PORNO I FEMINISME(S)

DE CONYA… I ARA COM EM MASTURBO JO? (Part 2)

Si t’has llegit la primera part de Porno i Feminisme(s) d’Ulleres per Esquerrans potser t’ha petat al cap preguntes com: I ara m’he de sentir culpable de quan em masturbo? I de quan em poso calenta imaginant escenes de dominació? M’he d’auto-censurar? M’he d’auto-castigar? He de mutilar el meu desig? He de buscar alguna alternativa que em santifiqui i em porti al cel feminista? Hi ha alguna alternativa?

Aquí és quan cal parlar de l’altre polaritat al voltant del debat la pornografia i les Porn Wars. Un front que s’autoanomena anti-censura i sex-positive que comença a Amèrica creat per una comunitat molt activa de treballadores sexuals, activistes sexuals, militants feministes, subjectivitats sub-alternes on comencen a crear els ciments del porno feminista.  

Durant els anys 80 es comencen a generar moviments, creacions i produccions de pornografia que comença a trencar amb aquella pornografia hegemònica clarament criticada pel seu caire masclista i patriarcal. Fins a avui en dia, aquesta pornografia feminista ha anat canviant i recreant-se i, fins i tot, a nivell de discurs polític existeix molta diversitat i ha generat escissions i forts cops a l’heteropatriarcat i, també, dins del moviment feminista anti-pornogràfic. 

En aquests discursos al voltant de la pornografia és quan hi ha molta més tensió, en la qual l’antipornografia castiga, censura i estigmatitza algunes pràctiques sexuals i, per altra banda, el porno feminista sex-positive diu que l’antipornografia reprimeix la sexualitat, sobretot la feminina. El porno feminista, per tant, explora idees i actes sexuals que poden resultar tensos, desconcertans i, fins i tot, perturbadors per algunes persones, al mateix temps que poden ser alliberadors per altres

Algunes de les grans bombes i aportacions d’aquest front de porno feminista les recullo en aquestes 10 idees claus: 

1. Incloure un altre públic: en el moment en que no sento que el porno em representi (ni a mi, ni a la meva identitat, ni al meu cos), puc veure’l allunyat de mi. Al mateix temps, potser també el porno hegemònic no representa el meu desig més intern i la forma en que m’agrada gaudir de la meva sexualitat. El porno feminista és on comença a crear i produir per aquest altre públic, i amb això, no només parlem d’un públic femení o trans, sinó també fent referència a aquells homes heteros amb el desig de ser penetrats per un altre home vestit de negre. Poder utilitzar el porno com a eina de representació de la diversitat de desigs i sexualitats d’aquest món.

2. Una altra autoria: l’autoria del desig és un altre tema important. Ja que la producció i la direcció del desig està produida per un altre subjecte polític més enllà del masculí heterosexual i blanc. Buck Andel, Dana Dane, Shine Louise Houston, Courtney Trouble, Madison Young i Tristan Taormino des d’Estats Units. I Erika Lust, Anna Span, Emile Jouvet, Virigne Despentes o Shu Lea Cheang de d’Europa. Són autores de produir nous desigs, més enllà de la mirada masculina hetero. Aquesta autoria és un clar acte d’empoderament i ocupació d’un espai que havia estat monopolitzat pels homes.

3. Una nova industria basada en la justícia laboral: una gran part del discurs anti-porno ha basat gran part de la seva crítica al voltant del desig femení i del paper de la dona en la pornografia (“com es deixa fer això?”, “Com li pot posar calenta això?”, “Segur que està fingint”…), i la crítica contra la pornografia no ha tocat en molts casos els drets laborals i la dignitat de les treballadores. El porno feminista si que ho ha fet, no només en els drets laborals i la dignitat de les actrius, sinó també en empoderar-se en l’àmbit laboral transformant-se en elles mateixes les productes de treball digne i just

Vanessa Blue, dona negre que va trencar amb la precarietat laboral com a negra en un món racista on les sortides laborals de dones negres només eren precàries. Vanessa Blue es va transformar en una referent d’emancipació trencant la barrera laboral (dona negre empresaria i productora) i la barrera cultural anti-porno (dona que crea porno feminista negre). 

