Tag Archive | joventut

Comença a rodar l’Estratègia Valenciana de Joventut

L’Institut Valencià de la Joventut ha aprovat recentment, al mes de març, l’Estratègia Valenciana de la Joventut (EVJ) per al període 2019-2023, en el que suposa el primer desplegament de la Llei de Polítiques Integrals de Joventut aprovada en 2017.

Aquesta EVJ conté la declaració d’intencions pel que fa al desplegament de les polítiques de Joventut al País Valencià en un ampli espectre, considerant tant la necessària investigació i anàlisi de la situació juvenil, mitjançant la creació d’un Observatori de la Joventut (inexistent fins ara), com un desplegament territorialitzat de les polítiques de suport a la joventut, amb un recolzament a municipis i mancomunitats.

En aquest sentit, dins de l’EVJ es plasma un sistema de suport a les polítiques locals de joventut, que preveu la contractació de més de 500 professionals de joventut en els pròxims 5 anys, per desenvolupar la Xarxa Jove, una xarxa de coordinació de les polítiques i dinamització de projectes juvenils en tot el territori valencià.

L’aposta de l’EVJ està, per una banda, en la voluntat de coordinar a la pràctica totalitat de departaments de la Generalitat Valenciana, per primera vegada, per a planificar les polítiques de joventut en tot els àmbits (ocupació, habitatge, salut, participació, cultura, igualtat, diversitat…) i per donar un clar suport a la realitat local mitjançant la dotació de recursos humans i econòmics als municipis, per tal de desenvolupar plans locals de joventut.

Tot aquest procés ha sigut dissenyat conjuntament amb la joventut organitzada, mitjançant el Consell Valencià de la Joventut, que junt amb l’Associació de Professionals de Joventut, formaran part del seguiment d’aquesta Estratègia de Joventut, en la qual administracions públiques i societat civil organitzada van de la mà per a construir unes polítiques de joventut més properes, i reivindicar les pròpies polítiques de joventut com una eina necessària per a donar resposta a la realitat i inquietuds juvenils.

L’Estratègia Valenciana de la Joventut es pot consultar ací.

Anuncios

Coneixem al Tècnic de Joventut més famós de Twitter!

Com bons Juvenòlegs estem enganxats a les xarxes socials, seguim a molta gent, però són els adequats?

Avui us presento el compte de Twitter més divertit i que reflecteix dia rere dia la realitat dels tècnics de joventut, o sigui el futur de molts de nosaltres.

El tècnic de Joventut, així és com es fa anomenar, ja que vol mantenir el seu anonimat, va crear el seu compte l’any 2014. Compta amb més de dos mil seguidors i la seva descripció diu això: Treballo a l’ajuntament del teu municipi i sóc l’únic que hi va amb pantalons curts. Basculo entre l’eufòria i el desànim però sóc molt guai.

El Tècnic de Joventut, ens explica que el seu personatge va néixer per ser un “divertimento”, però que a mesura que han passat els anys i amb una colla de seguidors vinculats majoritàriament a l’administració, ha anat confegint un imaginari col·lectiu que agermana a tots els professionals de Joventut en la gestió de recursos escassos.

Us poso en coneixement d’aquest compte, ja que fa unes setmanes ha presentat el seu primer llibre, anomenat #FemXarxa: Un pamflet sobre professionals i polítiques de joventut.  Us deixo l’escrit de la contraportada que ell mateix ha redactat:

Des que l’1 d’octubre de 2014 va piular per primera vegada a Twitter, el @tecnicdjoventut ens ha acompanyat dia rere dia construint un sòlid —i sarcàstic— imaginari a l’entorn de tothom qui professionalment es dedica als joves.

Convençut que les grandeses i (sobretot) les misèries de l’ajuntament on treballa són també les grandeses i les misèries de moltes altres persones, ha decidit abandonar momentàniament el món virtual per abraçar el paper imprès i esplaiar-s’hi de valent: com ens hem d’anomenar les persones que treballem amb joventut? Hi ha una edat ideal per exercir aquesta feina? Es pot ser ideològicament neutral en l’exercici de la nostra professió? Com és que el treball transversal amb altres àrees de l’administració és gairebé una missió impossible? Com podem defugir la nostra responsabilitat en un procés participatiu viciat? Per què ens odia el cap de la Guàrdia Urbana?

