Archive | Uncategorized RSS for this section

Proyecto HEBE

Proyecto HEBE

El Proyecto HEBE es una investigación que coordina Pere Soler (investigador principal y coordinador del Màster Interuniversitario de Joventut i Societat MIJS) financiada por el Ministerio de Economía y Competitividad sobre el empoderamiento juvenil y los espacios, momentos y procesos que intervienen.

La investigación está realizada en colaboración con cuatro universidades catalanas: Universidad de Girona (responsable del proyecto), Universidad Autónoma de Barcelona, ​​Universidad de Barcelona y la Universidad Pompeu Fabra.

A continuación se puede visualizar un vídeo donde Pere Soler (Investigador principal ) define el proyecto:

Definición proyecto HEBE

El empoderamiento juvenil se refiere al proceso de adquisición individual de aptitudes, habilidades y conocimientos para hacer frente a los retos y dificultades de la sociedad del siglo XXI. En los últimos años, el concepto de empoderamiento ha estado muy presente en las políticas de juventud, discursos políticos o estrategias pedagógicas pero no ha encontrado una definición precisa. Los dos principales objetivos de la investigación del proyecto HEBE son, por un lado, tratar de definir el empoderamiento juvenil y, por otro, definir e identificar cuáles son los espacios, momentos y procesos que intervienen en su desarrollo.

Para alcanzar el primer objetivo, el proyecto profundiza en el concepto de empoderamiento a través del análisis teórico del término. Empoderar es un antiguo y ambiguo verbo español (del  inglés to empower) que la 23ª edición de 2014 del diccionario de la Real Academia Española recoge ya con el nuevo significado con el que se utiliza: ‘Hacer poderoso o fuerte a un individuo o grupo social desfavorecido’. En el siguiente vídeo Pere Soler recoge la metodología que guía el proyecto, teniendo en cuenta la complejidad del termino:

Metodología del proyecto HEBE

Para alcanzar el segundo objetivo, HEBE emplea las siguientes metodologías: un cuestionario a los jóvenes sobre su perspectiva respecto al empoderamiento, el análisis y relectura de relatos de vida de grupos de jóvenes, el análisis de los resultados por la confección de una batería de indicadores de empoderamiento y, finalmente, un Taller de Pedagogía Audiovisual que ha dado pie a la creación del webdoc Proyecto-HEBE.

Figura 1: Investigadores del Proyecto HEBE y jóvenes colaboradores del taller.

Captura.JPG

¿Cómo podemos empoderarnos? ¿Cómo conseguimos capacitarnos? ¿Cómo conseguimos adquirir y desarrollar competencias? ¿Cómo podemos crecer vitalmente? Éstas son algunas de las preguntas a las que el proyecto HEBE pretende dar respuesta para poder realizar procesos de empoderamiento entre los jóvenes.  A continuación se puede visualizar un pequeño corte del documental interactivo sobre el empoderamiento juvenil del taller de pedagogía audivisual citado en el párrafo anterior:

Un documental interactivo sobre empoderamiento juvenil

Más información en las páginas oficiales y plataformas sociales del Projecto HEBE:

http://webdoc.projectehebe.com/

http://projectehebe.com/ca/

https://twitter.com/proyectohebe

JÓVENES Y RIESGOS, ¿UNAS RELACIONES INELUDIBLES?

Bibliografia obligatòria per als que treballem amb i per als i les joves

Sin título

 

L’entrada d’avui és la presentació d’un llibre que, per les persones que treballem amb la realitat juvenil, ens pot ser especialment útil i interessant. Es tracta d’una recopilació d’articles científics de varis autors, referents a diferents camps d’investigació i des dels quals abordar el treball amb joves tenint en compte el factor del risc: el mercat laboral, els processos d’emancipació, la salut i el benestar (tant físic com psicològic) i, dins d’aquest, la qüestió dels consums i usos de les drogues, la convivència en sentit ampli, la inclusió de la perspectiva de gènere, l’espai públic i l’espai d’oci, els agents socialitzadors com la família i l’escola, etc.

