Tag Archive | societat

La participació de joves en projectes de mentoria social

Aprenentatges i beneficis percebuts per joves universitaris que participen en projectes de mentoria social: el cas del Projecte Rossinyol a Tarragona

Aquest TFM està realitzat en el marc del Màster Interuniversitari en Joventut i Societat.

 

Treball Final de Màster de Xavier Alarcón Galindo

En aquest article es realitza una aproximació als beneficis o aprenentatges que extreuen els voluntaris que participen en projectes de mentoria social. Aquests projectes normalment tenen una major necessitat d’expressar l’impacte que tenen en la població objectiu que hi participa. Però per altra banda, existeixen uns voluntaris que extreuen quelcom d’incorporar-se en aquests projectes. Donada la participació voluntària en projectes de voluntariat per un alt nombre de joves, es considera d’especial interès profunditzar en aquelles avantatges que extreuen els que participen en aquesta tipologia d’iniciatives. Alguns dels joves universitaris que participen en el Projecte Rossinyol de Tarragona, dut a terme per l’Associació Quilòmetre Zero, esmenten una sèrie de competències o beneficis percebuts. Per tant, a través d’aquest article podem comprendre amb major especificitat totes aquestes aportacions que es desprenen de la participació com a voluntari. Gràcies a la metodologia d’aprenentatge de l’Aprenentatge Servei s’aconsegueix categoritzar tota una sèrie de competències que estan vinculades a aquesta pedagogia i que, a més a més, aquests voluntaris identifiquen. Finalment, es plantegen algunes diferencies en quant als ítems contemplats per l’avaluació del Projecte Rossinyol de Tarragona com a beneficis per als mentors i mentores que hi participen.

Consulta el TFM.

Anuncios

Trajectòries formatives i laborals de l’alumnat del Màster Interuniversitari en Joventut i Societat 2008-2017

Autors: Merino, Rafael; Sant, Marc; Adell, Joan

El present estudi és fruit de l’interès per part del Màster Interuniversitari Joventut i Societat (MIJS) per conèixer les trajectòries de l’alumnat que ha cursat alguna de les 9 promocions d’aquest màster. El MIJS, coordinat per la Universitat de Girona, i amb la participació de 6 universitats públiques catalanes (UdG, UAB, UB, UPF, URV, UdL) es va començar a oferir el curs 2008-09, i ha tingut nou promocions, fins al curs 2016-17.

L’abast de l’estudi és analitzar les trajectòries formatives i laborals de l’alumnat matriculat al màster, des de la fase prèvia a la realització (accés) fins a les accions formatives i laborals que han desenvolupat un cop acabat el màster. L’informe presenta els principals resultats de l’enquesta que s’ha passat a l’alumnat del MIJS.

En el primer apartat s’especifiquen els aspectes metodològics, la validació de la mostra i una breu descripció del treball de camp. Seguidament s’exposen els resultats, agrupats en tres eixos: El primer és el perfil d’entrada al màster, les característiques que té l’alumnat i les expectatives que tenien. El segon és la valoració que fan del màster, i també s’inclou una breu referència als motius de l’abandonament del màster. I el tercer és el de les trajectòries formatives i laborals un cop han fet el màster. Finalment, es descriuen les principals propostes i suggeriments que han fet les persones enquestades i s’acaba l’informe amb les principals conclusions.

Accés al document

¿Los jóvenes son el futuro o el presente?

Una frase muy utilizada por parte de los poderes públicos es la de “Los jóvenes son el futuro”. Asociar juventud con futuro es propio cuando el poder ejecutivo y legislativo está en manos de “adultos”. ¿Qué elementos no visibles y cuál es la motivación de dicha afirmación? En estos años de agudización de la crisis económica y de la pérdida de autonomía de los Estados la capacidad de los gobiernos de resolver los problemas de desempleo, educación pública y de calidad, etc., principalmente concentrados en los sectores más jóvenes de la población, ha facilitado un discurso legitimador de las elites dominantes buscando posponer las expectativas de las jóvenes generaciones para cuando estas lleguen a la adultez. Al decir que “los jóvenes son el futuro” en realidad lo que se está diciendo es que no se tienen alternativas para el presente. Resulta paradójico tratar al ciclo vital más creativo, enérgico y espontáneo como un tiempo de transición en el que deben ser pospuestas las expectativas hasta llegar a otra etapa que realmente es la plena, la no transicional. No hace falta profundizar en el tipo de modelo de desarrollo del mundo actual para afirmar que ese puerto final, esa etapa en la que termina la transición no existe. Toda la vida del ser humano se desarrolla entre transiciones y cada etapa, cada momento, cada transición tiene su sentido propio y, sobre todo, sus expectativas propias.