No és segur que llegir aquest pamflet us permeti trobar resposta a aquestes preguntes però, tant si us dediqueu a l’àmbit juvenil com si no, l’enfocament que el @tecnicdjoventut fa d’aquests i d’altres temes no us deixarà indiferents.

Aquest llibre ha estat redactat per ell mateix i el pròleg del llibre l’ha escrit en Pep Montes i Sala, una persona que ha lluitat perquè la figura dels professionals de joventut sigui reconeguda i dignificada.

Per qui li interessi adquirir aquest llibre, té un preu de 12 € a les seus de l’Associació Catalana de Professionals de Joventut de Catalunya o la de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (ACELLEC). També podeu enviar un mail a tecnicdjoventut@gmail.com, i us farà la venda directament ell.

He volgut posar-me en contacte amb ell per informar-lo de la publicació al blog i fer-li saber de la seva existència per si li interessa, i vol descobrir el nostre blog. A més a més comentar que tota la informació que he posat me l’ha cedit ell mateix, per correu.

Podeu seguir-lo, clicant aquest link: https://twitter.com/tecnicdjoventut

L’Anuari de la Joventut de les Illes Balears 2019: Joventut i Globalització

El passat mes de novembre es dugué a terme la publicació de la primera edició de l’Anuari de la Joventut de les Illes Balears. Aquesta publicació de caràcter acadèmic, impulsada pel Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca i el grup d’investigació GIFES de la Universitat de les Illes Balears (UIB), és la primera dedicada exclusivament a la Joventut de les illes.

L’Anuari de la joventut té com a objectiu principal ser un pont d’unió entre el món professional i l’acadèmic. Aquesta fita es veu reflectida en la pròpia estructura de la publicació la qual compta amb un apartat actualització de dades estadístiques, dos apartats sobre noves iniciatives de les administracions i de la societat civil, un apartat sobre nous debats i recerques i, el darrer, un monogràfic temàtic.

Portada de la primera edició.

Per aquesta segona publicació el tema escollit pel grup impulsor, format per les tres institucions i el Consell de Joventut de les Illes Balears, ha estat el de Joventut i Globalització. El motiu d’aquesta elecció és deu a dues raons: La primera és que les Illes Balears han estat i són un territori de cruïlles, una terra de pas i pont, a causa de la realitat insular, entre les dues voreres del Mediterrani, dues realitats que sovint no es miren ni s’interpel·len de tu a tu. La segona raó és la necessitat de reflexionar sobre l’auge de les dinàmiques uniformadores de la joventut i, alhora, la visibilització de mirades minoritzades que sorgeixen del món local i del sud.

Com l’any passat l’Anuari de la Joventut del 2019 estarà apadrinat per una persona de prestigi acadèmic reconegut que hagi treballat qüestions relacionades amb el monogràfic. Aquest segon any l’escollit ha estat el Dr. Carles Feixa, professor titular de la Universitat Pompeu Fabra i director del grup d’investigació JOVIS. Els seus treballs es centren, entre altres qüestions, en la recerca sobre de bandes juvenils, migracions, moviments socials i les cibercultures juvenils.

Una de les característiques del món professional balear en l’àmbit de la joventut és la manca de registre, reflexió en la praxi i la recollida en les actuacions i projectes. Tot i que anualment s’impulsen taules i jornades de bones pràctiques, mai s’havia dut a terme cap mena de publicació que recollís aquestes accions i les reflexions que es pogués derivar tant en la programació com en l’avaluació d’experiències. En aquest sentit, amb només un any de vida, l’Anuari de la Joventut de les Illes Balears s’ha convertit en una eina de memòria compartida i reflexió per al món professional de les balears el que ha permès iniciar el camí d’aproximació i confluència entre el món acadèmic, entitats socials i les professionals que treballen directament amb joves a diferents dispositius especialitzats de tota balears.