Aquesta aproximació a la relació de joves-risc des de diversos àmbits, permet al lector una panoràmica contextual més àmplia, veure quines són les diferències i les similituds, les variables i les constants, que teixeixen aquest nexe en cadascuna de les esferes (salut, oci, emancipació…). A mesura que avança la lectura, veiem doncs com, quan analitzem de forma més transversal aquestes correlacions, ens adonem que els riscos estan estretament lligats, no tant amb els joves, sinó amb molts d’altres factors estructurals.

Aquesta qüestió fa que, en primer lloc, ens plantegem si: és just que cataloguem als joves com a problemàtics o com a col·lectiu principal en relació a les anomenades popularment conductes de risc? És a dir, cal que ubiquem al jove com el centre de la problemàtica? O potser hauríem de traslladar el punt de vista cap a l’altra banda: la del context i les polítiques?

En aquest sentit, el llibre ens dona moltes pistes de quines són les característiques de l’entorn (més i menys proper) en les que es mouen els joves i prenem consciència de quant complicades són algunes circumstàncies i situacions en les que estan immersos. Hem de defugir, per tant, de la culpabilització constant dels joves i de fer-los responsables de tot el que els passa (quan la responsabilitat recau única i exclusivament en ells i elles).

Tal i com s’explicita en un dels capítols: “esta falta de rigor acaba traduciéndose en una exageración de las conductas juveniles para seguir identificándolas con el riesgo, alimentando así aquellos discursos del miedo más generales que vehiculan los medios para, a su vez, seguir justificando ciertas políticas e Instituciones (Comas, 2005; Romaní, 2007:29).”

Cal que prenguem consciència d’on ens movem i quines són les regles del joc, ja que, com a tècnics, aquesta informació i saber ens donarà més eines i marge de maniobra per actuar en pro de la joventut i de les necessitats reals d’aquesta, les seves inquietuds, interessos.. A més a més, aquesta obra és un clar exemple de com el coneixement s’interrelaciona des de diferents camps i disciplines, es complementa i es contrasta, per arribar en més profunditat a qüestions que, d’una altra forma seria impossible.

Per últim, remarcar que pren especial rellevància en aquest llibre el seu format, és a dir, l’aglutinament de diferents textos acadèmics en base a força autors, ja que en podem deduir la idea de la importància del treball en xarxa. Comptar amb diferents professionals, entitats i òrgans de referència que tinguin un discurs semblant al propi serà vital per generar coneixement i reconeixement dels subjectes i de la professió des d’altres posicions a les pròpiament dominants o populars.

Espero que us hagi animat a la seva lectura!  🙂

 

Romaní, O. (coord.); Planas, A., Feixa, C., Trilla, J., R.Saura, J., Casal, J.,  Figueras, M. i Soler, P. (eds.) (2011): Jóvenes y riesgos, ¿unas relaciones ineludibles? Ed.Bellaterra

Perspectives sobre la noció de Joventut

La problematització de la noció de Joventut, es gairebé tant antiga com el mateix concepte. Molts autors, han reflexionat al voltant de què vol dir i què implica ser jove; a casa nostra Aranguren, Ortega i Gasset, o el pedagog Joaquim Xirau. Fora, la llista és infinita, citem per exemple autors com Mead, Bourdieu,  Putnam o Giroux . Els enfocs són molt diversos, hi ha autors que es refereixen a la joventut des d’una perspectiva cientificista, com una etapa psicobiològica, és a dir una sèrie de processos que s’inicien amb la pubertat i afecten al desenvolupament o la maduració dels subjectes i que culmina amb el final del creixement –i en aquest sentit és fàcil de fixar en un rang d’edat-. Aquesta definició, però, no copsa les vicissituds relatives al fenomen juvenil: per exemple, el fet que “ser jove” sigui un fenomen plàstic (es dilati  i s’allargui socialment), o altres contingències de tipus socio-polític, com la desaparició (cada cop més evident) de la distinció entre els rolls del jove i els de l’adult. És per aquesta raó, que altres com Aranguren o Bourdieu opten per qüestionar la validesa del concepte en tant que categoria objectiva i la traspassen a l’estatus de categoria contingent social des d’una perspectiva generacional. Aquest moviment, implica relativitzar la validesa i la vigència del concepte de “joventut”. El mateix Bourdieu afirma en un dels seus textos que la categoria de joventut respon a estratègies de control i és una construcció fàcilment manipulable. Aranguren, per la seva banda, defensa la joventut en tant que “força i consciència transformadora de l’estat”, és a dir, com una resistència contra-cultural vers l’ethos dels adults.