Por tanto, las transiciones son procesos llenos de vida, en contraposición a lo estático, a lo establecido. Esto es, un momento de posibilidades de crítica y construcción de algo nuevo. Y más hoy en día, que los expertos aseguran que estamos ante el final de una época, que el capitalismo y sus diferenciaciones entre seres humanos es insostenible. Pues bien, este cambio necesario de modelo económico, de intercambios a nivel global, necesita nuevas estructuras donde la población joven tenga acceso a los recursos y el diseño de las estructuras de toma de decisiones. Se debe aprovechar la creatividad y la capacidad de transformación social que la juventud brinda al conjunto de la sociedad para reinventarla. Hay que construir una consciencia ciudadana que vea al joven como parte de la solución no como parte de un problema.

futuro_jovenes

Actualmente, se abre un debate respecto a la oferta laboral. Según los expertos las tasas de desempleo seguirán aumentando. Esto es, que aunque aparezcan nuevas formas de contribuir a la sociedad y de “ganarse la vida” se destruyen más oficios de los que se crean. El analista Paul Mason asegura que “el capitalismo ha agotado su capacidad de adaptarse” y vaticina el final del trabajo: “en treinta años habrá la mitad de empleos”.

Se puede consultar el artículo en este enlace:En 30 años habrá la mitad de empleos

Que el capitalismo ha agotado su capacidad de adaptarse es una afirmación que podría debatirse puesto que un sistema económico que no puede absorber sus propias contradicciones es un sistema económico fallido desde sus inicios. En cualquier caso, es evidente que más que en una época de cambios estamos ante un cambio de época.

a

Es cierto, que surgirán nuevos empleos, nuevas formas de contribuir a la sociedad pero incluso los economistas más optimistas señalan que el desempleo solo lo resolverá la educación y la creatividad. Y una de las mayores fuentes de creatividad está en la población joven. Por tanto, ¿Se le podrá dar sentido a la frase de “La juventud es el futuro”? ¿Habrá que cederles el protagonismo presente a los y las jóvenes para que exista ese futuro?

UTOPIA O FUTUR “GLOCALITAT”

Polítiques de Joventut dissenyades de baix a dalt

Ja fa uns anys que el concepte “PARTICIPACIÓ” està incorporat a la societat i sobre tot, en l’àmbit socio-polític, on cada Conselleria, Regidoria o estructura político-administrativa que s’apreciï ha de tenir incorporat un espai de participació ciutadana, o si més no, semblar-ho.

Amb aquesta premissa, i creient fermament que les polítiques de joventut han d’estar en màxima consonància amb el que els joves volen i demanden i no creades des d’una visió adultocràtica o “paternalista”.

Per tant, la participació dels joves en els processos de decisió és fonamental, ara bé, es pot fer com si els tinguéssim en compte o realment tenir-los en compte.

  • Què passaria si en compte de dissenyar polítiques de dalt a baix, revertíssim el paradigma?
  • Hem pensat com seria escoltar els municipis, després les comarques, les províncies, les CCAA i després l’Estat?
  • Per què les polítiques públiques es dissenyen des de la globalitat cap a la localitat si tots tenim clar que no és el mateix un jove d’un poblet dels Pirineus, que un jove de costa, o un jove d’àrea metropolitana i un jove de terres de l’Ebre o del Baix Penedès?

En els últims temps hem escoltat molt sovint que les polítiques venen de Brussel·les, de la U.E., el que implica que les globalitats són més latents que les personalitats. Conceptes com PIGS, Nord Europa, Països de l’Est o els nòrdics, són conceptes que tots hem interioritzat i per tant, ens porten a pensar que tots els països nòrdics són ideals o els PIGS (Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya) són un complert desastre, o que les agrupacions dels diferents països comparteixen molts aspectes comuns. Podem estar d’acord en part dels conceptes, però la singularitat de les persones, dels hàbitats, dels recursos econòmics, i d’altres aspectes diferenciadors s’haurien de tenir en compte.

