Archive by Author | angiecarmer

JÓVENES Y RIESGOS, ¿UNAS RELACIONES INELUDIBLES?

Bibliografia obligatòria per als que treballem amb i per als i les joves

Sin título

 

L’entrada d’avui és la presentació d’un llibre que, per les persones que treballem amb la realitat juvenil, ens pot ser especialment útil i interessant. Es tracta d’una recopilació d’articles científics de varis autors, referents a diferents camps d’investigació i des dels quals abordar el treball amb joves tenint en compte el factor del risc: el mercat laboral, els processos d’emancipació, la salut i el benestar (tant físic com psicològic) i, dins d’aquest, la qüestió dels consums i usos de les drogues, la convivència en sentit ampli, la inclusió de la perspectiva de gènere, l’espai públic i l’espai d’oci, els agents socialitzadors com la família i l’escola, etc.

Aquesta aproximació a la relació de joves-risc des de diversos àmbits, permet al lector una panoràmica contextual més àmplia, veure quines són les diferències i les similituds, les variables i les constants, que teixeixen aquest nexe en cadascuna de les esferes (salut, oci, emancipació…). A mesura que avança la lectura, veiem doncs com, quan analitzem de forma més transversal aquestes correlacions, ens adonem que els riscos estan estretament lligats, no tant amb els joves, sinó amb molts d’altres factors estructurals.

Aquesta qüestió fa que, en primer lloc, ens plantegem si: és just que cataloguem als joves com a problemàtics o com a col·lectiu principal en relació a les anomenades popularment conductes de risc? És a dir, cal que ubiquem al jove com el centre de la problemàtica? O potser hauríem de traslladar el punt de vista cap a l’altra banda: la del context i les polítiques?

En aquest sentit, el llibre ens dona moltes pistes de quines són les característiques de l’entorn (més i menys proper) en les que es mouen els joves i prenem consciència de quant complicades són algunes circumstàncies i situacions en les que estan immersos. Hem de defugir, per tant, de la culpabilització constant dels joves i de fer-los responsables de tot el que els passa (quan la responsabilitat recau única i exclusivament en ells i elles).

Tal i com s’explicita en un dels capítols: “esta falta de rigor acaba traduciéndose en una exageración de las conductas juveniles para seguir identificándolas con el riesgo, alimentando así aquellos discursos del miedo más generales que vehiculan los medios para, a su vez, seguir justificando ciertas políticas e Instituciones (Comas, 2005; Romaní, 2007:29).”

Cal que prenguem consciència d’on ens movem i quines són les regles del joc, ja que, com a tècnics, aquesta informació i saber ens donarà més eines i marge de maniobra per actuar en pro de la joventut i de les necessitats reals d’aquesta, les seves inquietuds, interessos.. A més a més, aquesta obra és un clar exemple de com el coneixement s’interrelaciona des de diferents camps i disciplines, es complementa i es contrasta, per arribar en més profunditat a qüestions que, d’una altra forma seria impossible.

Per últim, remarcar que pren especial rellevància en aquest llibre el seu format, és a dir, l’aglutinament de diferents textos acadèmics en base a força autors, ja que en podem deduir la idea de la importància del treball en xarxa. Comptar amb diferents professionals, entitats i òrgans de referència que tinguin un discurs semblant al propi serà vital per generar coneixement i reconeixement dels subjectes i de la professió des d’altres posicions a les pròpiament dominants o populars.

Espero que us hagi animat a la seva lectura!  🙂

 

Romaní, O. (coord.); Planas, A., Feixa, C., Trilla, J., R.Saura, J., Casal, J.,  Figueras, M. i Soler, P. (eds.) (2011): Jóvenes y riesgos, ¿unas relaciones ineludibles? Ed.Bellaterra

Anuncios

XARXA TREBALLEM AMB JOVES

xarxa treballem amb joves Facebook.jpg

 

QUÈ ENS APORTA TREBALLAR EN XARXA EN L’ÀMBIT DE LA JOVENTUT?

El treball en xarxa suposa un acord entre els diferents professionals per realitzar la seva tasca, tenint en compte tots els actors que hi intervenen, anant més enllà de la pròpia visió individual, a través de posicionar en el centre de la intervenció al col·lectiu jove des de totes les vessants. En un àmbit tan transversal com el de la Joventut, que ha de coordinar-se normalment amb diferents departaments dins de la mateixa Administració, aquesta tasca esdevé vital.

No es pot pensar en les accions a desenvolupar al marge del treball que es realitzi dels diferents dispositius, serveis i institucions que conformen el territori (anant des del més micro al més macro), així com de la realitat dels joves a qui es faci l’acompanyament. Sota aquesta limitació, molts projectes es solapen o complementen de forma ineficient, malbaratant recursos humans i econòmics i limitant el seu impacte o exercint-lo de manera contraproduent.

Tot i que el treball en xarxa no està exempt de presentar dificultats i resistències a l’hora d’implementar-se (diversitat de professionals, gestió del temps, gestió de la informació, implicacions tècniques..) les possibilitats que suposa potenciar un coneixement compartit a través d’agents de diferents àrees és molt major.