Resulta absurd no assumir que en la pràctica i en l’imaginari col·lectiu co-habiten les diferents perspectives, des de la mirada més científica de l’adolescent i la pubertat com a “canvis en el cos”, a la mirada moderna que projecta en el jove (per bé i per mal) idees com les de llibertat, transgressió, o espais on s’experimenten “lluny de prejudicis” noves formes de vida i relacions humanes. Segurament la millor opció és una definició de terme mig, que recull els plantejaments interessants de cada perspectiva. Aquest seria el cas de l’aproximació biogràfica que opta per situar al jove en un tram biogràfic entre la pubertat i l’emancipació tenint en compte factors estructurals com el tipus de societat en la que es creix, les institucions que eduquen (tipus d’escoles…), la classe social del jove, el seu gènere…

Fa poc vaig sentir una aproximació d’Enrique Gil Calvo, que deia que “el jove, és aquell que fa cua per ser adult”. Des d’un sentit més biogràfic, aquesta definició em va fascinar: deixar de ser jove, vol dir literalment esdevenir adult. Al marge de la redundància, aquest “fer cua” es refereix directament a la transició a la vida adulta, com a certs requisits o atribucions que incideixen en les condicions materials: emancipació, és a dir, transició a la vida activa, independència econòmica-estabilitat laboral, habitatge digne…

D’es d’aquest enfoc, s’explica perfectament que en un context de precarietat laboral, inestabilitat on l’emancipació del nucli familiar s’esdevé de mitja als 28 anys (en el cas d’Espanya) que el “ser jove” s’hagi dilatat fins al punt que alguns estudis i serveis públics tinguin com a objecte persones d’entre 15-35 anys. El fet qüestionar els límits de la joventut i les implicacions de les diferents aproximacions pot semblar trivial o un exercici d’especulació; ara bé, en un sentit pragmàtic, hem de tenir molt present que no podem vacil·lar en la definició, ja que gran part de l’èxit de les polítiques de joventut rau en definir adequadament a qui van dirigides i quin són els interessos, necessitats i problemàtiques de les persones implicades. Unes polítiques que en alguns casos han de respondre urgentment a realitats juvenils d’exclusió i pobresa, per tal de garantir l’equitat i la justícia en les oportunitats del que serà la societat del futur. Unes polítiques cada cop més reivindicades pels propis joves que demanen veu, que volen canvi i esdevenir protagonistes d’aquest. Com diu en un famós poema Pérez Ayala:

Y no obstante… Sin embargo

Todo está recreándose de nuevo

La vida es corta, pero el arte es largo.

Hay que comenzar desde el huevo.

 

Recordeu, que cada dimecres, teniu una cita amb les actualitzacions del blog! No us ho perdeu!

JÓVENES Y RECONOCIMIENTO SOCIAL ENTRE EL GRUPO DE IGUALES: Cambios en la forma, no en el fondo.