4. Una nova consciència col·lectiva: El moviment sex-positive no només es tracta d’oci i luxuria, també genera tota una obertura més enllà del discurs polític, ja que passa a la pràctica al voltant de temes tant profund, importants i mundials com poden ser: la visibilització de les sexualitats diverses, la descoberta de pràctiques no-normatives, la connexió amb el nostre desig, l’estigma davant el treball femení des de la sexualitat, la construcció sexuada dels nostres cossos, etc. Es posa en debat i en pràctica temes que ens afecten a totes més enllà de negar-los o amagar-los. El porno feminista representa també les polítiques de produir i generar plaer

5. Noves incoporacions en la producció pornogràfica hegemònica: el porno feminista també ha tingut el seu efecte en l’hegemonia, en la qual, durant aquest 40 anys de treball i lluita s’han incorporat aspectes invisibles abans dels anys 80 com: tenir en compte el desig actiu femení, el consentiment, els orgasmes autèntics, el poder i agència femenina, l’existència de homes trans, l’incorporació de la diversitat funcional, etc. I no només la passivitat, els estereotips, la coacció i els falsos orgasmes.  

No puc deixar d’anomenar la gran referent a l’Estat Espanyol Erika Lust, qui ha fet un impressionant treball en el que s’anomena porno per parelles i, sobretot, porno per a dones. Centrant clarament la producció i la fabricació de porno en el desig femení. 

6. Trencament del subjecte de plaer, fins i tot del plaer considerat sexualment inapropiat: La societat i la cultura patriarcal segueix tenint por a les dones que són propietàries del seu propi desig i trenquen amb la sexualitat femenina “apropiada” i ser una dona o home i, fins i tot, feminista “de veritat”. Hem de tenir en compte que la cultura heteropatriarcal ens afecta a totes, fins i tot, als discursos feministes que als anys 80 criminalitzaven a les dones subjectes del seu propi plaer fomentant la monogàmia, la família, l’heteonormativitat o el plaer exclusivament en la parella. I que, des de la mirada de l’espectador, estigmatitza, assenyala i titlla d’”indecents” a aquelles dones que, segons la seva mirada, estan sent esclaves de pràctiques sexuals heteropatriarcals.  

Tenim molt clar que la producció de porno de directors homes per a homes és el què és. Tot i que, com critica Despentes, els homes heteros miren un porno on el centre de la càmera és qui ofereix plaer. I, per tant, el desig dels homes heteros és poder transformar-se en aquesta màquina d’oferir plaer a l’altre? 

El porno feminista es produeix des de el desig d’altres subjectes més enllà del masculí, heterosexual, blanc i amb dues cames. En aquest moment és quan apareixen altres formes de mostrar el plaer o, fins tot, mostrar desitjos que ens costen d’entendre com el desig a la violació.  En això, ha de quedar clar la clara distinció entre la lluita contra la violència sexual i de gènere, i el món del desig. Virgine Despentes, com parla en el seu llibre, Teoria King Kong, és ella mateixa qui descriu l’horrible vivència d’una violació i la necessitat de lluitar contra el fastigós masclisme abusiu, al mateix temps és ella qui parla que un dels seus desigs sexuals és la mateixa violació, però sent ella qui decideix i és el subjecte de desig actiu, tot i deixar-se dominar. 

El porno feminista no vol canviar el desig fomentant un sexe amb amor, respecte i connexió amb l’altre, per tant, creant un altre paradigma limitador del nostre desig creant el “sexe sa”. Vol això, també a qui li agradi, però també vol ampliar el nostre desig i busca el descobrir-nos sexualment, fins i tot, si el nostre desig és aberrant i kinky. I tot això amb una consciència política de trencar amb les barreres del classisme, sexisme, masclisme, racisme, capacitisme o adultisme. 

