¿Participación o desafección política juvenil?

Si eres de aquel grupo de personas que de manera crítica e impopular alzan la voz en nuestros días, para afirmar que estamos frente a una de las mayores crisis de participación política juvenil de las últimas décadas, queremos decirte que has llegado finalmente a puerto.  Los resultados de la última Encuesta de Participación y Política 2017 (EPP) acaban de salir del horno, y fueron presentados el pasado 04 de marzo del 2019 por la Dirección General de Juventud de Cataluña.  En sus conclusiones han sido categóricos al sostener que no solo los y las jóvenes en su mayoría no participan de la vida política convencional, sino que son cada vez más los y las jóvenes en la franja de 16 a 29 años que prefiere abandonar el modelo de Democracia Representativa, ¿Estará entonces quedando obsoleto este tipo de Democracia?

Para los adultos y sus instituciones no es fácil hacerse la idea que el nuevo perfil de jóvenes está cambiando. Hemos pasado del viejo tablero de mesa a una pantalla táctil que nos ofrece navegar, conectarnos a una red social virtual y a una velocidad antes in-imaginada. Junto con ello, han mutado las formas de relacionarnos a nivel social, al punto que hoy hablamos de estar conectados, en conexión o en hiper-conectados.  Con todo esto, mutan las formas de relacionarnos y en consecuencia mutan los modos de participar de la vida social. ¿Crisis del lazo social? o ¿Crisis de las instituciones?

Desde aquí las nuevas formas de participación política revelan una clara transformación, marcada por la desconfianza como el desinterés con el sistema político tradicional y sus formas de participación de antaño (militancia en partidos, sindicatos, entre otros). Tal como lo muestra las cifras de la tercera edición EPP todo esto estaría comenzando en repercutir en la legitimidad del sistema Democrático actual.

Ahora bien para vuestra tranquilidad, es necesario precisar en los resultados como sostiene la secretaria de Infancia, Adolescencia y Juventud, Georgina Oliva, quien sostiene que más que hablar de una desafección política o de un marcado desinterés y falta de compromiso, estamos siendo espectadores de una transformación profunda en las formas de participación juvenil.  No se trata de que los y las Jóvenes se quieran desvincular del sistema democrático, sino todo lo contrario, lo que se nos está demandando es un otro lugar / un nuevo tablero de juego, donde la participación sea de una forma más directa, con un mayor grado de implicación, decisión y transparencia. Por este motivo la tendencia de las nuevas juventudes es desinvestir el modelo Democrático Representativo tradicional y avanzar hacia un modelo de Democracia Participativa.   

 Esto lo vemos por ejemplo, en que los jóvenes de 16 a 29 años presentan un 41% de identificación partidista, frente a un 51% de la franja 30-44 años, el 57% de la franja 45-64 años o el 50% en personas mayores de 65 años.  Por tanto, de acuerdo con el EPP los jóvenes serían los más partidarios de dar peso al ejercicio de ciudadanía (al implicarse en la toma de decisiones políticas), mientras que las personas mayores optan más por el sistema tradicional y convencional de representación y delegación de la clase política.

Con todo esto, la EPP muestra que la participación política de los y las Jóvenes de Cataluña desmitifica aquella pereza y desafección política con que se ha intentado responsabilizar a las nuevas generaciones frente aquello que no camina a nivel de la democracia representativa, y por el contrario, nos muestra el interés y un grado de implicación similar (en algunos casos mayor) que la participación de los adultos. No obstante la gran brecha de las juventudes se presenta en la desconfianza en las instituciones, por tanto orientan su participación mediante nuevas formas de activismo y movilización (por fuera de las instituciones) con un alto componente expresivo como son las protestas y acciones reivindicativas. Todo esto con el apoyo y la utilización de la aprehensión de nuevos saberes como son el mundo de la tecnología y el uso de las redes sociales.  

Sobre la Encuesta de Participación y Política 2017 (EPP), es su tercera edición, basada en un sondeo telefónico que se realizó a 1.900 personas en Cataluña (de estos 1.100 jóvenes entre 16 y 29 años, y 900 personas mayores de 29 años). El trabajo de campo se llevó a cabo en el mes de noviembre del año 2017, por encargo de la Agencia Catalana de la Juventud y la Dirección General de Participación Democrática de Cataluña.

