JOVES I TECNOLOGIES MÒBILS

Tecnologia i Joventut, mòbil com a eina o com perill

En la setmana del Mobile World Congress a Barcelona, són moltes les noticies que ens envaeixen respecte els avanços tecnològics i concretament del mòbil. Alguns programes televisius recents (Salvados) i, sobretot, la realitat tecnològica que es viu dia a dia, ens ha d’ajudar a poder reflexionar sobre l’aparell que fem servir més al llarg del dia: el mòbil.

En aquest context, el passat 28 de febrer vaig assistir a la taula rodona “Joves i tecnologies mòbils per contribuir als reptes globals” amb la pretensió de poder ampliar coneixements a través del intercanvi d’experiències i vivències, alhora què assabentar-me del posicionament de les nostres institucions respecte aquest fenomen que marcarà el nostre futur, però ja, el nostre present.

A la taula hi estava representada per actors de diversos sectors implicats en la potencialitat de la joventut, les noves tecnologies i l’educació, concretament:

– Sr. Frank la Rue, Director General Adjunt del Sector Comunicació i la Informació de la UNESCO

– Sra. Marta Vilalta, Directora General de Joventut. Generalitat de Catalunya

– Sr. Jordi Vivancos, Cap de l’Àrea de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement, Departament d’Ensenyament . Generalitat de Catalunya.

– Sr. Francesco Cavallari, President. Video Games Without Borders

– Sr. Ismael Peña-López, director d’Innovació Oberta de la Fundació Jaume Bofill, membre del comitè científic d’Educació Demà (www.educaciodema.cat) i professor a la UOC

– Sr. Alfonso Rubio-Manzanares – Secretari General de Sinergia (Entitats catalanes d’empreses TIC) i ambaixador de la UNESCO/RMB

En aquest petit article intentaré realitzar una petita síntesi del que es va tractar, alhora que adjuntar alguns links perquè pugueu ampliar informació respecte el tema que sigui del vostre interès.

Comencem per un projecte interesant de la UNESCO, el Youth Mobile –Empowering Young people, amb una visió transformadora de la joventut i que pretén treballar la utilització de les “tecnologies” des de lo positiu, com a un nou projecte de ciutadania facilitant l’educació, conscienciant sobre el medi ambient i treballant des d’un punt de vista de gènere.

Seguint amb Marta Vilalta, Directora General de Joventut a Catalunya que va reflexionar sobre les TIC i els joves, entenent-lo com una binomi de transformació social.

Les TIC són una eina  de transformació social que facilita als/les joves a convertir-se en actors protagonistes d’aquesta transformació, relacionant-lo amb noves formes de participació, d’apoderament i de comunicació. El Departament de Joventut ja fa un temps que hi treballa al respecte, i de fet van publicar l’octubre del 2016 el següent llibre:

Tic i joves. Reflexions i reptes per al treball educatiu

Des del Departament d’Ensenyament va incidir en la diferenciació entre les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) i les TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i Comunicació), i també es van exposar alguns projectes, amb projectes com mSchools creat per ajuda els alumnes i els docents a integrar les tecnologies mòbils a l’aula de manera eficaç i la seva selecció de contingut mòbil educatiu de qualitat Toolbox, un treball alimentat per professorat que tria apps i experiències per a l’aula i les recomana.

Crear els recursos, inventar apps,… Mobilitzem la Informàtica, es el programa impulsat per la MWCB que fomenta la creativitat de l’alumnat, la passió per buscar solucions a necessitats o hàbits comuns, prospeccions de futur, idees potencialment interessants, la suma d’esforços d’un treball col·lectiu vers un objectiu concret.