L’Anuari de la Joventut també ha estat una primera passa per la construcció d’una comunitat professional al voltant de l’àmbit de la joventut amb la implicació de l’Associació de Professionals de la Joventut de les Illes Balears garantint, més encara, el seu èxit i utilitat i, esperem, durada i manteniment durant els pròxims anys.

La interseccionalitat

Darrerament, si treballeu en l’àmbit socioeducatiu haureu sentit a parlar d’interseccionalitat. La interseccionalitat te a veure amb l’identitat o amb les identitats de les persones, i fins i tot amb l’identitat líquida que anomenaria el gran Zygmun Bauman, i les avantatges i desavantatges que produeixen les característiques de la nostra identitat segons el context on ens trobem. La interseccionalitat és una crida a la necessitat d’obrir els horitzons de mira en l’àmbit social, per atendre les desigualtats d’oportunitats que malauradament continuen succeint en els nostres entorns, gràcies a entendre com diversos factors intercedeixen en les persones, més enllà de la seva voluntat. Un exemple il·lustratiu que se m’acut és el personatge de Nadia, interpretat per Mina el Hammani, a la sèrie Èlite de Netflix. Els capítols van mostrant les desavantatges que ha d’afrontar el personatge per ser una noia i  musulmana. I el seu germà Omar, alhora n’afronta d’altres per ser homosexual. Aplicar la teoria de la interseccionalitat és una fórmula per entendre els esforços suplementaris, en comparació amb els seus companys, que alguns joves han de realitzar per compensar les desavantatges imposades. 

El personatge de Nadia a la sèrie de Netflix Èlite

En l’etapa jove les persones entrem en contacte directe per primera vegada amb aquestes avantatges i desavantatges, produïdes per la nostra identitat en construcció. De cop comencem a entendre com el nostre gènere, origen social, sexualitat, ètnia, o diversitat funcional, ens condiciona la vida segons en quins espais o moments ens trobem. Sobretot ens adonem quan patim les desavantatges o opressions. Aprendre a gestionar aquestes tensions serà indispensable per a que la construcció de la nostra identitat és realitzi de la millor manera possible. Per aquelles que vulgueu entendre una mica millor com es poden valorar aquestes opressions, en els diferents espais de la vida dels joves com la llar familiar, l’escola, el carrer o espais d’oci, us recomano que consulteu la tesis de Maria Rodó de Zàrate i conegueu una mica més sobre els seus Mapes de relleus de l’experiència. Altres  estudis per exemple utilitzen la teoria de la interseccionalitat per entendre l’abandonament prematur de l’escola i conèixer els motius pels quals molts joves que no obtenen el graduat escolar o per què l’escola no s’adapta a les seves espectatives o necessitats. 

L’orígen del concepte s’atribueix al moviment feminista i més concretament als moviments feministes negres i llatinoamericans dels anys 80 als Estats Units. Aquests moviments van posar de relleu que existeixen desigualtats més enllà de les de gènere, i tot i que ser dona era, i malauradament encara ho és, un condicionant, també ho és ser negra o mexicana, als Estats Units, o musulmà gay a Espanya. Posteriorment el moviment feminista LGTBI va implementar altres mirades, que van incorporar la sexualitat i el gènere, com més línies de poder que incideix directament en les persones. Per tant, amb la teoria de la interseccionalitat s’inclouen totes les diferents visions de dominació com l’heteronormativisme, l’adultcentrisme, l’etnocentrisme o el patriarcat, per anar desentramant un mapa d’avantatges i desavantatges socials que afecten a les persones, perquè efectivament no hi ha un sol enfoc pels problemes.

En les polítiques de joventut a Catalunya és un concepte recent que comença a estar present en els discursos, però també en les metodologies d’estudi o en el disseny d’estratègies. Com arribar a més joves, com ser inclusius, com atendre a la diversitat, està estretament lligat amb la interseccionalitat. Entendre les diferents desavantatges que afecten a les persones i condicionen la seva vida és una mirada que aprofundeix en la recerca de la igualtat d’oportunitats per aconseguir un mon més just. Com diu Lucas Platero, sociòleg i un dels referents del moviment feminista LGTBI a Espanya, l’objectiu final de la inclusió d’altres realitats és la necessitat de descentralitzar l’activisme, visibilitzant que encara queden moltes necessitats fer satisfer, tot i els drets aconseguits.