Anuncios

El repte de la diversitat

Durant els cursos acadèmics formals i el dia a dia hi ha molts adolescents dels nostres territoris que són apartats per ser diferents que la resta de persones de la seva edat. Aquestes diferències són enriquidores però la societat les utilitza per fomentar la desigualtat. Entenem la diversitat com la pedra angular de l’evolució cultural, de la mateixa manera que la diversitat genètica ho és per a l’evolució genètica. La primera manifestació de la diversitat humana és la alteritat com a “qualitat o condició de ser altre” i com a “constatació de l’existència d’uns altres”.

Cal doncs,pensar de diversa forma. El nostre sistema educatiu no treballa la inclusió social. Si observem aquesta imatge, i reflexionem com esta organitzada la nostra societat, estem d’acord que l inclusió és un procés que cal treballar i reforçar.  Fins i tot ens adonem que hi ha partits polítics que reforcen altres processos, com la integració, l’exclusió o la segregació per interessos socials, econòmics i culturals. L’etnocentrisme funciona com a ideologia integradora bàsica del propi grup, com a certificació de la superioritat i com la seva explicació.

Les “lògiques” explicatives de la diversitat tendeixen a ser molt diverses: la divina, la racial, la sexual, la ètnica o nacional i aquestes són utilitzades per crear les diferències, com comentàvem al principi. Volem remarcar que tenim, com a societat, la necessitat de classificar, a segregar en comptes d’incloure.

Hi ha molts aspectes que fan que una persona s’aïlli o l’excloguin d’un grup les seves problemàtiques familiars, personals o la seva falta de desenvolupament d’intel·ligència emocional i la seva falta de desconeixement interior.

Tanmateix hi ha accions que agreugen la situació personal, d’aquestes persones que no son incloses, i provoca que no creguin en cap sistema ja que la forma d’organització i les normes de convivència de la societat que viuen són complexes. La seva trajectòria de vida es veu marcar per aquests fets i els és difícil saber trobar on sentir-se còmodes i on fer-se un lloc. Les seves emocions poden minvar entre la por i la ràbia per no sentir-se orgullosos de l’entorn, element necessari en el nostre desenvolupament.

Arrel de la diferència de visions personals de la vida i de la poca unió de pensaments, és creen espais de distància i incomprensió entre adults i adolescents. Amb la realitat de desubicació i desorientació dels menors en els espais d’aprenentatge i vivències educatives i laborals. Les persones amb aquesta transició no han rebut un guiatge i comprensió del camí cap a la vida adulta.

Tots aquests fets i diferències a vegades porten a terme conflictes familiars, com dèiem anteriorment. A vegades aquests tipus de fets i accions agregen l’autoestima i autoregulació del menor. A part de distanciar-lo més del seu nucli familiar i del seu procés de maduració activa, farà que és tanqui en els seus pensaments i s’apropi al seu grups d’iguals i l’entorn on se senti adaptar inclòs i respectat. En aquest punt, la major part dels casos, els referents són persones que poden reforçant un comportament rebel i així, empitjorar i dificultar la seva integració dins la seva transició al seu projecte de vida

Our Kids: The American Dream in Crisis by Robert D. Putnam

lead_720_405This is one of those books that consist some harsh realities of the current social situation and if you’ve been wondering why kids today seem to achieve less than their parents had achieved in the past, then this is the book to read. In this book, Putnam (the author) explains that how the opportunity gap has widened dramatically, and not just because rich kids now having more access to resources or enjoying more advantages than rich kids before, but mostly because poor kids now are in worse situation than the poor kids before, and they do not receive the same opportunity to main social mobility that the poor kids had decades ago, and he says that this is creating a rising generation of children split by an economic status division. As Putnam says, “Parental wealth is especially important for social mobility, because it can provide informal insurance that allows kids to take more risks in search of more reward.”

This change or this division didn’t show up based on the racial or ideological factors, but mostly based on class cleavages. For example Putnam says, in the wealthy world, the wealthy families possess the social capital and resources of time and money to ensure to meet the needs of their kids by providing their kids good education, good health and activities that increase the chances of their kids to get enrolled in the best college or university. In contrast the poor families are emotionally guarded and their fighting a battle for survival and fighting a battle in their children’s selves between wildness and obedience, enforced by beatings while they may not have enough resources, might be working long hours at low-wage jobs or living in a community where they lack connection and network to support their children to lead them to a better life. Putnam also makes it clear that poor kids do not start out with different brains that demand a different approach when it comes to learning and developing. Quite it is the same as the rich kids, social and cognitive experiences in school and community, shape all kid’s brain growth and to develop their natural talents. Therefore, the final chapter suggest an agenda of steps that might be a way to improve the lives of the disadvantaged, by spending more on tax credits to poor families (like the Earned Income Tax Credit), cutting back on incarceration to get poor adults back with their families, to build bigger early childhood education services and attracting the best teachers to the poorest K-12 schools to growing community schools, increasing funding for community colleges, rebuilding poor neighborhoods, raising wages for the lowest-paid jobs because he says, “for economic productively and growth, a country needs as much talent as one can find and certainly it’s a waste to lose the young talents.”