Partint de la base conceptual que els dissenys de les polítiques públiques, ja en àmbit europeu, estatal o català, es dissenyen des d’una òptica urbanista i metropolitana; “encorsetant” aquestes polítiques cap a patrons molt concrets, basats en serveis, entorns o recursos que no totes les realitats municipals disposen i per tant generant desigualtat entre el joves que viuen en grans orbes o ciutats, respecte els joves que viuen en petits o mitjans municipis.

Aquesta desigualtat es pot fer palesa en aspectes com la formació, pràctiques laborals o recursos culturals, simplement pel fet d’haver de desplaçar-se a altre municipi o ciutat de major mida o importància per utilitzar aquests recursos.

De la mateixa forma, al dissenyar programes d’aplicació autonòmica o estatal, es defineixen els programes de tal forma que al final, optar a ells, és un mer formalisme per obtenir recursos econòmics, sense analitzar i avaluar, si aquells programes son útils en el context local o si calia un altra aplicació diferent, atorgant aquells mateixos recursos econòmics. -Si el plantejament local, no encaixa amb la proposta autonòmica, estatal o europea, no s’hi pot disposar del recursos-.

  • Si partim de la base de diferents subjectivitats joves, per què dissenyem polítiques tant acotades a les directrius marcades?

Per tant, s’hauria de proposar una major participació dels joves ens els processos decisoris, i òbviament, és més fàcil copsar les voluntats juvenils en petits territoris que en grans, per tant, des de la suma de les propostes locals es podrien dissenyar les polítiques més globals, fet que podria representar una major globalitat, extrapolant les diferents singularitats cap a les globalitats de territoris més amplis, el que equivaldria a millorar les polítiques de joventut i copsar de millor manera les necessitats de les diferents subjectivitats joves.

D’aquesta forma, entra en debat el disseny de les polítiques públiques i més, en els últims mesos, amb l’avaluació de la Garantia Juvenil o el mateix informe que avui publicava el Consejo de la Juventud sobre emancipació, on es veu que no es té el impacte pretès amb les polítiques dissenyades.

Es clar que, no tot és tant senzill, evidentment el repte està en dissenyar processos participatius que copsin realment les voluntats dels joves i també establir com anar elevant aquestes voluntats locals cap a les supramunicipals d’una forma efectiva.

 

Pots ser una utopia o el futur i com sempre, el futur és dels joves, el repte està en el canvi.

Joves, internet i política

Un triangle en lluita

Avui dia els joves utilitzem internet i les xarxes de forma molt diversa. Jóvenes, internet y política és un estudi publicat pel “Centro Reina Sofia sobre adolescencia y juventud”, el qual pretén oferir les bases per a un projecte més ampli sobre la relació existent en l’actualitat entre els tres conceptes que el mateix títol presenta. L’estudi planteja internet com un espai per a la “nova política” on s’analitza aquesta nova realitat informativa, de mobilització i d’acció política desplegada pels joves del país. Però, com definim el col·lectiu de persones que forma part de “la joventut” actual en el nostre país? El pas de la infantesa a l’edat adulta no ve únicament condicionada per factors biològics, sinó que els factors socials hi juguen un paper molt important. Un individu es considera que està en l’etapa de joventut quan és capaç de prendre decisions personals per ell mateix i quan hi ha una desestanderització i diversificació dels itineraris que fins ara seguia. És important senyalar el fet que s’està prolongant l’etapa de joventut per diversos casos, com l’accés a estudis superiors, la dificultat d’emancipar-se, el retràs en la incorporació al mercat laboral, entre d’altres. És evident, doncs, que aquests fets es deuen a l’estat actual del nostre país provocada per la crisi que va començar l’any 2008 i que avui dia s’ha convertit en una nova situació de vida de la que hem d’aprendre a sobreviure. No és estrany, doncs, que els joves, el grup de persones més afectades per aquesta situació, manifestin el seu enfado i rebuig cap a la funcionalitat de la nostra societat creada pels adults. I, un dels fenòmens més importants i amb més força que s’està estenent al nostre voltant són les mobilitzacions polítiques amb motiu de demanda de canvis en el model econòmic, social i polític que governa el nostre món actual globalitzat.