7. Genera un munt de material d’educació afectivo-sexual dissident i conscientment polític: en això vull anomenar a Betty Dodson, una de les grans referents el la creació de material audiovisual i formatiu en auto eròtica i auto-desig femení. Qui als anys 80 va ser clarament criticada, fins i tot, per feministes anti-porno. Qui deien que el seu material de descoberta del propi desig femení i d’auto-eròtica no era feminista. Doncs gràcies a persones que van trencar amb els límits de que podia o no fer una dona amb el seu cos i amb el seu desig s’han anat creant un munt de material d’educació afectivo sexual crític amb el sistema heteropatriarcal i les seves normes limitadores. Actualment Betty Dodson, després de l’estigma i vergonya que va viure es considera feminista i creadora dels primers ciments de pornografia feminista. Com ella diu “Sóc una feminista sex-positive, alliberant a les dones de l’orgasme des de l’orgasme” i reivindicant que “La masturbació és la meditació sobre l’amor propi”

8. Visibilització i normalització de pràctiques no normatives: La creació d’aquest porno feminista no porta altres formes de viure’s la sexualitat “políticament” més correctes. Com anomena Tristan Taormina, la pornografia feminista és la que inclou pràctiques sexuals normatives de la “xusma sexual”. És a dir, dins del porno hi ha clarament una jerarquia sexual, on qui compleix unes certes normes està dins d’un cercle màgic d’acceptació social, però hi ha moltes altres pràctiques que queden a la perifèria. La xusma de la sexualitat i de les pràctiques sexuals. I, per tant, el porno feminista també les inclou trencant amb la percepció d’allò que és “sexualment normal” o “sexualment acceptable”

9. Fer desitjable allò invisible indesitjable: Aquí és on vull anomenar i portar el post-porno. Com un moviment, lluita, producció de porno i discurs polític que neix a Barcelona al voltant dels anys 2003 entre la pornografia feminista i les polítiques queer. En aquest moment el porno es presenta com una arma poderosa que ha de ser a les nostre mans, com diu Beatriz Preciado. El post-porno no només busca l’exitació sexual, sinó que tot represent un acte polític directe cap a l’espai públic i l’espectadora.

En el post-porno és quan comencen a aparèixer subjectes que desitgen i es transformen en desitjables que són confusos i mutants. L’aparició de cyborgs (subjectes que trenquen amb les limitacions de gènere, classe, raça, capacitat) i l’aparició de subjectes gender-queer (més enllà de la categoria de gènere home i dona). 

En el post-porno hi ha la clara aparició de subjectes no-normatius, però també aquests subjectes ja es podien veure en espais d’internet com (queerporntube, indiepornrevolution, crashpodsries, ftmfucker o pornforeveryone). Cossos genderqueer, ftm, bolleres masculines, gordos i gordes, primes, d’ètnies diverses. 

Però el post-porno no només porta els cossos dissidents (que ja portaven l’alt porn o l’indie porn), sinó també pràctiques encara més dissidents. Com per exemple l’utilització de joguines que no apareixen al porno hegemònic, l’utilització i erotització de d’objectes quotidians o l’erotització del cos més enllà dels genitals (la idea de Beatriz Preciado de la dildotopia i de transformar totes les parts del nostre cos més enllà dels genitals en eròtiques o, fins i tot, el transformar com a carn pròpia dildos o cadires de rodes). 

Hi ha produccions d’ORGIA com Horror Vacui o Orgia de dedos, en que s’erotitzen les receptes i ingredients de cuina. La producció de Pornotoapia en l’erotització i sexe a través de pròtesis. O Akelarre Cyborg en que amplis, micros, sintentitzadors de so, etc. Són el centre del desig. 