Francesco Cavallari ens va endinsar en l’àmbit dels vídeo jocs més socials i formatius a través de VGWB (Video Games Without Borders) una organització sense ànims de lucre i comunitat global que creu en els vídeo-jocs com eina de canvi per una societat millor.

video-games

Ismael Peña-Nieto ens va exposar els nous processos educatius que han d’esdevenir amb els joves, on hauran d’emancipar-se de les entitats educatives tradicionals. No es un al·legat sobre aquestes institucions, sinó una visió de cap on anem (és interessant llegir part de la seva obra).

heutagogia

*Heutagogia es el concepte d’aprenentatge autodirigit en el que l’estudiant es el gestor i promotor del seu propi procés d’aprenentatge a través de l’auto-educació, l’auto-disciplina i auto-organització.

Per acabar, el Secretari general de Sinèrgia va exposar la percepció dels joves sobre els mòbils. –“Per ells és com una vareta màgica”, que en positiu és:

  • Una font d’informació
  • Una font de formació
  • Una font d’expressió
  • Una font lúdica
  • Una font de comunicació

Cal assenyalar, que el plantejament de la taula anava molt encaminada a la visió “en positiu” de l’ús dels mòbils, deixant una mica de costat els riscos que també implica aquesta mena de dispositius, sent també un focus interessant de debat: l’ús addictiu, la utilització com a mitjà d’assetjament, publicacions ens xarxes socials, però aquest debat, es pot solucionar amb l’educació, donat que educar amb el mòbil, també és fer-ho sobre l’ús del mòbil, i aquí pot ser, és on està el repte present.

Com a punt final, fora de l’exposició de la taula rodona, m’agradaria nomenar a:

Mark Prensky que al 2001 va utilitzar el concepte de nadius i immigrants digitals per distingir els nascuts entre pantalles i botons dels que van néixer en el món analògic i han anat incorporant aquestes eines en diversos estadis de la vida. Una dècada després, el mateix Prensky va ampliar la seva teoria amb la noció de saviesa digital. Perquè es tracta de comprendre que l’entorn digital és un nou tauler de joc, amb noves regles, nous rivals i nous horitzons. Hem d’aprendre i ensenyar a jugar en aquest altre escenari, i és important que tots els actors (joves, educadors, professors, tècnics…), estiguem capacitats digitalment per afrontar els nous reptes.

Anuncios

De la Participación Simple a los Espacios de Participación

Después de varias sesiones orientadas a la participación social o comunitaria de los jóvenes, necesito hacer hincapié en una serie de cuestiones que me hacen reflexionar respecto a la implicación y a la participación en mi entorno más cercano.

Tras deliberar sobre los tipos de participación, según la categorización presentada en el módulo de la UB sobre Juventud, Educación y Participación y tras la visita a diferentes equipamientos de participación juvenil en el distrito de “Nou Barris” de Barcelona, me pregunto, ¿Por qué hay jóvenes que se implican más en las decisiones o actividades de su entorno más inmediato y porque hay otros que parece que no tengan ni voz ni voto? ¿Es falta de interés? ¿Es responsabilidad de alguien esa falta de interés? Evidentemente, hay factores que condicionan estas respuestas y que dependen de un proceso histórico de lucha o un contexto de “necesidad” percibido por la sociedad, que desemboca en respuestas activas de la población. Pero más allá de estos condicionantes ¿Qué factores hay que tener en cuenta?

Desde mi punto de vista, los jóvenes, en su mayoría, se limitan a una participación simple, entendiendo esta como aquella que consiste en una mera presencia. Por lo que sería interesante fomentar la implicación de ellos en procesos participativos más significativos. Existen varios componentes fundamentales en el desarrollo de una participación más significativa, pero hay dos que me parecen de especial interés y que ayudarían en la construcción de respuestas para las preguntas iniciales. En primer lugar, la capacidad de decisión, concepto que está compuesto por dos significados, por un lado, hablaríamos de la competencia psicológica del individuo, la cual hace referencia al nivel de desarrollo, a las experiencias previas de participación o a la información de la que dispone sobre el asunto a tratar y por otro lado, se refiere a la capacidad de decisión como un derecho limitado por aspectos contextuales, legales, políticos, etc. En segundo lugar e íntimamente relacionado con la competencia psicológica mencionada anteriormente, nos enfrentaríamos al concepto de información o consciencia que se requiere para poder fomentar una motivación de participación, ya que la ignorancia respecto una temática difícilmente genera estímulos favorables para intervenir en algún proceso participativo.

