’auge de les dinàmiques uniformadores de la joventut i, alhora, la visibilització de mirades minoritzades que sorgeixen del món local i del sud.

Com l’any passat l’Anuari de la Joventut del 2019 estarà apadrinat per una persona de prestigi acadèmic reconegut que hagi treballat qüestions relacionades amb el monogràfic. Aquest segon any l’escollit ha estat el Dr. Carles Feixa, professor titular de la Universitat Pompeu Fabra i director del grup d’investigació JOVIS. Els seus treballs es centren, entre altres qüestions, en la recerca sobre de bandes juvenils, migracions, moviments socials i les cibercultures juvenils.

Una de les característiques del món professional balear en l’àmbit de la joventut és la manca de registre, reflexió en la praxi i la recollida en les actuacions i projectes. Tot i que anualment s’impulsen taules i jornades de bones pràctiques, mai s’havia dut a terme cap mena de publicació que recollís aquestes accions i les reflexions que es pogués derivar tant en la programació com en l’avaluació d’experiències. En aquest sentit, amb només un any de vida, l’Anuari de la Joventut de les Illes Balears s’ha convertit en una eina de memòria compartida i reflexió per al món professional de les balears el que ha permès iniciar el camí d’aproximació i confluència entre el món acadèmic, entitats socials i les professionals que treballen directament amb joves a diferents dispositius especialitzats de tota balears.

L’Anuari de la Joventut també ha estat una primera passa per la construcció d’una comunitat professional al voltant de l’àmbit de la joventut amb la implicació de l’Associació de Professionals de la Joventut de les Illes Balears garantint, més encara, el seu èxit i utilitat i, esperem, durada i manteniment durant els pròxims anys.

¿Participación o desafección política juvenil?

Si eres de aquel grupo de personas que de manera crítica e impopular alzan la voz en nuestros días, para afirmar que estamos frente a una de las mayores crisis de participación política juvenil de las últimas décadas, queremos decirte que has llegado finalmente a puerto.  Los resultados de la última Encuesta de Participación y Política 2017 (EPP) acaban de salir del horno, y fueron presentados el pasado 04 de marzo del 2019 por la Dirección General de Juventud de Cataluña.  En sus conclusiones han sido categóricos al sostener que no solo los y las jóvenes en su mayoría no participan de la vida política convencional, sino que son cada vez más los y las jóvenes en la franja de 16 a 29 años que prefiere abandonar el modelo de Democracia Representativa, ¿Estará entonces quedando obsoleto este tipo de Democracia?

Para los adultos y sus instituciones no es fácil hacerse la idea que el nuevo perfil de jóvenes está cambiando. Hemos pasado del viejo tablero de mesa a una pantalla táctil que nos ofrece navegar, conectarnos a una red social virtual y a una velocidad antes in-imaginada. Junto con ello, han mutado las formas de relacionarnos a nivel social, al punto que hoy hablamos de estar conectados, en conexión o en hiper-conectados.  Con todo esto, mutan las formas de relacionarnos y en consecuencia mutan los modos de participar de la vida social. ¿Crisis del lazo social? o ¿Crisis de las instituciones?

Desde aquí las nuevas formas de participación política revelan una clara transformación, marcada por la desconfianza como el desinterés con el sistema político tradicional y sus formas de participación de antaño (militancia en partidos, sindicatos, entre otros). Tal como lo muestra las cifras de la tercera edición EPP todo esto estaría comenzando en repercutir en la legitimidad del sistema Democrático actual.

Ahora bien para vuestra tranquilidad, es necesario precisar en los resultados como sostiene la secretaria de Infancia, Adolescencia y Juventud, Georgina Oliva, quien sostiene que más que hablar de una desafección política o de un marcado desinterés y falta de compromiso, estamos siendo espectadores de una transformación profunda en las formas de participación juvenil.  No se trata de que los y las Jóvenes se quieran desvincular del sistema democrático, sino todo lo contrario, lo que se nos está demandando es un otro lugar / un nuevo tablero de juego, donde la participación sea de una forma más directa, con un mayor grado de implicación, decisión y transparencia. Por este motivo la tendencia de las nuevas juventudes es desinvestir el modelo Democrático Representativo tradicional y avanzar hacia un modelo de Democracia Participativa.   

 Esto lo vemos por ejemplo, en que los jóvenes de 16 a 29 años presentan un 41% de identificación partidista, frente a un 51% de la franja 30-44 años, el 57% de la franja 45-64 años o el 50% en personas mayores de 65 años.  Por tanto, de acuerdo con el EPP los jóvenes serían los más partidarios de dar peso al ejercicio de ciudadanía (al implicarse en la toma de decisiones políticas), mientras que las personas mayores optan más por el sistema tradicional y convencional de representación y delegación de la clase política.

Con todo esto, la EPP muestra que la participación política de los y las Jóvenes de Cataluña desmitifica aquella pereza y desafección política con que se ha intentado responsabilizar a las nuevas generaciones frente aquello que no camina a nivel de la democracia representativa, y por el contrario, nos muestra el interés y un grado de implicación similar (en algunos casos mayor) que la participación de los adultos. No obstante la gran brecha de las juventudes se presenta en la desconfianza en las instituciones, por tanto orientan su participación mediante nuevas formas de activismo y movilización (por fuera de las instituciones) con un alto componente expresivo como son las protestas y acciones reivindicativas. Todo esto con el apoyo y la utilización de la aprehensión de nuevos saberes como son el mundo de la tecnología y el uso de las redes sociales.  

Sobre la Encuesta de Participación y Política 2017 (EPP), es su tercera edición, basada en un sondeo telefónico que se realizó a 1.900 personas en Cataluña (de estos 1.100 jóvenes entre 16 y 29 años, y 900 personas mayores de 29 años). El trabajo de campo se llevó a cabo en el mes de noviembre del año 2017, por encargo de la Agencia Catalana de la Juventud y la Dirección General de Participación Democrática de Cataluña.

El repte de la diversitat

Durant els cursos acadèmics formals i el dia a dia hi ha molts adolescents dels nostres territoris que són apartats per ser diferents que la resta de persones de la seva edat. Aquestes diferències són enriquidores però la societat les utilitza per fomentar la desigualtat. Entenem la diversitat com la pedra angular de l’evolució cultural, de la mateixa manera que la diversitat genètica ho és per a l’evolució genètica. La primera manifestació de la diversitat humana és la alteritat com a “qualitat o condició de ser altre” i com a “constatació de l’existència d’uns altres”.

Cal doncs,pensar de diversa forma. El nostre sistema educatiu no treballa la inclusió social. Si observem aquesta imatge, i reflexionem com esta organitzada la nostra societat, estem d’acord que l inclusió és un procés que cal treballar i reforçar.  Fins i tot ens adonem que hi ha partits polítics que reforcen altres processos, com la integració, l’exclusió o la segregació per interessos socials, econòmics i culturals. L’etnocentrisme funciona com a ideologia integradora bàsica del propi grup, com a certificació de la superioritat i com la seva explicació.

Les “lògiques” explicatives de la diversitat tendeixen a ser molt diverses: la divina, la racial, la sexual, la ètnica o nacional i aquestes són utilitzades per crear les diferències, com comentàvem al principi. Volem remarcar que tenim, com a societat, la necessitat de classificar, a segregar en comptes d’incloure.

Hi ha molts aspectes que fan que una persona s’aïlli o l’excloguin d’un grup les seves problemàtiques familiars, personals o la seva falta de desenvolupament d’intel·ligència emocional i la seva falta de desconeixement interior.

Tanmateix hi ha accions que agreugen la situació personal, d’aquestes persones que no son incloses, i provoca que no creguin en cap sistema ja que la forma d’organització i les normes de convivència de la societat que viuen són complexes. La seva trajectòria de vida es veu marcar per aquests fets i els és difícil saber trobar on sentir-se còmodes i on fer-se un lloc. Les seves emocions poden minvar entre la por i la ràbia per no sentir-se orgullosos de l’entorn, element necessari en el nostre desenvolupament.

Arrel de la diferència de visions personals de la vida i de la poca unió de pensaments, és creen espais de distància i incomprensió entre adults i adolescents. Amb la realitat de desubicació i desorientació dels menors en els espais d’aprenentatge i vivències educatives i laborals. Les persones amb aquesta transició no han rebut un guiatge i comprensió del camí cap a la vida adulta.

Tots aquests fets i diferències a vegades porten a terme conflictes familiars, com dèiem anteriorment. A vegades aquests tipus de fets i accions agregen l’autoestima i autoregulació del menor. A part de distanciar-lo més del seu nucli familiar i del seu procés de maduració activa, farà que és tanqui en els seus pensaments i s’apropi al seu grups d’iguals i l’entorn on se senti adaptar inclòs i respectat. En aquest punt, la major part dels casos, els referents són persones que poden reforçant un comportament rebel i així, empitjorar i dificultar la seva integració dins la seva transició al seu projecte de vida

Our Kids: The American Dream in Crisis by Robert D. Putnam

lead_720_405This is one of those books that consist some harsh realities of the current social situation and if you’ve been wondering why kids today seem to achieve less than their parents had achieved in the past, then this is the book to read. In this book, Putnam (the author) explains that how the opportunity gap has widened dramatically, and not just because rich kids now having more access to resources or enjoying more advantages than rich kids before, but mostly because poor kids now are in worse situation than the poor kids before, and they do not receive the same opportunity to main social mobility that the poor kids had decades ago, and he says that this is creating a rising generation of children split by an economic status division. As Putnam says, “Parental wealth is especially important for social mobility, because it can provide informal insurance that allows kids to take more risks in search of more reward.”

This change or this division didn’t show up based on the racial or ideological factors, but mostly based on class cleavages. For example Putnam says, in the wealthy world, the wealthy families possess the social capital and resources of time and money to ensure to meet the needs of their kids by providing their kids good education, good health and activities that increase the chances of their kids to get enrolled in the best college or university. In contrast the poor families are emotionally guarded and their fighting a battle for survival and fighting a battle in their children’s selves between wildness and obedience, enforced by beatings while they may not have enough resources, might be working long hours at low-wage jobs or living in a community where they lack connection and network to support their children to lead them to a better life. Putnam also makes it clear that poor kids do not start out with different brains that demand a different approach when it comes to learning and developing. Quite it is the same as the rich kids, social and cognitive experiences in school and community, shape all kid’s brain growth and to develop their natural talents. Therefore, the final chapter suggest an agenda of steps that might be a way to improve the lives of the disadvantaged, by spending more on tax credits to poor families (like the Earned Income Tax Credit), cutting back on incarceration to get poor adults back with their families, to build bigger early childhood education services and attracting the best teachers to the poorest K-12 schools to growing community schools, increasing funding for community colleges, rebuilding poor neighborhoods, raising wages for the lowest-paid jobs because he says, “for economic productively and growth, a country needs as much talent as one can find and certainly it’s a waste to lose the young talents.”

My own view is that these kinds of measures are good and necessary as a reminder to increase awareness among the people, but when it comes to implementation, it is very challenging because in most of the societies, big part of the wealth and power are being controlled by a small percentage of the population, and to change their perspective and to make them share their wealth with the poor requires a great effort by the government or even individuals to come up with an efficient and effective strategy that a high-quality and equal opportunity could be provided for all the kids and young generation, in and out of school.

In the end, I just would like to say that this book contains the information that will force the readers to appreciate this the book because this book is not only about the American society. Even in other countries, the income inequality gap is a serious problem that requires appropriate solutions.

 

Read more at https://books.google.es/books?id=0dANBAAAQBAJ&pg=PA1&source

Si te perdiste el Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia

Se acerca el 8 de marzo y las mujeres del mundo a pesar de, las fronteras, la cultura, la política y la lengua se unen para recordarnos que día a día enfrentan una batalla en pro de la justicia, la igualdad y el desarrollo. Han pasado 44 años desde que, la Asamblea General de las Naciones Unidas institucionalizó el Día Internacional de la Mujer, y con el paso de los años esta conmemoración y la consiguiente lucha por la reivindicación de los derechos mujer han ido alcanzando reconocimiento a nivel mundial.

Sin embargo, aún queda mucho trabajo por hacer, puesto que el desempeño que la mujer ha tenido en áreas que comúnmente han sido dominadas por los hombres se encuentra aún invisibilizado. Una muestra de esto es que apenas hace dos años, la UNESCO estableció el día internacional anual para reconocer el rol que juegan las mujeres y las niñas en la ciencia y la tecnología.

A partir del 2016 cada 11 de febrero se celebra el Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia; su objetivo es crear conciencia sobre la igualdad de género a través de la participación equitativa de las mujeres y niñas en espacios de la ciencia que antes eran considerados propios de los hombres. Con motivo de la celebración de este año la Directora General de la UNESCO, Audrey Azoulay envío el siguiente mensaje a la comunidad internacional:

“Estamos decididos a promover una nueva generación de mujeres y niñas científicas, para hacer frente a los grandes desafíos de nuestro tiempo. En la línea del llamamiento de Greta Thunberg, hay jóvenes científicas que ya están tomando la iniciativa en la lucha contra el cambio climático, como la adolescente sudafricana Kiara Nirghin, cuyas invenciones contribuyen a minimizar el impacto de las sequías. Si aprovechamos la creatividad e innovación científicas de todas las mujeres y niñas e invertimos adecuadamente en el carácter inclusivo de la educación en CTIM, la investigación y el desarrollo y los ecosistemas de CTI, tenemos una oportunidad sin precedentes para utilizar el potencial de la cuarta revolución industrial en beneficio de la sociedad. “

Aunque la historia no le dio el justo reconocimiento a científicas como Henrietta Leavitt o Rosalind Franklin, pioneras en el campo de la ciencia: Leavitt descubrió el método para obtener la distancia a otras galaxias en las que se observan estrellas y Franklin realizó notables contribuciones a la comprensión de la estructura del ADN; iniciativas como esta son la oportunidad para colocar en la conciencia pública las historias de empoderamiento de las mujeres de ayer y de hoy.

Historias como la de Brittany Wenger, quien a sus 17 años ganó el premio Google Science Fair y hoy en día es la creadora de Cloudcancer: una tecnología disponible en la nube que ayuda a diagnosticar el cáncer de forma temprana. Además es una de las mentoras de Made With Code, una iniciativa de Google que busca incentivar a las adolescentes a vincularse con la tecnología, un área de conocimiento que siempre ha estado dominada por los hombres.

Así que, si no pudiste celebrar este 16 de febrero el empoderamiento de la mujer en la ciencia, aún puedes encontrar a muchas otras mujeres trabajando por la igualdad y el desarrollo sostenible. Ahora tú también puedes contar sus historias.