My own view is that these kinds of measures are good and necessary as a reminder to increase awareness among the people, but when it comes to implementation, it is very challenging because in most of the societies, big part of the wealth and power are being controlled by a small percentage of the population, and to change their perspective and to make them share their wealth with the poor requires a great effort by the government or even individuals to come up with an efficient and effective strategy that a high-quality and equal opportunity could be provided for all the kids and young generation, in and out of school.

In the end, I just would like to say that this book contains the information that will force the readers to appreciate this the book because this book is not only about the American society. Even in other countries, the income inequality gap is a serious problem that requires appropriate solutions.

 

Read more at https://books.google.es/books?id=0dANBAAAQBAJ&pg=PA1&source

La interseccionalitat

Darrerament, si treballeu en l’àmbit socioeducatiu haureu sentit a parlar d’interseccionalitat. La interseccionalitat te a veure amb l’identitat o amb les identitats de les persones, i fins i tot amb l’identitat líquida que anomenaria el gran Zygmun Bauman, i les avantatges i desavantatges que produeixen les característiques de la nostra identitat segons el context on ens trobem. La interseccionalitat és una crida a la necessitat d’obrir els horitzons de mira en l’àmbit social, per atendre les desigualtats d’oportunitats que malauradament continuen succeint en els nostres entorns, gràcies a entendre com diversos factors intercedeixen en les persones, més enllà de la seva voluntat. Un exemple il·lustratiu que se m’acut és el personatge de Nadia, interpretat per Mina el Hammani, a la sèrie Èlite de Netflix. Els capítols van mostrant les desavantatges que ha d’afrontar el personatge per ser una noia i  musulmana. I el seu germà Omar, alhora n’afronta d’altres per ser homosexual. Aplicar la teoria de la interseccionalitat és una fórmula per entendre els esforços suplementaris, en comparació amb els seus companys, que alguns joves han de realitzar per compensar les desavantatges imposades. 

El personatge de Nadia a la sèrie de Netflix Èlite

En l’etapa jove les persones entrem en contacte directe per primera vegada amb aquestes avantatges i desavantatges, produïdes per la nostra identitat en construcció. De cop comencem a entendre com el nostre gènere, origen social, sexualitat, ètnia, o diversitat funcional, ens condiciona la vida segons en quins espais o moments ens trobem. Sobretot ens adonem quan patim les desavantatges o opressions. Aprendre a gestionar aquestes tensions serà indispensable per a que la construcció de la nostra identitat és realitzi de la millor manera possible. Per aquelles que vulgueu entendre una mica millor com es poden valorar aquestes opressions, en els diferents espais de la vida dels joves com la llar familiar, l’escola, el carrer o espais d’oci, us recomano que consulteu la tesis de Maria Rodó de Zàrate i conegueu una mica més sobre els seus Mapes de relleus de l’experiència. Altres  estudis per exemple utilitzen la teoria de la interseccionalitat per entendre l’abandonament prematur de l’escola i conèixer els motius pels quals molts joves que no obtenen el graduat escolar o per què l’escola no s’adapta a les seves espectatives o necessitats. 

L’orígen del concepte s’atribueix al moviment feminista i més concretament als moviments feministes negres i llatinoamericans dels anys 80 als Estats Units. Aquests moviments van posar de relleu que existeixen desigualtats més enllà de les de gènere, i tot i que ser dona era, i malauradament encara ho és, un condicionant, també ho és ser negra o mexicana, als Estats Units, o musulmà gay a Espanya. Posteriorment el moviment feminista LGTBI va implementar altres mirades, que van incorporar la sexualitat i el gènere, com més línies de poder que incideix directament en les persones. Per tant, amb la teoria de la interseccionalitat s’inclouen totes les diferents visions de dominació com l’heteronormativisme, l’adultcentrisme, l’etnocentrisme o el patriarcat, per anar desentramant un mapa d’avantatges i desavantatges socials que afecten a les persones, perquè efectivament no hi ha un sol enfoc pels problemes.