as

A Espanya, el 15M és potser la mostra més significativa d’aquesta nova onada de mobilitzacions a les que han seguit altres iniciatives i experiències amb una important implicació de la població jove. En aquesta línia, doncs, l’estudi ens mostra què s’entén per política i quina relació manté aquesta amb la joventut. Les concepcions aristotèliques entenen la política com activitat a través de la qual els ciutadans deliberen sobre allò que els afecta de forma col·lectiva a través de la cooperació. D’aquesta manera s’entén que la política ha d’ocupar un lloc central en la vida dels ciutadans, té un caràcter educatiu i s’orienta a la col·laboració d’allò que és comú. Les concepcions maquiavel·listes, en canvi, entenen la política com el conflicte entre interessos contraposats i la lluita pel poder. I el poder, com el concebem? Qui té el poder? Segons Hanna Arendt, el poder és la capacitat humana per actuar en comú. A partir d’aquesta definició, s’entendria que el poder el té el col·lectiu de persones que lluiten junts per canviar allò que no funciona, allò que no aporta un benefici comú. Però, en l’estat de “democràcia” o de “benestar” en la que vivim –i ho escric entre cometes perquè és totalment qüestionable-, qui posseeix el poder no és, per dir-ho d’alguna manera, els governats (el poble) sinó els governants (els polítics).

 

únete

A grans trets, podríem dir que l’estudi emmarca dos elements importants comunes en les societats occidentals en general i a Espanya en particular: la crisi econòmica-financera de 2007 i la revolució tecnològica d’Internet. Tanmateix, dóna importància a la transició d’una economia productiva a una economia amb forts components financers, aprofitant el ràpid canvi tecnològic, les facilitats d’evasió, l’elusió fiscal, la pèrdua de centralitat i l’estabilitat del treball com a component bàsic d’estructuració social. En relació amb la política, els joves mostren una politització vinculada a temes materials i substantius, els quals els afecten de manera especial a ells i a la societat: l’educació, el treball, la corrupció, la falta de mitjans d’intervenció i participació. Es diu, doncs, que els joves veiem com el món en el qual dirigim els nostres esforços es desfà, entenent que són els polítics part del problema més que de la solució. Es posseeix, doncs, una visió més horitzontal de l’activisme polític i es rebutja la professionalitat política. Amb tot això, Internet està present en aquest escenari per ser una finestra al món de informació, de l’acció i de la relació. És concebuda com a esfera pública on viure, emocionar-se i actuar i interactuar per intentar canviar quelcom.

Animo a tots a fer una llegida a l’estudi Jóvenes, internet y política, el qual us el podeu descarregar gratuïtament al l’enllaç clicant sobre la paraula “l’estudi”.

No hi ha excusa

Aquesta setmana us volem proposar diferents alternatives per a poder guanyar uns calerons i, a la vegada, gaudir amb el que més us agrada.

Pinta bé, oi? Doncs atent/a perquè no es tracta d’una “over promise” com es diu en publicitat a allò que promet el que mai no oferirà.

La primera opció, dirigida als aventurers, és l’oportunitat de treballar al Canadà a l’estiu bé com a “jove professional” bé en la categoria d’ “estança internacional”.

La segona opció és per als apassionats i competitius: el Barcelona VisualSound repartirà aquest any més de 8.000 € en guardons, entre els premis del jurat i del públic, i el premi especial MAX 20 al millor realitzador de fins a 20 anys. Les categories són variades i comprenen animació, videoclip, documental, ficció i altres, fes una ullada si t’interessa aquí.

I per últim, als tradicionals, que no volen treballar del tot, però que esperen que algun dia toqui la flauta sigui on sigui: A “Barcelona treball” han obert una secció per a que els joves guanyin diners, proclamant, literalment “Fes dels teus hobbies una font d’ingressos“ i només has d’omplir un breu formulari online.

Bé, esperem que us sigui d’utilitat, seguirem buscant coses per a compartir-les.

Esperem que si en teniu alguna d’interessant ens la feu arribar o que la publiqueu com a comentari.

Bona setmana!

Conferència “Una mirada global sobre la joventut a Catalunya”

La sisena i última conferència del cicle de conferències “A contracorrent. L’impacte de la crisi en les trajectòries juvenils”, organitzat per l’Observatori Català de la Joventut, tindrà aquest dimecres, 18 de desembre, a les 18:00, a la seu de la Direcció General de Joventut.

Es pot fer la inscripció a través de la pàgina web de l’Observatori Català de la Joventut.