MOTIVACIÓ PER A LA CREACIÓ DE LA XARXA

El col·lectiu jove és heterogeni, dinàmic i canviant; en la quotidianitat de la nostra tasca com a professionals que treballem amb aquest col·lectiu, el treball en xarxa esdevé quelcom imprescindible per garantir la qualitat en la intervenció. Hi ha la necessitat de treballar transversalment, de posar-nos en contacte i coordinar-nos amb professionals especialitzats de múltiples àmbits. No obstant, ens trobem que aquesta fluïdesa en la comunicació sol ser insuficient, fent que, sovint, ens topem amb una sèrie de dificultats per poder desenvolupar accions, projectes i programes concrets.

El fet principal que dificulta aquesta coordinació és que el treball amb joves es dut a terme per i des de múltiples disciplines professionals (metges, professors, educadors i treballadors socials, psicòlegs i un llarg etcètera). Les xarxes en les que normalment participen aquestes persones són del mateix àmbit o, en el cas de ser multidisciplinars, estan limitades a un radi d’acció municipal (d’un poble o barri concret d’una gran ciutat).

Tot aquest debat es va posar en joc durant el Meeting Be Youth Worker Today (BYWT) del 25-27 de novembre de 2015 a Barcelona. Aquestes jornades van esdevenir un espai de trobada per a tots els professionals del treball amb joves a nivell europeu, per tal de discutir i repensar diferents temes d’interès que ajudessin a millorar les nostres respostes cap al col·lectiu juvenil.

QUÈ  ÉS LA XARXA TREBALLEM AMB JOVES?

Arran d’aquesta necessitat compartida entre professionals, es va decidir crear la XTJOV: una xarxa que aglutinés els professionals del treball amb joves de forma interdiscipinar, on qualsevol persona i àmbit poguessin sentir-s’hi representats. Les seves finalitats principals són: compartir recursos, generar coneixement, vetllar pel reconeixement de les figures professionals i de les tasques que desenvolupen per, d’aquesta forma, incrementar l’eficiència del treball amb joves de totes les persones que estan dins l’àmbit.

A trets generals, la xarxa busca ser un espai obert on, qualsevol persona a títol individual (professionals, estudiants, voluntaris, etc.) que treballi i tingui contacte amb joves pugui formar-ne part. Tanmateix, no deixem de banda la col·laboració i suport de tots aquells organismes  que tenen un recorregut al territori (col·legis i associacions de professionals, entitats, fundacions, universitats, instituts de secundària, administracions locals i supramunicipals, etc.) que hi vulguin col·laborar.

SITUACIÓ ACTUAL DE LA XARXA

Des del 15 de febrer fins a dia d’avui s’han realitzat diferents trobades bimensuals de les quals han sorgit ja les primeres actuacions de la xarxa. Aquestes poden resumir-se principalment en: la configuració d’un grup motor, la creació de diferents comissions de treball, la realització de diferents comunicacions per a participar en el Congrés de Pedagogia Social, Joventut i Transformacions Socials, la participació en les Jornades d’Acompanyament a Joves en el Medi obert (a la Universitat Autònoma de Barcelona) per tal de tenir un major impacte social i la captació de nous membres, i la difusió a través de diferents perfils a les principals xarxes socials, Twitter (@treballemambjov) i Facebook (https://www.facebook.com/groups/xtjov/).

Fins al moment les persones que han participat en el procés valorem molt positivament els resultats obtinguts en aquest temps tan breu i és que, la rebuda ha estat bona i, dia a dia, els membres a la xarxa van en augment. A dia d’avui trobem que són 10 persones les que configuren el grup motor, 258 membres el grup de Facebook i 277 seguidors a Twitter. Esperem poder anar ampliant la participació dins la XTJOV i anar-la consolidant al llarg d’aquest pròxim 2017.

Per tal de poder anar elaborant plans d’acció que donessin resposta als objectius plantejats en la creació de la xarxa, s’han organitzat 3 comissions diferenciades:

  1. Comissió de Comunicació, encarregada de visualitzar i fer difusió de la xarxa i les accions, així com de les diferents jornades/congressos/conferències relacionades amb l’àmbit de la joventut.
  2. Comissió del Sociograma, constituïda per analitzar i fer una representació gràfica de com es relacionen els diferents professionals que treballen amb joves. Es va valorar la creació d’aquesta eina per tal de conèixer en quin grau i quina intensitat es relacionaven els professionals de cada àmbit d’intervenció i identificar posteriorment els espais susceptibles de relació i millora de la mateixa.
  3. Comissió del Marc de Referència, treballant el recull i resum de conclusions del BYWT en un document en primera instància, per tal de poder donar continuïtat a totes les idees generades en el Meeting.

CONCLUSIONS

Considerem que la posada en marxa de la XTJOV és una molt bona oportunitat per crear sinèrgies entre professionals de diferents àrees i sectors, generar coneixement de forma conjunta i vetllar per al reconeixement del sector. La finalitat última és la de millorar la resposta que donem als joves i a la seva realitat d’una forma més eficient i integral, tenint en compte que el col·lectiu juvenil és molt divers i està subjecte a la multiplicitat d’intervencions des de diferents àmbits.

Així doncs, si treballes o tens contacte amb joves, per què no participar?