En les polítiques de joventut a Catalunya és un concepte recent que comença a estar present en els discursos, però també en les metodologies d’estudi o en el disseny d’estratègies. Com arribar a més joves, com ser inclusius, com atendre a la diversitat, està estretament lligat amb la interseccionalitat. Entendre les diferents desavantatges que afecten a les persones i condicionen la seva vida és una mirada que aprofundeix en la recerca de la igualtat d’oportunitats per aconseguir un mon més just. Com diu Lucas Platero, sociòleg i un dels referents del moviment feminista LGTBI a Espanya, l’objectiu final de la inclusió d’altres realitats és la necessitat de descentralitzar l’activisme, visibilitzant que encara queden moltes necessitats fer satisfer, tot i els drets aconseguits.

Si te perdiste el Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia

Se acerca el 8 de marzo y las mujeres del mundo a pesar de, las fronteras, la cultura, la política y la lengua se unen para recordarnos que día a día enfrentan una batalla en pro de la justicia, la igualdad y el desarrollo. Han pasado 44 años desde que, la Asamblea General de las Naciones Unidas institucionalizó el Día Internacional de la Mujer, y con el paso de los años esta conmemoración y la consiguiente lucha por la reivindicación de los derechos mujer han ido alcanzando reconocimiento a nivel mundial.

Sin embargo, aún queda mucho trabajo por hacer, puesto que el desempeño que la mujer ha tenido en áreas que comúnmente han sido dominadas por los hombres se encuentra aún invisibilizado. Una muestra de esto es que apenas hace dos años, la UNESCO estableció el día internacional anual para reconocer el rol que juegan las mujeres y las niñas en la ciencia y la tecnología.

A partir del 2016 cada 11 de febrero se celebra el Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia; su objetivo es crear conciencia sobre la igualdad de género a través de la participación equitativa de las mujeres y niñas en espacios de la ciencia que antes eran considerados propios de los hombres. Con motivo de la celebración de este año la Directora General de la UNESCO, Audrey Azoulay envío el siguiente mensaje a la comunidad internacional:

“Estamos decididos a promover una nueva generación de mujeres y niñas científicas, para hacer frente a los grandes desafíos de nuestro tiempo. En la línea del llamamiento de Greta Thunberg, hay jóvenes científicas que ya están tomando la iniciativa en la lucha contra el cambio climático, como la adolescente sudafricana Kiara Nirghin, cuyas invenciones contribuyen a minimizar el impacto de las sequías. Si aprovechamos la creatividad e innovación científicas de todas las mujeres y niñas e invertimos adecuadamente en el carácter inclusivo de la educación en CTIM, la investigación y el desarrollo y los ecosistemas de CTI, tenemos una oportunidad sin precedentes para utilizar el potencial de la cuarta revolución industrial en beneficio de la sociedad. “

Aunque la historia no le dio el justo reconocimiento a científicas como Henrietta Leavitt o Rosalind Franklin, pioneras en el campo de la ciencia: Leavitt descubrió el método para obtener la distancia a otras galaxias en las que se observan estrellas y Franklin realizó notables contribuciones a la comprensión de la estructura del ADN; iniciativas como esta son la oportunidad para colocar en la conciencia pública las historias de empoderamiento de las mujeres de ayer y de hoy.

Historias como la de Brittany Wenger, quien a sus 17 años ganó el premio Google Science Fair y hoy en día es la creadora de Cloudcancer: una tecnología disponible en la nube que ayuda a diagnosticar el cáncer de forma temprana. Además es una de las mentoras de Made With Code, una iniciativa de Google que busca incentivar a las adolescentes a vincularse con la tecnología, un área de conocimiento que siempre ha estado dominada por los hombres.

Así que, si no pudiste celebrar este 16 de febrero el empoderamiento de la mujer en la ciencia, aún puedes encontrar a muchas otras mujeres trabajando por la igualdad y el desarrollo sostenible. Ahora tú también puedes contar sus historias.

Mare, vull ser influencer!

Adobe_Blog-Header-images_1640x920_35.jpg

Joves, xarxes socials i la cultura del like

Les xarxes socials han facilitat que persones com tu, que estas llegint això, com jo, tignuem la possibilitat de dirigir-nos a la comunitat. Des de l’existència de les xarxes socials, si tu també les utilitzes, una part de la teva vida ara és pública: les teves vacances, les teves aficions, el teu oci, les bones notícies, la teva roba, la música que escoltes, el menjar que més t’agrada. D’aquesta manera comparteixes molts aspectes de la teva vida i, de la mateixa manera, descobreixes els d’altres persones.