Quién no ha sido adolescente y ha sentido ese deseo, esa necesidad de ser “popular” (aunque sea por un tiempo efímero) entre el grupo de chicos y chicas del instituto, de no sentirse fuera de lugar en ningún  momento, ¿verdad?  Se trata de comportamientos configurados por una serie de inquietudes, necesidades, emociones y todo un abanico de indicadores que se presentan como muy normales durante esas edades. Todo y tratarse de factores de conducta presentes también en personas adultas, no hay duda que durante la juventud (sobretodo en la adolescencia) es cuando más fervientemente se manifiestan.

Uno de los factores sobre el que queremos hablar es esa necesidad de reconocimiento y/o aprobación del objeto, de la acción, que manifiestan la gran mayoría de los adolescentes en la actualidad. Un comportamiento que no aparece como nada nuevo, ¿no? Pues claro que no, ni mucho menos. Podríamos decir que ese comportamiento ha variado en la forma, pero no en el fondo. Un claro ejemplo de lo que sería buscar ese reconocimiento (en este caso al objeto) es tan sencillo como recordar los relativamente cercanos años 90 y a sus respectivos jóvenes. En esa década, previa a la irrupción del “mundo interactivo”, algo tan natural a esas edades, como obtener el permiso de conducción o bien obtener el primer coche, suponía todo un “ritual” en busca de ese reconocimiento entre el grupo de iguales. El tiempo de ocio del cual se disponía era exclusivamente invertido en dar vueltas y mas vueltas con el coche, para que todos los jóvenes (y también los adultos), nos proporcionaran ese feedback en forma de miradas de sorpresa, comentarios satisfactorios, gestos marcadamente de aprobación etc. Situaciones que sí, siguen produciéndose hoy en día, pero han iniciado una transformación  muy marcada con la aparición de lo virtual y, de forma más concreta, de las redes sociales. Emergiendo con ellas, nuevas formas de relación social entre los adolescentes de hoy en día.

Observamos pues, que este tipo de conductas entre chicos y chicas no es que surjan repentinamente con la aparición de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación. Sino que el desarrollo de estas tecnologías, llevado a cabo en la segunda mitad de la pasada década  (en países del sur de Europa), ha puesto en manos de la sociedad y sobretodo de los mas jóvenes (nativos interactivos), muchas más herramientas con las que relacionarse en la red. La innovación experimentada en este sector ha permitido una notable reducción en el tamaño de los dispositivos que nos permiten acceder a Internet, transformando las posibilidades y disparando su uso de forma exponencial entre adolescentes cada vez de menos edad. Actualmente, y gracias a la innovación mencionada, estos dispositivos han pasado a formar prácticamente parte de nuestro cuerpo, tal como una extensión más de una de nuestras extremidades superiores. A todo esto cabe sumar la explosión de las redes sociales virtuales, allá en 2006, un fenómeno que esta reportando consecuencias todavía dentro del campo de investigación y de las que todavía no se conoce su verdadero alcance. El uso abusivo de estas redes sociales por parte de los jóvenes esta propiciando una nueva forma de entender esa aprobación al “objeto o acción” que antes hemos mencionado. Parece que esa búsqueda del feedback positivo se encuentra trazando caminos muy distintos a los que se trazaban en los 90 (mostrando de forma física o material ese objeto/acción incansablemente). Actualmente, veremos reflejados ese tipo de “dosis de adulación” en forma de likes- retweet-follower- etc. Conceptos que van más allá de su significado básico para transformarse en verdaderos “trofeos” virtuales logrados mediante  la fotografía , el vídeo o el texto colgada/o  en la red social virtual. El adolescente actual es todo un experto en asimilar y sintetizar toda esta adulación, utilizándola en pequeñas o grandes porciones como alimento para su “apetito” social. Sintiéndose mejor situado respecto el grupo de iguales, menos excluido, más tenido en cuenta, con posibilidades de romper con su carácter introvertido etc. En definitiva, más en conexión con su mundo real aunque este sea del todo virtual.