En mi opinión, no hay una inexistencia de canales o mecanismos a disposición de la población para articular propuestas participativas, talvez mejorables y en según qué localidades poco promovidos,  pero existentes.  Donde creo que existe la carencia es en el fomento de las competencias de los individuos, en la escasa información y acciones para capacitarlos de un espíritu reflexivo y crítico, y ese es el gran objetivo que debería de tratarse desde los profesionales de juventud o desde los diferentes organismos o instituciones en las que se encuentra la población juvenil. Además de fomentar este espíritu reflexivo, es necesario informar a los jóvenes de que existen estos canales y que están a su disposición para poder así capacitarlos desde etapas muy tempranas para hacer uso de ellos, haciéndolos conocedores de las posibles repercusiones positivas que puede conllevar el uso de estos mecanismos. Hablo de los espacios estables de participación (consejos locales de juventud, mesas de jóvenes, etc.) y de los espacios puntuales de participación (foros, encuentros, etc.), los cuales ofrecen o deberían ofrecer una oportunidad para crear redes comunitarias juveniles, fomentar la adquisición de capital social y experimentar o conocer de manera directa y vivencial los procesos participativos que pueden tener una función de aprendizaje en la cultura participativa de la que quiero hacer promoción en esta publicación.

Referencias:

Trilla J. y Novella A. (2001): Educación y Participación social de la infancia. Monográfico: Sociedad Educadora. Organización de Estados Iberoamericanos para la Educación la Ciencia y la Cultura. Revista Iberoamericana, núm. 26, pàg. 137-164.

SER JOVE: Repte d’un món canviant

Bon dia!

L’entrada d’aquesta setmana al blog…

… pretén ressaltar la importància i la necessitat d’oferir una intervenció òptima i ajustada a les característiques dels nostres JOVES per tal de poder facilitar i fomentar l’accés i l’assoliment d’una adequada transició a la vida activa. Podreu complementar aquest post amb entrades fetes per altres companys tals com ¿Los jóvenes son el futuro o el presente? o XARXA TREBALLEM AMB JOVES

Primer de tot, dir que per poder oferir una intervenció integral que permeti atendre la globalitat de cada una de les situacions presents cal que partim de la base següent: vivim en una societat canviant, fet que fa que sorgeixin noves necessitats i que en desapareguin d’altres. Alhora, cal tenir en compte que cap persona és igual a una altra i que, per tant, cadascú viu o experimenta la seva pròpia transició de diferent manera. Més independència, més capacitat de decisió i d’autogestió, més evolució i flexibilització de les normes legals i socials, més diferenciació entre els itineraris personals dels subjectes, moviments com el capitalisme o la globalització, entre d’altres, són alguns dels aspectes que han anat apareixent, influint i assentant-se en la nostra actualitat. És per això que, com a futurs professionals de l’àmbit juvenil, cal tenir-los presents per tal de poder guiar i orientar la intervenció socioeducativa cap a la voluntat i la necessitat real de cada un dels nostres joves.

Centrant-nos en l’individu en sí, dir que cada persona és un món, un món que conté potencialitats i possibilitats diverses en base les experiències vitals significatives, la família i el context que l’acompanya en el procés de transició a la vida activa. Tal i com Casal, García, Merino i Quesada (2006) senyalen, aspectes com la família d’origen (obrera, classe alta, etc.), l’itinerari educatiu (fracàs, èxit, etc.) la transició escola – treball (precoç, lent, etc.), l’itinerari laboral (activitats marginals o altament qualificades, etc.) i l’estratificació social (estabilitat, problemes econòmics, etc.), esdevenen punts claus per a la configuració del procés de transició a la vida activa. Segons com siguin viscudes aquestes etapes i en funció de les característiques de cada un d’aquests factors, els joves adoptaran i assumiran una determinada actitud o posició enfront el seu futur personal, social, laboral i professional.

Per poder donar sentit a la intervenció socioeducativa que com a professionals podem oferir als col·lectius que es troben en situacions de vulnerabilitat, cal creure i confiar fermament en què el canvi és possible. Res és per sempre i és per això que quan ens trobem davant de casos que experimentin transicions amb manca d’èxit o que no esdevinguin del tot positius, serà necessari saber transmetre el missatge que existeixen segones oportunitats que poden fer-te millorar, canviar i transformar el teu pas i posició. Això ens possibilitarà el compromís i la confiança dels subjectes per voler i poder millorar el seu present i, per conseqüència, el seu futur.

Una de les metodologia que possibilitarà la promoció d’aquest ideal és la que es centri en oferir un seguit d’eines i estratègies que permetin l’aprenentatge significatiu del jove a través d’un enfocament globalitzador i de transversalitat de continguts. A través de dinàmiques, de la participació activa, del diàleg i la cooperació, de la reflexió, etc. és com es podrà treballar en base un seguit de competències com l’empatia, el respecte, la responsabilitat, la conscienciació i la sensibilització. Tot aquest conjunt és el que, al cap i a la fi, acabarà facilitant l’oferiment d’una pràctica socioeducativa centrada en fer protagonista al jove del seu propi procés de millora i de transformació, augmentant així, la seva implicació i motivació envers la seva transició a la vida activa.

Bibliografia

Casal, J., García, M., Merino, R., i Quesada, M. (2006). Itinerarios y trayectorias: Una perspectiva de la transición de la escuela al trabajo. Trayectorias: Paradigmas laborales a debate, (22), 9-20.

¡Aviso a viajeros! Próxima estación: Políticas de Juventud.

Un acercamiento al artículo: ‘¿Políticas de Juventud? ¿Qué Políticas?’ de Comas-Arnau, D. (2007).

En este momento de crisis en el que nos encontramos, es necesario reflexionar y replantearnos el futuro y, quizás, continuidad de algunas políticas de Juventud. Es por ello, que esta entrada tiene como finalidad hacer una pequeña reflexión sobre el artículo ‘¿Políticas de Juventud? ¿Qué políticas?’, de Comas-Arnau.

En este escrito, para comprender en la actualidad los planteamientos de futuro de las políticas de Juventud, destacaría la opinión de los técnicos de juventud de las Comunidades Autónomas y Ayuntamientos sobre la definición de las políticas de Juventud, agrupadas en cinco ejes temáticos (consolidación, discurso de transversalidad, afirmación, conocimiento y Participación); la necesidad de reflexionar sobre la diversidad de los jóvenes frente a la uniformidad de la categoría de Juventud y las etapas y situaciones por las que transitan los jóvenes; la incorporación de las aportaciones de otros organismos como Juventud en acción 2007-2013 y el Banco Mundial; y la utilidad de las administraciones en el desarrollo de las políticas de Juventud.

En relación con la opinión de los técnicos de Juventud de las CCAA y Ayuntamientos, llama la atención las diferencias sobre el conocimiento de los términos y conceptos sobre las políticas de Juventud entre técnicos de unas administraciones y otras, siendo los técnicos municipales los que, según este artículo, presentan una mejor base cultural sobre políticas de Juventud. Sería interesante que las administraciones invirtieran en coordinación y formación de los técnicos para ser más precisas y coherentes en las definiciones de sus políticas.

Me parece importante para tener en cuenta a la hora de diseñar políticas de juventud, las diferentes etapas y situaciones por las que los jóvenes transitan, las diferentes edades y los escenarios vitales que acompañan a cada edad, van de ser factores clave para determinar el diseño de las políticas de juventud. En este sentido me parece una aportación relevante la manera en que Comas-Arnau reflexiona sobre el estudio mostrado por Amparo Lasén, en el que muestra la fuerte relación entre el retraso en la edad de emancipación y la exigencia formal, y estricta de responsabilidades familiares y laborales.