El nou ecosistema digital, amb la consolidació de les famoses Tecnologies de la Informació i la Comuncació (TIC), ha fet que el consum mediàtic de les persones, i especialment de les persones joves, hagi canviat per complet la seva estructura. Les persones joves ja no són només consumidores de media, sinó que amb les TIC també són productores de contingut, és a dir, els conceptes de productor i consdumidor s’apropen cada cop més i acaben convergent en un sol concepte, així doncs, les persones joves adopten la figura de prosumers. D’aquesta manera, hi ha joves que com a pràctica social a desenvolupar, utilitzen la seva persona i la seva vida com a manera de presentar-se davant la comunitat i gestionar les impresions de la resta, amb independència que existeixi efectivament aquesta audiència masiva pròpia del fenòmen de celebritat. És a dir, l’ús que fan de les xarxes socials i el contingut que publiquen està enfocat a una audiència. Aquesta seria la conceptualització de les micro-celebrities.

Amb el les xarxes socials i la figura de prosumer dels i les joves, ha esdevingut un nou model d’oci. Les xarxes socials ja no són només una eina comunicativa sinó que s’utilitza com a recurs d’oci per als joves, on inverteixen temps en pensar quines publicacions han de fer, com editaran les fotos i quin contingut penjaran a la xarxa. Fins i tot, s’ha arribat al punt que aquest ús ociós de les xarxes socials ha acabat convertint-se en la seva tasca laboral. Persones com Aida Domenech o Laura Escanes han acabat convertint el seu oci de publicar i mostrar a la comunitat la seva vida en la seva feina: ser influencer.

Els influencers, com bé diu la pròpia paraula, són persones que generen influència cap a la comunitat. Els mitjans de comunicació tradicionals han quedat enrere. Ja no son creíbles. Estan allunyats de la realitat dels i les joves. En canvi, els influencers, que acostumen a ser persones joves, són més properes a la joventut d’avui en dia. A més, com mostren la seva vida, expliquen els seus problemes, i comparteixen tot el seu dia a dia, els i les joves poden sentir-se més identificades. Això produeix que molts i moltes joves imitin aquestes accions: presentar-se a les xarxes com una celebritat i compartir a les xarxes tot allò que fan.

D’aquesta manera, l’ús que fan els i les joves de les xarxes socials és la creació d’una identitat. Aquesta identitat que es crea a través de les xarxes socials pot ser parcial, contradictòria, efímera, múltiple, etc. respecte la verdadera persona que s’amaga darrere les pantalles. Aquest fenòmen ha acabat convertint-se en una obsessió d’aconsguir reprecussió i acceptació social a les xarxes mitjançant el contingut que publiquen, per tant, dediquen molt temps a pensar quin tipus d’imatge pot agradar més, de quina manera s’ha d’editar, quin contignut espera la comunitat digital de tu, què has de fer per agardar a la xarxa, etc. Tot això es comença a conèixer com a “cultura del like“, on els i les joves s’obsessionen en aconseguir likes i així sentir-se acceptats.

“Si no queda representat, ja no som el que som”

En termes de Guy Debord, les imatges que es creen de la societat semblen una construcció pròpia i aliena als seus protagonistes. Bàsicament, aquest filòsof francès intenta explicar que les persones hem deixat de relacionar-nos com a realitats, per a fer-ho com a representacions d’aquestes. El poder abstracte de l’espectacle ens allunya de la nostra realitat. Per tant, ens hem convertit en esclaus de la nostra pròpia imatge al estar les nostres realitats tan deteriorades.

Així doncs, l’ús que fan els i les joves de les xarxes socials és la creació d’una identitat digital que pot ser més o menys semblant a la realitat, que en part ve influenciat pels nous models de consum mediàtic i de la possibilitat de produir contingut, com és l’exemple dels influencers. Això fa introduir-nos en la cultura del like, on la manera de relacionar-se dels i les joves es mitjançant les representacions de la realitat i no de la realitat mateixa.

tendencias-en-redes-sociales-para-este-2018_u7sb7k

Enganxa’t a la menstruació

Menstruació. Regla. Sangrat vaginal. Sabem de sobres que tot cos amb úter sangra mensualment. Però tota persona que sangri estarà d’acord amb mi que ha estat còmplice o ha protagonitzat en algun moment de la seva vida, entre murmuris i xiuxiuejos, la següent escena:

Ostres, m’ha vingut la regla. Em pots deixar una compresa o un tampó? Però si us plau, passa-me-la dissimuladament, que no ho vegi ningú.

Segons després, les dues persones actuen com si trafiquessin amb drogues. Dissimuladament, mirant minuciosament al seu voltant, una treu la compresa de la seva bossa, se la posa a la màniga per amagar-la i crea contacte visual amb l’altra. S’acosten i s’agafen les mans de forma ràpida i fugaç com qui s’intercanvia un sobre amb diners provinents de fons públics. Un cop la persona menstruant rep la seva esperada compresa es dirigeix cap al lavabo, i òbviament, amb la compresa a la butxaca dels pantalons mentre mira al seu voltant nerviosament per assegurar-se que ningú s’hagi adonat de res. O una altra de força quotidiana. Qui estan amb la seva colla a un bar no se n’ha anat cap al bany amb la seva copa menstrual a la butxaca de la jaqueta per evitar preguntes o situacions incòmodes?

La  realitat és que la regla encara ara és un tema tabú. Crea reticències, malestars, burles i vergonya. I és de calaix que cal visibilitzar-la. Cridar-ho ben fort: Jo menstruo, jo sangro! Per això mateix fan falta iniciatives com la que proposa el Consell de Joventut de Barcelona. Des del Grup de Treball de Feminismes del mateix Consell s’ha llençat una campanya senyalètica per fer-ho. Aquesta consisteix en proveir a diversos equipaments juvenils, Casals de Joves o entitats que ho demanin adhesius amb el lema: “Aquí pots netejar la teva copa menstrual” i “En cas de necessitat tenim compreses”. I aquestes enganxar-les a les portes dels banys. D’aquesta manera ja no només és un element visibilitzador, sinó que gràcies aquests adhesius els espais es converteixen en espais segurs, de confort i de comoditat.

La primera entitat en adherir-s’hi i que gaudirà d’aquests adhesius és l’Espai Jove de Fontana. Però esperem que aquesta només sigui, això, la primera de moltes.

Enganxina de la campanya del Consell de la Joventut de Barcelona

Cal destacar, però, que abans hi ha hagut altres campanyes similars que és necessari esmentar. Per exemple, des de l’associació feminista juvenil manresana, Acció Lila, ja el maig de l’any passat (2018) van activar la campanya “#LesNostresRegles, per una menstruació lliure de tabús patriarcals” amb la qual a part de visibilitzar els cossos menstruants i la mateixa menstruació, pretenien denunciar el paper mercantilitzador i expropiador que té el sistema patriarcal sobre la regla. A paraules seves “[…]La por, la vergonya i el rebuig reguen les llavors del patriarcat que ens han instaurat des de ben petites. Creix amb aquestes llavors el rebuig cap al nostre propi cos, la inseguretat i la violència patriarcal.”

Campanya #LesNostresRegles, @acciólila a Instagram

Gràcies aquest tipus de campanyes es crea consciència social i es generen espais segurs que promouen el trencament amb un pensament arcaic, masclista i sexista. Es trenca amb la linealitat normativa que promou el sistema capitalista en la qual estem, per mala sort, immerses. Trenquem amb la normativitat androcèntrica. I amb tot ajudem a l’acceptació social tant necessària d’aquest fet natural, de sangrar vaginalment, que des de fa segles s’intenta amagar i intenta ama(r)gar-nos.

És necessari tenir present que naturalitzar la ciclicitat en cossos amb úter ajuda en l’acceptació de qui som. La nostra autoestima se’n veu nodrida positivament i com a conseqüència té una incidència positiva en el nostre benestar i en la construcció de la nostra identitat cíclica. La ciclicitat existeix. La sang menstrual existeix. Deconstruïm vergonyes i malestars per renéixer i teixir una autopercepció del nostra cos positiva fet necessari per construir una societat lliure de desigualtats, malestars, estigmes i estereotips. Una societat, en definitiva, feminista.

Així des d’aquí aprofitem a fer una crida a tots aquells equipaments juvenils, Casals de Joves, entitats juvenils i no juvenils que es preocupen pel benestar juvenil, que vulguin promoure l’apoderament juvenil, en el seu benestar psicològic, emocional, social i físic, que col·laborin en la naturalització i visibilització de #LesNostresRegles.

Si vols aconseguir les teves enganxines no dubtis a entrar a: https://www.cjb.cat/blog/2019/02/menstruar-no-es-ca-tabu-ni-cap-problema-demanans-enganxines

Si vols seguir la campanya que va realitzar Acció Lila segueix-les a Instagram a través de:
@AccióLila