Mare, vull ser influencer!

Adobe_Blog-Header-images_1640x920_35.jpg

Joves, xarxes socials i la cultura del like

Les xarxes socials han facilitat que persones com tu, que estas llegint això, com jo, tignuem la possibilitat de dirigir-nos a la comunitat. Des de l’existència de les xarxes socials, si tu també les utilitzes, una part de la teva vida ara és pública: les teves vacances, les teves aficions, el teu oci, les bones notícies, la teva roba, la música que escoltes, el menjar que més t’agrada. D’aquesta manera comparteixes molts aspectes de la teva vida i, de la mateixa manera, descobreixes els d’altres persones.

El nou ecosistema digital, amb la consolidació de les famoses Tecnologies de la Informació i la Comuncació (TIC), ha fet que el consum mediàtic de les persones, i especialment de les persones joves, hagi canviat per complet la seva estructura. Les persones joves ja no són només consumidores de media, sinó que amb les TIC també són productores de contingut, és a dir, els conceptes de productor i consdumidor s’apropen cada cop més i acaben convergent en un sol concepte, així doncs, les persones joves adopten la figura de prosumers. D’aquesta manera, hi ha joves que com a pràctica social a desenvolupar, utilitzen la seva persona i la seva vida com a manera de presentar-se davant la comunitat i gestionar les impresions de la resta, amb independència que existeixi efectivament aquesta audiència masiva pròpia del fenòmen de celebritat. És a dir, l’ús que fan de les xarxes socials i el contingut que publiquen està enfocat a una audiència. Aquesta seria la conceptualització de les micro-celebrities.

Amb el les xarxes socials i la figura de prosumer dels i les joves, ha esdevingut un nou model d’oci. Les xarxes socials ja no són només una eina comunicativa sinó que s’utilitza com a recurs d’oci per als joves, on inverteixen temps en pensar quines publicacions han de fer, com editaran les fotos i quin contingut penjaran a la xarxa. Fins i tot, s’ha arribat al punt que aquest ús ociós de les xarxes socials ha acabat convertint-se en la seva tasca laboral. Persones com Aida Domenech o Laura Escanes han acabat convertint el seu oci de publicar i mostrar a la comunitat la seva vida en la seva feina: ser influencer.

Els influencers, com bé diu la pròpia paraula, són persones que generen influència cap a la comunitat. Els mitjans de comunicació tradicionals han quedat enrere. Ja no son creíbles. Estan allunyats de la realitat dels i les joves. En canvi, els influencers, que acostumen a ser persones joves, són més properes a la joventut d’avui en dia. A més, com mostren la seva vida, expliquen els seus problemes, i comparteixen tot el seu dia a dia, els i les joves poden sentir-se més identificades. Això produeix que molts i moltes joves imitin aquestes accions: presentar-se a les xarxes com una celebritat i compartir a les xarxes tot allò que fan.

D’aquesta manera, l’ús que fan els i les joves de les xarxes socials és la creació d’una identitat. Aquesta identitat que es crea a través de les xarxes socials pot ser parcial, contradictòria, efímera, múltiple, etc. respecte la verdadera persona que s’amaga darrere les pantalles. Aquest fenòmen ha acabat convertint-se en una obsessió d’aconsguir reprecussió i acceptació social a les xarxes mitjançant el contingut que publiquen, per tant, dediquen molt temps a pensar quin tipus d’imatge pot agradar més, de quina manera s’ha d’editar, quin contignut espera la comunitat digital de tu, què has de fer per agardar a la xarxa, etc. Tot això es comença a conèixer com a “cultura del like“, on els i les joves s’obsessionen en aconseguir likes i així sentir-se acceptats.