Llama a la atención que cuando se habla sobre la diversidad de los jóvenes frente a la uniformidad de la categoría juventud y en lo referente a la emancipación asociada a partir de los 25 años, relacionada con el acceso a la vivienda, la postura de los investigadores y otros actores institucionales no se dirijan a los jóvenes en sí, sino que lo hacen como hecho social y en términos económicos.

Sobre las aportaciones de otros organismos, destacaría la del Banco Mundial, que resalta la emancipación como pieza clave y que con sus cinco apartados (aprender para el trabajo y la vida, salir a trabajar, crecer de forma saludable, formar familias y ejercer la ciudadanía), pienso que viene a confirmar lo que se dice en el párrafo anterior sobre la mirada a la emancipación en términos económicos.

Por otro lado, estoy de acuerdo en que las administraciones son útiles para la aplicación de las políticas de Juventud, siendo las propuestas europeas (Juventud en Acción 2007-2013).

La Tuerka – Distrito Federal ‘JUVENTUD’

¿Los jóvenes son el futuro o el presente?

Una frase muy utilizada por parte de los poderes públicos es la de “Los jóvenes son el futuro”. Asociar juventud con futuro es propio cuando el poder ejecutivo y legislativo está en manos de “adultos”. ¿Qué elementos no visibles y cuál es la motivación de dicha afirmación? En estos años de agudización de la crisis económica y de la pérdida de autonomía de los Estados la capacidad de los gobiernos de resolver los problemas de desempleo, educación pública y de calidad, etc., principalmente concentrados en los sectores más jóvenes de la población, ha facilitado un discurso legitimador de las elites dominantes buscando posponer las expectativas de las jóvenes generaciones para cuando estas lleguen a la adultez. Al decir que “los jóvenes son el futuro” en realidad lo que se está diciendo es que no se tienen alternativas para el presente. Resulta paradójico tratar al ciclo vital más creativo, enérgico y espontáneo como un tiempo de transición en el que deben ser pospuestas las expectativas hasta llegar a otra etapa que realmente es la plena, la no transicional. No hace falta profundizar en el tipo de modelo de desarrollo del mundo actual para afirmar que ese puerto final, esa etapa en la que termina la transición no existe. Toda la vida del ser humano se desarrolla entre transiciones y cada etapa, cada momento, cada transición tiene su sentido propio y, sobre todo, sus expectativas propias.

Por tanto, las transiciones son procesos llenos de vida, en contraposición a lo estático, a lo establecido. Esto es, un momento de posibilidades de crítica y construcción de algo nuevo. Y más hoy en día, que los expertos aseguran que estamos ante el final de una época, que el capitalismo y sus diferenciaciones entre seres humanos es insostenible. Pues bien, este cambio necesario de modelo económico, de intercambios a nivel global, necesita nuevas estructuras donde la población joven tenga acceso a los recursos y el diseño de las estructuras de toma de decisiones. Se debe aprovechar la creatividad y la capacidad de transformación social que la juventud brinda al conjunto de la sociedad para reinventarla. Hay que construir una consciencia ciudadana que vea al joven como parte de la solución no como parte de un problema.

futuro_jovenes

Actualmente, se abre un debate respecto a la oferta laboral. Según los expertos las tasas de desempleo seguirán aumentando. Esto es, que aunque aparezcan nuevas formas de contribuir a la sociedad y de “ganarse la vida” se destruyen más oficios de los que se crean. El analista Paul Mason asegura que “el capitalismo ha agotado su capacidad de adaptarse” y vaticina el final del trabajo: “en treinta años habrá la mitad de empleos”.

