Archive by Author | carmetrull

Treballant per ser, contruint per fer! Fundació Princesa de Girona (FPdGi)

Són moltes les capacitats, habilitats, aptituds i actituds que alberguen en el cap, cor i cos dels i les joves. Com bé apunta la pedagogia de Pestalozzi, el cap fa referència a la capacitat del subjecte per reflexionar, elaborar conceptes o idees…. El cor és caracteritzat per tot aquell món de sensibilitats o experiències en el què està submergit la persona. I el cos seria el què acaba fent el subjecte, provocat per el què és i requerit per el què ha de ser (Soëtard, 1994).

Aquesta pedagogia ens convida a relacionar-ho, estretament, amb els 4 pilars fonamentals de l’educació de Delors (1996), que es concreten en: aprendre a conèixer, que consisteix tant en adquirir coneixement com en saber-lo utilitzar (cap); aprendre a fer, partint del desenvolupament d’habilitats i competències pràctiques per tal de fer front a diversitat de situacions (cos); aprendre a ésser, en el sentit de conèixer i valorar-se, construir identitat pròpia, així com reconèixer-se com agent principal en la vida d’un mateix i amb la capacitat suficient per transformar-la (cor); i finalment, aprendre a viure junts, en quant a comprendre i valorar als altres, interessar-se per el bé comú, pel suport i benestar social, etc.

Però, existeixen entitats, institucions… que potenciïn i promoguin aquest conjunt amb l’objectiu de treballar per els i les joves en tots aquells aspectes crítics pel seu futur? La Fundació Princesa de Girona (FPdGi) n’és un bon exemple. Dita fundació ofereix suport als joves en el seu desenvolupament professional i personal, detectant joves amb talent que puguin esdevenir referents contemporanis a altres joves, llançant programes per millorar l’ocupabilitat i innovant, educativament, en la formació de formadors. Com ho fa? A través de projectes com rescatadors de talents, educar el talent, premis… , assegurant un treball i una atenció  integral on les emocions, les motivacions i els interessos, les experiències personals, els coneixements i aprenentatges, comportaments… dels i les joves (cap, cor i cos) són la base de tota decisió i acció en perspectiva de canvi, millora i transformació juvenil futura (Fundació Princesa de Girona, 2017).

Per poder donar obertura i visibilitat a les oportunitats i possibilitats dels i les joves, la FPdGi organitza periòdicament diverses activitats (jornades, seminaris…). Una de les seves pròximes cerimònies serà la de lliurament dels Premis FPdGi 2017, que consistirà en donar veu i reconeixement a tots aquells joves que estan transformant el món en els camps de les arts i les lletres, l’empresa, la recerca científica i les entitats socials. La cerimònia tindrà lloc el proper 29 de juny de 2017, a les 18:30 hores al Palau de Congressos de Girona. Per assistir-hi, cal inscripció prèvia a la següent pàgina: https://premis.fpdgi.org/programa/ (Fundació Princesa de Girona, 2017).

Bibliografia

Fundació Princesa de Girona (2017). FPdGi Fundació Fundación Princesa de Girona. Recuperat de http://ca.fpdgi.org/

Delors, J. (1996). La educación encierra un tesoro. Madrid: Santillana, Ediciones UNESCO.

Soëtard, M. (1994). Johan Heinrich Pestalozzi (1746-1827). Perspectivas: revista trimestral de educación comparada, 24 (1-2), 299-313.

Anuncios

SER JOVE: Repte d’un món canviant

Bon dia!

L’entrada d’aquesta setmana al blog…

… pretén ressaltar la importància i la necessitat d’oferir una intervenció òptima i ajustada a les característiques dels nostres JOVES per tal de poder facilitar i fomentar l’accés i l’assoliment d’una adequada transició a la vida activa. Podreu complementar aquest post amb entrades fetes per altres companys tals com ¿Los jóvenes son el futuro o el presente? o XARXA TREBALLEM AMB JOVES

Primer de tot, dir que per poder oferir una intervenció integral que permeti atendre la globalitat de cada una de les situacions presents cal que partim de la base següent: vivim en una societat canviant, fet que fa que sorgeixin noves necessitats i que en desapareguin d’altres. Alhora, cal tenir en compte que cap persona és igual a una altra i que, per tant, cadascú viu o experimenta la seva pròpia transició de diferent manera. Més independència, més capacitat de decisió i d’autogestió, més evolució i flexibilització de les normes legals i socials, més diferenciació entre els itineraris personals dels subjectes, moviments com el capitalisme o la globalització, entre d’altres, són alguns dels aspectes que han anat apareixent, influint i assentant-se en la nostra actualitat. És per això que, com a futurs professionals de l’àmbit juvenil, cal tenir-los presents per tal de poder guiar i orientar la intervenció socioeducativa cap a la voluntat i la necessitat real de cada un dels nostres joves.

Centrant-nos en l’individu en sí, dir que cada persona és un món, un món que conté potencialitats i possibilitats diverses en base les experiències vitals significatives, la família i el context que l’acompanya en el procés de transició a la vida activa. Tal i com Casal, García, Merino i Quesada (2006) senyalen, aspectes com la família d’origen (obrera, classe alta, etc.), l’itinerari educatiu (fracàs, èxit, etc.) la transició escola – treball (precoç, lent, etc.), l’itinerari laboral (activitats marginals o altament qualificades, etc.) i l’estratificació social (estabilitat, problemes econòmics, etc.), esdevenen punts claus per a la configuració del procés de transició a la vida activa. Segons com siguin viscudes aquestes etapes i en funció de les característiques de cada un d’aquests factors, els joves adoptaran i assumiran una determinada actitud o posició enfront el seu futur personal, social, laboral i professional.

Per poder donar sentit a la intervenció socioeducativa que com a professionals podem oferir als col·lectius que es troben en situacions de vulnerabilitat, cal creure i confiar fermament en què el canvi és possible. Res és per sempre i és per això que quan ens trobem davant de casos que experimentin transicions amb manca d’èxit o que no esdevinguin del tot positius, serà necessari saber transmetre el missatge que existeixen segones oportunitats que poden fer-te millorar, canviar i transformar el teu pas i posició. Això ens possibilitarà el compromís i la confiança dels subjectes per voler i poder millorar el seu present i, per conseqüència, el seu futur.

Una de les metodologia que possibilitarà la promoció d’aquest ideal és la que es centri en oferir un seguit d’eines i estratègies que permetin l’aprenentatge significatiu del jove a través d’un enfocament globalitzador i de transversalitat de continguts. A través de dinàmiques, de la participació activa, del diàleg i la cooperació, de la reflexió, etc. és com es podrà treballar en base un seguit de competències com l’empatia, el respecte, la responsabilitat, la conscienciació i la sensibilització. Tot aquest conjunt és el que, al cap i a la fi, acabarà facilitant l’oferiment d’una pràctica socioeducativa centrada en fer protagonista al jove del seu propi procés de millora i de transformació, augmentant així, la seva implicació i motivació envers la seva transició a la vida activa.

Bibliografia

Casal, J., García, M., Merino, R., i Quesada, M. (2006). Itinerarios y trayectorias: Una perspectiva de la transición de la escuela al trabajo. Trayectorias: Paradigmas laborales a debate, (22), 9-20.