“Si no queda representat, ja no som el que som”

En termes de Guy Debord, les imatges que es creen de la societat semblen una construcció pròpia i aliena als seus protagonistes. Bàsicament, aquest filòsof francès intenta explicar que les persones hem deixat de relacionar-nos com a realitats, per a fer-ho com a representacions d’aquestes. El poder abstracte de l’espectacle ens allunya de la nostra realitat. Per tant, ens hem convertit en esclaus de la nostra pròpia imatge al estar les nostres realitats tan deteriorades.

Així doncs, l’ús que fan els i les joves de les xarxes socials és la creació d’una identitat digital que pot ser més o menys semblant a la realitat, que en part ve influenciat pels nous models de consum mediàtic i de la possibilitat de produir contingut, com és l’exemple dels influencers. Això fa introduir-nos en la cultura del like, on la manera de relacionar-se dels i les joves es mitjançant les representacions de la realitat i no de la realitat mateixa.

tendencias-en-redes-sociales-para-este-2018_u7sb7k

Seminari sobre Educomunicació. ElParlante i Teleduca

educomunicació

Des de les associacions ElParlante i Teleduca han posat en marxa la segona edició d’un seminari que ens ofereix una formació en educomunicació “Seminari d’educomunicació per a la justícia glocal”. Les sessions es duran a terme els divendres per la tarda i els matins de dissabte entre l’1 de febrer i el 15 de març. Les sessions intentaran abordar el tema des de la seva part teòrica i pràctica.

Què és l’educomunicació? Aquest concepte neix amb la voluntat de formar críticament, des d’una estructura horitzontal, en la relació de reciprocitat que mantenen l’educació i la comunicació. I aquesta és una tasca fonamental en aquests temps on els mitjans de comunicació i la seva influència en la societat ha augmentat enormement en les últimes dècades. Igual d’important és doncs preparar als joves i als mateixos professors per a que puguin desenvolupar les competències necessàries i tenir una mirada crítica amb el seu entorn i tota la informació que reben.

Això ens diuen des de les associacions Teleduca i ElParlante sobre la educomunicació: “L’educomunicació ens situa en un rol compromès amb el món i l’entorn, i al mateix temps, ens engresca amb la idea de transformar la realitat. Fa confluir metodologies actives que provenen tant de l’educació com de la comunicació, des d’una perspectiva crítica”.

Els mitjans de comunicació són el lloc on es forma la opinió pública, la seva influència en la societat és majúscula i aquí es forma també la identitat tant individual com col·lectiva. El seu paper pel que fa a les cultures no passa desapercebut i és molt important aprendre a consumir aquests mitjans de comunicació de manera crítica i responsable.

Per a què serveix la educomunicació? En primer lloc, aquesta vol reforçar la ciutadania des dels mitjans ensenyant a utilitzar-los adequadament. I en segon lloc, aquest ensenyament es basa en el desenvolupament de diverses competències socials i digitals amb l’objectiu d’aconseguir una societat més justa.

Més enllà de les escoles, la família, els amics i l’entorn de cadascú de nosaltres trobem els mitjans de comunicació els quals actuen com a intermediaris entre nosaltres i tot allò que succeeix al nostre entorn . A través dels mitjans de comunicació ens informem i aquests ens poden donar una representació manipulada no conforme amb la realitat. I aquest és un dels motius pels quals l’educació en allò que consumim a diari és tant important i ens pot ajudar a créixer tant a nivell individual com col·lectiu.

Si voleu més informació sobre el “Seminari d’Educomunicació per a la justícia glocal” podeu entrar a la pàgina web de la oficina jove del Barcelonès  o entrar directament a la web del seminari on podreu fer la inscripció i contactar amb les associacions responsables.

Que necessitem per educar als joves?

Actualment la societat ha cregut que la tasca d’un professor és una de les menys importants que existeixen. Sempre ha estat una professió desvalorada i menyspreada. “Els professors no fan res; total, pel que ensenyen; amb les vacances que tenen…; només han de llegir el llibre i posar deures, …”. Aquestes són frases que han d’escoltar diàriament els professors de l’Educació Secundària.