Se puede consultar el artículo en este enlace:En 30 años habrá la mitad de empleos

Que el capitalismo ha agotado su capacidad de adaptarse es una afirmación que podría debatirse puesto que un sistema económico que no puede absorber sus propias contradicciones es un sistema económico fallido desde sus inicios. En cualquier caso, es evidente que más que en una época de cambios estamos ante un cambio de época.

a

Es cierto, que surgirán nuevos empleos, nuevas formas de contribuir a la sociedad pero incluso los economistas más optimistas señalan que el desempleo solo lo resolverá la educación y la creatividad. Y una de las mayores fuentes de creatividad está en la población joven. Por tanto, ¿Se le podrá dar sentido a la frase de “La juventud es el futuro”? ¿Habrá que cederles el protagonismo presente a los y las jóvenes para que exista ese futuro?

Perspectives sobre la noció de Joventut

La problematització de la noció de Joventut, es gairebé tant antiga com el mateix concepte. Molts autors, han reflexionat al voltant de què vol dir i què implica ser jove; a casa nostra Aranguren, Ortega i Gasset, o el pedagog Joaquim Xirau. Fora, la llista és infinita, citem per exemple autors com Mead, Bourdieu,  Putnam o Giroux . Els enfocs són molt diversos, hi ha autors que es refereixen a la joventut des d’una perspectiva cientificista, com una etapa psicobiològica, és a dir una sèrie de processos que s’inicien amb la pubertat i afecten al desenvolupament o la maduració dels subjectes i que culmina amb el final del creixement –i en aquest sentit és fàcil de fixar en un rang d’edat-. Aquesta definició, però, no copsa les vicissituds relatives al fenomen juvenil: per exemple, el fet que “ser jove” sigui un fenomen plàstic (es dilati  i s’allargui socialment), o altres contingències de tipus socio-polític, com la desaparició (cada cop més evident) de la distinció entre els rolls del jove i els de l’adult. És per aquesta raó, que altres com Aranguren o Bourdieu opten per qüestionar la validesa del concepte en tant que categoria objectiva i la traspassen a l’estatus de categoria contingent social des d’una perspectiva generacional. Aquest moviment, implica relativitzar la validesa i la vigència del concepte de “joventut”. El mateix Bourdieu afirma en un dels seus textos que la categoria de joventut respon a estratègies de control i és una construcció fàcilment manipulable. Aranguren, per la seva banda, defensa la joventut en tant que “força i consciència transformadora de l’estat”, és a dir, com una resistència contra-cultural vers l’ethos dels adults.

Resulta absurd no assumir que en la pràctica i en l’imaginari col·lectiu co-habiten les diferents perspectives, des de la mirada més científica de l’adolescent i la pubertat com a “canvis en el cos”, a la mirada moderna que projecta en el jove (per bé i per mal) idees com les de llibertat, transgressió, o espais on s’experimenten “lluny de prejudicis” noves formes de vida i relacions humanes. Segurament la millor opció és una definició de terme mig, que recull els plantejaments interessants de cada perspectiva. Aquest seria el cas de l’aproximació biogràfica que opta per situar al jove en un tram biogràfic entre la pubertat i l’emancipació tenint en compte factors estructurals com el tipus de societat en la que es creix, les institucions que eduquen (tipus d’escoles…), la classe social del jove, el seu gènere…

Fa poc vaig sentir una aproximació d’Enrique Gil Calvo, que deia que “el jove, és aquell que fa cua per ser adult”. Des d’un sentit més biogràfic, aquesta definició em va fascinar: deixar de ser jove, vol dir literalment esdevenir adult. Al marge de la redundància, aquest “fer cua” es refereix directament a la transició a la vida adulta, com a certs requisits o atribucions que incideixen en les condicions materials: emancipació, és a dir, transició a la vida activa, independència econòmica-estabilitat laboral, habitatge digne…

D’es d’aquest enfoc, s’explica perfectament que en un context de precarietat laboral, inestabilitat on l’emancipació del nucli familiar s’esdevé de mitja als 28 anys (en el cas d’Espanya) que el “ser jove” s’hagi dilatat fins al punt que alguns estudis i serveis públics tinguin com a objecte persones d’entre 15-35 anys. El fet qüestionar els límits de la joventut i les implicacions de les diferents aproximacions pot semblar trivial o un exercici d’especulació; ara bé, en un sentit pragmàtic, hem de tenir molt present que no podem vacil·lar en la definició, ja que gran part de l’èxit de les polítiques de joventut rau en definir adequadament a qui van dirigides i quin són els interessos, necessitats i problemàtiques de les persones implicades. Unes polítiques que en alguns casos han de respondre urgentment a realitats juvenils d’exclusió i pobresa, per tal de garantir l’equitat i la justícia en les oportunitats del que serà la societat del futur. Unes polítiques cada cop més reivindicades pels propis joves que demanen veu, que volen canvi i esdevenir protagonistes d’aquest. Com diu en un famós poema Pérez Ayala:

Y no obstante… Sin embargo

Todo está recreándose de nuevo

La vida es corta, pero el arte es largo.

Hay que comenzar desde el huevo.

 

Recordeu, que cada dimecres, teniu una cita amb les actualitzacions del blog! No us ho perdeu!

El Rodamón: una experiència l’estranger

A l’estació jove de Girona, el proper 25 de gener comencen les xerrades informatives sobre la realització d’estades a l’extranger per a joves. Aquestes xerrades reben el nom de Rodamón, essent ja la 5ena edició d’aquestes. Tal i com afirmen al web de l’estació jove, els temes que es tractaran seran els següents:El Rodamón

– Estades de voluntariat europeu: aquesta modalitat es troba recollida dins del programa d’Erasmus . Va adreçada a joves fins als 30 anys. El projecte consisteix en què els joves realitzen estades, de mitja o llarga durada (d’ente 6 a 12 mesos) a un país europeu desenvolupant un programa de voluntariat. El programa Erasmus, subvenciona als participants el desplaçament dels joves, l’allotjament i els hi donen uns diners de butxaca que varia depenent del país de destí. Per tal de poder realitzar aquesta modalitat de voluntariat, els joves, han de contactar amb una entitat d’origen, la qual els pot ajudar a cercar el projecte que més els motivi, així com el país. Cal dir també, que prèviament han de realitzar una formació i han de dur a terme una carta de presentació i/o de motivació.

– Estades als Estats Units: consisteixen en estades a través de pràctiques remunerades. Al llarg de les xerrades, s’explicarà com aconseguir el visat per poder residir als Estats Units, com trobar les pràctiques que s’adeqüin als interessos i a les necessitats de cada jove, etc.

– Opcions per veure món amb pocs diners: al llarg de la xerrada s’explicaran mecanismes per tal que els joves puguin viatjar sense tenir un pressupost gaire elevat.

– Estades al Canadà: s’explicarà el mercat laboral i les opcions que ofereix el Canadà a aquells joves que tinguin interès de treballar en aquest país. També es parlarà sobre la cultura canadenca, les opcions per cursar algun estudi, etc.

Estades a Irlanda: s’informarà als joves sobre les possibilitats que ofereix Irlanda. Un dels programes habituals és el de Au-pair, que consisteix en viure amb families irlandeses a canvi de cuidar als seus infants. És una possibilitat de millorar l’idioma i de conèixer a nova gent. Afegir, que les families que acullen als joves, els hi proporcionen allotjament i els àpats. Els participants també reben uns diners de butxaca, setmanalment.

Cal dir, que a part de les xerrades informatives explicades anteriorment, també es s’informarà als joves sobre estades a Austràlia, simulacions d’entrevistes en anglès i en francès, triar la teva destinació a través d’un joc de viatges, etc.

El Rodamón doncs, és un bon punt de partida per tots aquells joves que tinguin de marxar i gaudir de noves experiències, animeu-vos-hi!!!