El post-porno culmina també en una lluita interseccional en l’àmbit de la sexualitat amb la bomba que actualment ha revolucionat moltíssim del projecte i audiovisual: Yes We Fuck. En que es trenca la sexualitat i els seus límits normatius vers la “capacitat” física (en la incorporació de persones amb diversitat funcional), la “capacitat” mental (en la incorporació de persones amb diversitat psíquica), en el gènere (en la incoporació de subjectes més enllà del binomi home dona), d’erotica, de classe social, d’ètnia, etc. I com ens diu Urko del projecte Post-Op (de Barcelona) “Ara ens posen cachondes noies peludes, tius trans que no ocuten els seus pits, o tius trans que oculten els seus pits, marimatxos, cossos amb capacitats i mides diverses… i també ens excita el vent, els edificis en ruines, la sorra, el so dels tornillos rosant el metall. En conclusió, crear nous imaginaris polítics i, per tant, sexuals i de desig”. 

QUÈ ÉS LLAVORS PORNO FEMINISTA?

És xungo fer-ne un resum, però em llenço a la piscina prenent consciència que surt d’una opinió personal:

El porno feminista és quelcom més enllà d’un gènere cinematogràfic 

El porno feminista és també un ritual d’autocura, auto-amor, empoderament i auto-descobriment 

El porno feminista com a bomba cerebral i emocional que a vegades allibera un desig que potser està en contra de la nostra moral i política que considerem correcte. És incòmode.

El porno feminista fractura l’heteropatriarcat des de moltes vessants 

El porno feminista amplia el nostre desig i la nostra concepció de sexualitat, cos i els discursos polítics sobre aquests 

El porno feminista no ha de ser políticament correcte i no limita el desig

I ARA QUÈ? DONDE METO YO MI SUCIO DESEO? 

En aquests dos articles hem estat parlant dels dos grans blocs polaritzats, explicats de forma ràpida i deixant-me mil i una coses pel mig i altres formes de com podria haver tractat aquest tema. Però potser estàs encara llegint aquest article esperant a et digui exactament què has de fer respecte el porno i trobar una solució que et pugui entrar en pau interior i tenir algun tipus de benedicció externa per no sentir malestar de consumir-ne. T’he de donar una mala notícia i és que no et donaré la solució màgica, només el que jo faig que, en aquest moment, em fa sentir a gust:

  • Realitat-ficció sense violències: Distingeixo entre el meu desig (que es pot saciar amb pornografia) i la realitat de les relacions afectivo-sexuals que són òbviament més complexes que un “click” i que és clau posar la responsabilitat afectiva al centre.
  • Dignitat laboral i humana: Consumeixo pornografia pel meu propi gaudir i plaer, això sí procuro accedir a pàgines ètiques o comprar el producte (com recomana Amarna Miller).
  • Desig i exploració sense límits: Consumeixo porno com a exploració del meu desig i joc amb els meus límits sexuals, una forma de treballar internament l’ampliació del meu desig.
  • Límits ètics joder: No vull frenar el desig, però si el consum de produccions que no són ètiques que poden expressar el teu desig, és a dir, ni de conya consumir vídeos de venjances sexuals, violacions, agressions sexuals o abusos. Aquí no estem parlant de ficció, estem parlant de violència que s’ha de jutjar i no pas consumir.
  • Debat i pedagogia constant: No estic sol en tot això, parlo amb la gent que m’envolta i m’estimo al voltant d’aquest tema i del consum, per anar reflexionant, ser més crític i canviar les meves pràctiques i accions si és necessari.

Espero que l’article t’hagi posat intel·lectualment o sexualment. I si no, doncs ja trobaràs que és el que et posa 😉

Amat Molero Borràs

Acerca de Amat Molero Borràs

Educador Social i Facilitador en Masculinitats, Gènere, Violències de Gènere, Educació per l'Amor i Diversitat Funcional. Redactor a: http://ulleresperesquerrans.wordpress.com/ http://educaciocritica.blogspot.com.es/ Sóc un cul inquiet amb moltes ganes d'escriure, llegir, ballar, viure i moure'm per allò que em motiva i m'enamora.

Trackbacks / Pingbacks

  1. PORNO I FEMINISME(S) | Ulleres per Esquerrans - mayo 4, 2021

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: