Archive by Author | enpedra

L’Anuari de la Joventut de les Illes Balears 2019: Joventut i Globalització

El passat mes de novembre es dugué a terme la publicació de la primera edició de l’Anuari de la Joventut de les Illes Balears. Aquesta publicació de caràcter acadèmic, impulsada pel Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca i el grup d’investigació GIFES de la Universitat de les Illes Balears (UIB), és la primera dedicada exclusivament a la Joventut de les illes.

L’Anuari de la joventut té com a objectiu principal ser un pont d’unió entre el món professional i l’acadèmic. Aquesta fita es veu reflectida en la pròpia estructura de la publicació la qual compta amb un apartat actualització de dades estadístiques, dos apartats sobre noves iniciatives de les administracions i de la societat civil, un apartat sobre nous debats i recerques i, el darrer, un monogràfic temàtic.

Portada de la primera edició.

Per aquesta segona publicació el tema escollit pel grup impulsor, format per les tres institucions i el Consell de Joventut de les Illes Balears, ha estat el de Joventut i Globalització. El motiu d’aquesta elecció és deu a dues raons: La primera és que les Illes Balears han estat i són un territori de cruïlles, una terra de pas i pont, a causa de la realitat insular, entre les dues voreres del Mediterrani, dues realitats que sovint no es miren ni s’interpel·len de tu a tu. La segona raó és la necessitat de reflexionar sobre l’auge de les dinàmiques uniformadores de la joventut i, alhora, la visibilització de mirades minoritzades que sorgeixen del món local i del sud.

Com l’any passat l’Anuari de la Joventut del 2019 estarà apadrinat per una persona de prestigi acadèmic reconegut que hagi treballat qüestions relacionades amb el monogràfic. Aquest segon any l’escollit ha estat el Dr. Carles Feixa, professor titular de la Universitat Pompeu Fabra i director del grup d’investigació JOVIS. Els seus treballs es centren, entre altres qüestions, en la recerca sobre de bandes juvenils, migracions, moviments socials i les cibercultures juvenils.

Una de les característiques del món professional balear en l’àmbit de la joventut és la manca de registre, reflexió en la praxi i la recollida en les actuacions i projectes. Tot i que anualment s’impulsen taules i jornades de bones pràctiques, mai s’havia dut a terme cap mena de publicació que recollís aquestes accions i les reflexions que es pogués derivar tant en la programació com en l’avaluació d’experiències. En aquest sentit, amb només un any de vida, l’Anuari de la Joventut de les Illes Balears s’ha convertit en una eina de memòria compartida i reflexió per al món professional de les balears el que ha permès iniciar el camí d’aproximació i confluència entre el món acadèmic, entitats socials i les professionals que treballen directament amb joves a diferents dispositius especialitzats de tota balears.

L’Anuari de la Joventut també ha estat una primera passa per la construcció d’una comunitat professional al voltant de l’àmbit de la joventut amb la implicació de l’Associació de Professionals de la Joventut de les Illes Balears garantint, més encara, el seu èxit i utilitat i, esperem, durada i manteniment durant els pròxims anys.

Anuncios

SERVEIS DE JOVENTUT: Produïm o transformem?

La sortida de la crisi econòmica està suposant, a l’àmbit local de Mallorca, la recuperació o la projecció de nous serveis locals de joventut. Aquests serveis de dinamització o d’informació juvenil (on hi ha la diferència?) solen desenvolupar, almenys a Mallorca, activitats dirigides a joves sense gaire reflexió envers els objectius i finalitats que es pretenen aconseguir. Aquesta manca de Per què? i de reflexió sobre la programació duu a molts de serveis a convertir-se en organismes públics generadors d’activitats d’oci, però les conseqüències van molt més enllà.

Dos dels fenòmens més visibles que s’estan produint són la rebaixa de l’edat d’accés i la focalització de l’activitat en subcultures juvenils concretes. Fins fa relativament poc els serveis de dinamització-informació eren oferits a la població entre els 16 i 30 anys d’edat. Des de fa un temps, però, l’edat d’accés a començat a reduir-se pel marge inferior fins als 12 anys, argumentant el fet envers a la necessitat de donar atenció als adolescents que s’incorporen a l’educació secundaria obligatoria.

Tot i que em sembla una mesura encertada, crec que no s’ha duit a terme una reflexió molt més enllà del fet en si mateix. La reducció de l’edat ha produït l’adaptació de les programacions cap a un caire més lúdic i dirigit a uns usuaris molt més joves que, generalment, encara no tenen o no han assumit la capacitat de decisió fora de la llar familiar, el que dificulta la seva participació i implicació en projectes continuats del propi servei.

Conjuntament a n’aquesta rebaixa de l’edat, es pot observar com els serveis locals de joventut s’han anat tancant en si mateixos i el tipus d’usuari que el empra. Dins aquesta dinàmica d’ ”asegurar” els mínims de participació dins el casal i en les activitats que programa, el servei acaba generant les activitats que agraden als usuaris diaris, que solen respondre a un perfil o un subcultura juvenil determinada, i oblidant l’objectiu que ha de tenir qualsevol servei de joventut, l’apoderament juvenil. Com a resultat d’aquest d’aquest dos procesos (o conseqüències?) és que els serveis de joventut acaben tenint un incidència ínfima en el conjunt de la població juvenil sense que ens posem les mans al cap.

En aquesta reflexió no hem de deixar de banda els resultats que genera la manca de participació, i per tant d’incidència, dels serveis municipals de joventut. Ho podem fer pensant en la ineficiència i mal ús dels recursos públics, amb els i les professionals que hi treballen o els valors de consum que aquests tipus de serveis programadors d’oci transmeten. Si ho feim des d’un punt de vista purament econòmic i de rentabilitat, ens hem de demanar si s’estan utilitzant de la millor forma possible els recursos públics.

Si el servei només cerca fer accions “aparador” sense cap altre objectiu que complir la promesa electoral de tenir un servei dirigit a la joventut o el miratge d’una suposada participació juvenil si que s’estan utilitzant de forma correcta, en canvi, si el que cercam és l’apoderament de la joventut i els desenvolupament de polítiques afirmatives, els estam tirant al fems. És important esmentar, ja que generalment és un tret invisibilitzat, que la manca de recursos, l’inexistència d’anàlisi i de planificació té una conseqüència directa sobre els i les professionals joventut.

Aquest serveis generadors d’oci juvenil sense filtre ni objectius no deixen espai per la intervenció que els i les professionals han de realitzar sobre les persone joves, generant llocs de feina precaris, no econòmicament parlant però si en sentit o objectius. Aquesta situació no genera res més que desmotivació laboral o burnout  i també influeix en gran mesura sobre el serveis i els i les joves que es vol arribar.

Davant aquesta situació, que crec, sense tenir cap estudi empíric a la mà, que és més corrent del que pensam, necessitam eines, recursos i una mirada realment crítica sobre el nostre àmbit professional. Eines que ens permetin planificar, desenvolupar i avaluar polítiques afirmatives reals. En altres paraules, accions, projectes i programes que ens puguin ser útils per aconseguir un apoderament real de les persones joves del nostre municipi, tant d’aquelles persones que participen al casal com pels i les joves que no ho fan.

Em refereixo a projectes, programes i accions amb una perspectiva eminentment jove i basada en la realitat que es vol transformar. També necessitarem recursos econòmics, humans i formatius i estendre xarxes de professionals fortes i solidaries, L’associació de professionals de joventut de les Illes Balears està fent feina, perquè Cap Quixot no ha deixat mai de necessitar a Sancho.

Per acabar  vos recoman, per tal d’anar entrenant-se en l’autocrítica, seguir a Juan Francisco Berenguer a través del seu canal de Twitter @trabaconjovenes. Esper que també vos faci reflexionar la seva crítica incisiva!