Para finalizar, queremos aportar algunos interrogantes que se nos presentan delante de esta situación. Si los jóvenes de hoy son los adultos de mañana, ¿Dónde puede llegar a situarse el límite respecto al uso de estas redes sociales virtuales? ¿Hasta que punto puede llegar a transformar la sociedad esta permuta constante de lo material hacia lo virtual?  ¿Que consecuencias esta teniendo el impacto de las redes sociales entre nuestra población? ¿Puede ir su impacto más allá de lo meramente social? Parece que algunas de las voces de alarma en esta dirección carecen de mucho sentido. Sin embargo,  la influencia de estas redes digitales ya traspasa fronteras, afectando incluso al medio natural (de forma indirecta si, pero afectando). ¿No veis viable relacionar un desmedido uso de las redes sociales con algo tan al parecer, fuera de lugar, como el deterioro del medio natural? Nosotros sí, os invitamos a reflexionar… Y os dejamos un corto rápido de visualizar.

Una vida social

Ja és nadal !!!

Que passeu unes molt bones festes de nadal i una feliç entrada al 2017.

Ens tornem a retrobar el proper 13 de Gener a la Universitat de Girona.

La propera publicació al blog podreu llegir-la el dia 11 de Gener.

Fins aviat companys 🙂

XARXA TREBALLEM AMB JOVES

xarxa treballem amb joves Facebook.jpg

 

QUÈ ENS APORTA TREBALLAR EN XARXA EN L’ÀMBIT DE LA JOVENTUT?

El treball en xarxa suposa un acord entre els diferents professionals per realitzar la seva tasca, tenint en compte tots els actors que hi intervenen, anant més enllà de la pròpia visió individual, a través de posicionar en el centre de la intervenció al col·lectiu jove des de totes les vessants. En un àmbit tan transversal com el de la Joventut, que ha de coordinar-se normalment amb diferents departaments dins de la mateixa Administració, aquesta tasca esdevé vital.

No es pot pensar en les accions a desenvolupar al marge del treball que es realitzi dels diferents dispositius, serveis i institucions que conformen el territori (anant des del més micro al més macro), així com de la realitat dels joves a qui es faci l’acompanyament. Sota aquesta limitació, molts projectes es solapen o complementen de forma ineficient, malbaratant recursos humans i econòmics i limitant el seu impacte o exercint-lo de manera contraproduent.

Tot i que el treball en xarxa no està exempt de presentar dificultats i resistències a l’hora d’implementar-se (diversitat de professionals, gestió del temps, gestió de la informació, implicacions tècniques..) les possibilitats que suposa potenciar un coneixement compartit a través d’agents de diferents àrees és molt major.

MOTIVACIÓ PER A LA CREACIÓ DE LA XARXA

El col·lectiu jove és heterogeni, dinàmic i canviant; en la quotidianitat de la nostra tasca com a professionals que treballem amb aquest col·lectiu, el treball en xarxa esdevé quelcom imprescindible per garantir la qualitat en la intervenció. Hi ha la necessitat de treballar transversalment, de posar-nos en contacte i coordinar-nos amb professionals especialitzats de múltiples àmbits. No obstant, ens trobem que aquesta fluïdesa en la comunicació sol ser insuficient, fent que, sovint, ens topem amb una sèrie de dificultats per poder desenvolupar accions, projectes i programes concrets.

El fet principal que dificulta aquesta coordinació és que el treball amb joves es dut a terme per i des de múltiples disciplines professionals (metges, professors, educadors i treballadors socials, psicòlegs i un llarg etcètera). Les xarxes en les que normalment participen aquestes persones són del mateix àmbit o, en el cas de ser multidisciplinars, estan limitades a un radi d’acció municipal (d’un poble o barri concret d’una gran ciutat).

Tot aquest debat es va posar en joc durant el Meeting Be Youth Worker Today (BYWT) del 25-27 de novembre de 2015 a Barcelona. Aquestes jornades van esdevenir un espai de trobada per a tots els professionals del treball amb joves a nivell europeu, per tal de discutir i repensar diferents temes d’interès que ajudessin a millorar les nostres respostes cap al col·lectiu juvenil.

QUÈ  ÉS LA XARXA TREBALLEM AMB JOVES?

Arran d’aquesta necessitat compartida entre professionals, es va decidir crear la XTJOV: una xarxa que aglutinés els professionals del treball amb joves de forma interdiscipinar, on qualsevol persona i àmbit poguessin sentir-s’hi representats. Les seves finalitats principals són: compartir recursos, generar coneixement, vetllar pel reconeixement de les figures professionals i de les tasques que desenvolupen per, d’aquesta forma, incrementar l’eficiència del treball amb joves de totes les persones que estan dins l’àmbit.

A trets generals, la xarxa busca ser un espai obert on, qualsevol persona a títol individual (professionals, estudiants, voluntaris, etc.) que treballi i tingui contacte amb joves pugui formar-ne part. Tanmateix, no deixem de banda la col·laboració i suport de tots aquells organismes  que tenen un recorregut al territori (col·legis i associacions de professionals, entitats, fundacions, universitats, instituts de secundària, administracions locals i supramunicipals, etc.) que hi vulguin col·laborar.

SITUACIÓ ACTUAL DE LA XARXA

Des del 15 de febrer fins a dia d’avui s’han realitzat diferents trobades bimensuals de les quals han sorgit ja les primeres actuacions de la xarxa. Aquestes poden resumir-se principalment en: la configuració d’un grup motor, la creació de diferents comissions de treball, la realització de diferents comunicacions per a participar en el Congrés de Pedagogia Social, Joventut i Transformacions Socials, la participació en les Jornades d’Acompanyament a Joves en el Medi obert (a la Universitat Autònoma de Barcelona) per tal de tenir un major impacte social i la captació de nous membres, i la difusió a través de diferents perfils a les principals xarxes socials, Twitter (@treballemambjov) i Facebook (https://www.facebook.com/groups/xtjov/).

Fins al moment les persones que han participat en el procés valorem molt positivament els resultats obtinguts en aquest temps tan breu i és que, la rebuda ha estat bona i, dia a dia, els membres a la xarxa van en augment. A dia d’avui trobem que són 10 persones les que configuren el grup motor, 258 membres el grup de Facebook i 277 seguidors a Twitter. Esperem poder anar ampliant la participació dins la XTJOV i anar-la consolidant al llarg d’aquest pròxim 2017.

Per tal de poder anar elaborant plans d’acció que donessin resposta als objectius plantejats en la creació de la xarxa, s’han organitzat 3 comissions diferenciades:

  1. Comissió de Comunicació, encarregada de visualitzar i fer difusió de la xarxa i les accions, així com de les diferents jornades/congressos/conferències relacionades amb l’àmbit de la joventut.
  2. Comissió del Sociograma, constituïda per analitzar i fer una representació gràfica de com es relacionen els diferents professionals que treballen amb joves. Es va valorar la creació d’aquesta eina per tal de conèixer en quin grau i quina intensitat es relacionaven els professionals de cada àmbit d’intervenció i identificar posteriorment els espais susceptibles de relació i millora de la mateixa.
  3. Comissió del Marc de Referència, treballant el recull i resum de conclusions del BYWT en un document en primera instància, per tal de poder donar continuïtat a totes les idees generades en el Meeting.

CONCLUSIONS

Considerem que la posada en marxa de la XTJOV és una molt bona oportunitat per crear sinèrgies entre professionals de diferents àrees i sectors, generar coneixement de forma conjunta i vetllar per al reconeixement del sector. La finalitat última és la de millorar la resposta que donem als joves i a la seva realitat d’una forma més eficient i integral, tenint en compte que el col·lectiu juvenil és molt divers i està subjecte a la multiplicitat d’intervencions des de diferents àmbits.

Així doncs, si treballes o tens contacte amb joves, per què no participar?