Però per què? Perquè la tasca d’un professor és menys important que la d’un polític, un empresari, un infermer, un veterinari, etc. La societat que estem creant s’està desvaloritzant les tasques enfocades a les persones i donant importància a totes aquelles que serveixen per generar diners, per augmentar el consumisme, la producció, etc. Però ningú veu que la tasca dels i les professores són la base de tota la resta. Com ha arribat una persona a ser veterinari? Doncs perquè ha rebut una bona educació, on tant els professors com el seu entorn s’hi han interessat perquè aquest jove sigui un jove motivat en aprendre i tenir una professió.

La tasca d’ensenyar i de transmetre els coneixements als joves i que ells l’adquireixen aquesta, no és fàcil, no val només parlar. Tenim una imatge molt negativa i estereotipada del que entenem per educació, només veiem una persona adulta dreta parlant, i uns joves asseguts, “escoltant” i prenent apunts. Però així no és com funciona l’educació.

Per una banda necessitem comprendre que l’educació i l’aprenentatge no només ho trobem a les aules, sinó que tot el que ens envolta és educatiu i susceptible al fet que ens faci reflexionar i ens aporti coneixements i experiències noves que es transformaran en aprenentatges. Totes aquestes experiències, és possible que no ens aporti un coneixement immediat, però segurament ens quedarà al subconscient.

Doncs bé, tot això ho vam tractar en una de les sessions en el marc de Joventut, educació, lleure i participació. Va ser a càrrec del professor Alfons Formariz, el qual ens va explicar quin eren els elements a tenir en compte en un procés educatiu amb persones joves.

Els primers elements que es van extreure a partir del debat a classe van ser el fet de transmetre i la comunicació. Aquests dos elements són necessaris per poder connectar amb un jove i intentar cridar-li l’atenció del que s’explica. Però relacionat amb els dos conceptes anteriors va aparèixer la paraula motivació, MOTIVACIÓ!

La motivació és un fet clar que necessita veure un jove per trobar interès a què està fent. Un professor motivat, mostrant interès, il·lusió per ensenyar es tradueix a un jove amb ganes d’escoltar i interioritzar el que li estan dient i el motiva a seguir aprenent. Un jove motivat pot arribar a fer grans coses, però aquesta motivació no arriba sola, se l’ha d’ajudar a arribar-hi i no només un dia, és una tasca constant de part dels educadors, del seu entorn i molt important de la seva família, fer que aquest o aquesta jove mai perdi la motivació i les ganes d’aprendre.

Hem vist i tothom ho ha viscut, moltes fases en els seus processos d’aprenentatge, moment de tristesa, de desgana, desmotivació, que ens ha provocat desil·lusió, mandra i també ganes de llençar la tovallola, de deixar d’estudiar o treballar perquè ja no estàvem il·lusionats, però ens hem trobat a algú que ens ha donat un cop de mà. Això és el que necessiten els joves, confiança i veure que creuen en ells.

Per acabar m’agradaria recordar un bon moment de la sessió. Els sis conceptes claus que ens hauríem d’aprendre els juvenòlegs, els sis verbs essencials de l’educador/a de persones joves. Però feia 5 hores que estàvem a classe, ja no estàvem concentrats, no teníem ganes, però el professor si, ell sabia com estàvem de desganats, però estava motivat.

Ens diu les 6 paraules, ens va fer aixecar i ens va cantar els verbs, nosaltres havíem de repetir. Curiosament tots vam connectar a l’acte, vam gaudir dels minuts finals de la classe, i el més important i curiós, vam sortir cantant i a la nit tot sopant encara xiuxiuejàvem la melodia, recordàvem els 6 verbs!

  • Conèixer
  • Reconèixer
  • Respectar
  • Gaudir
  • Estimar
  • Preparar – Preparar – Preparar

Articles d’interès:

http://diarieducacio.cat/leducacio-segrestada/

http://diarieducacio.cat/els-docents-volen-canviar-pero-despres-arriben-als-centres-i-nomes-tenen-paperassa-per-fer/