Joves ociosos o adults incomprensius?

Un dels termes recurrents al llarg de l’assignatura Joventut, educació, lleure i participació que vam dur a terme els estudiants del MIJS el passat mes de gener,  va recaure en el col·loqui sobreOciositat  els valors  i contra-valors  atribuïts històricament al oci. I com aquest s’ha percebut com espai buit e inclús perillós per l’ésser humà, sobtava si més no,  les aportacions del refranyer popular en aquest àmbit: home ociós home perillósl’oci  obre la porta i el vici entra… per sort  la percepció sobre l’oci ha anat evolucionant, tot i això,  l’adolescència i la joventut compresa com etapa vital on es gaudeix   de més temps de lleure es continua  etiquetant com ociosa i desprenen aquest alè negativista que ha emanat l’oci històricament. En aquest post pretenem reflexionar sobre els aspectes positius del lleure en la joventut. 

Cal concebre el temps de lleure com espai propici per  generar experiències vitals significatives que contribueixin en la configuració dels seus itineraris  personals  i de la seva identitat. Substituint els adjectius que tradicionalment l’han acompanyat  i catalogat com  temps vuit o inútil per  atributs com creatiu , innovador, educatiu… Holland (2011)  introduïa el terme “treball simbòlic” referint-se al conjunt d’experiències  que tenen els joves en l’àmbit de l’oci  i com aquestes contribueixen en la configuració del seu itinerari personal  i en la seva identitat, prestant especial importància a la creativitat, per això aquest “treball simbòlic” es relaciona sovint amb el lleure, la cultura i els moviments socials.

Aquesta  redignificació de l’oci, com  temps significatiu  ha de recaure en  l’educació,  com anotava Francileudo, De Oliveira, Nieva (2014):

La educación en un ocio liberador, ha de potenciar la autonomía de los jóvenes así como posibilitar que aprendan a ser agentes activos de sus itinerarios de ocio, considerando factores como el sentirse libres para tomar decisiones autónomas y propias, involucrase con las decisiones tomadas y poder expresar sus deseos.

Cita que recull les nocions essencials que defineixen el concepte oci:  autonomia, llibertat, voluntarietat  i pressa de  decisió sobre les accions. En definitiva, l’educació en aquest àmbit des d’una percepció personal ha d’anar encaminada a dotar d’eines i recursos suficients  per que el jove conegui  les alternatives d’oci que li ofereix el seu territori  apoderant als joves  a configurar els seus itineraris  atenent als seus interessos i inquietuds,  atorgant  la suficient autonomia  en la gestió del seu temps lliure.

Generat aquest marc idíl·lic sobre el concepte d’oci, i tal com anotava  Trilla (2007) les atribucions de llibertat, voluntarietat son nocions complexes i subjectives,  condicionades per una sèrie de factors: contextuals, socioeconòmics, estereotips…  que  actuen acotant l’autonomia del individu. Si m’agradaria incidir  en un dels factors  anteriorment citats, les expectatives externes com un dels factors característics que actua amb una major incidència en el col·lectiu que ens ateny.

Hay presiones que proceden de contextos familiares, escolares, y, en general, sociales, de carácter autoritario o paternalista, que imponen directamente ocupaciones de ocio a menudo dudosamente optimizantes, y que obedecen más a expectativas externas al sujeto que a sus verdaderos intereses y necesidades. Por ejemplo: proyecciones de los padres sobre los hijos de lo que a ellos les hubiera gustado disfrutar en su ocio, o la aspiración de los mismos a hacer ostentación del estatus económico a través de los ocios que son capaces de ofrecer a sus hijos (juguetes costosos, etc.). Trilla (2007)

Elias (1960) afirmava que la relació entre adults i joves es limitada i en molts casos  es podria simplificar a la família propera i docents on la posició de la persona jove envers aquests  es de clara subordinació, es potser  en aquest àmbit  on es fa més plausible  la supervisió adultacèntrica a la que es veuen  sotmesos,  minvant  la capacitat  de decisió  i llibertat en la gestió  del seu temps de lleure. No es estrany  que el temps d’oci  real  dels joves el destinin  aïllar-se  del control  i supervisió adulta, que per altra banda fruit de la diferencia generacional  difícilment comprendrà les seves practiques d’oci.

La joventut s’ha percebut com etapa vital  problemàtica, de rebel·lia,  aquesta percepció de la joventut ha conduit ha exercir un control  absolut de les seves rutines: escola,  activitats extraescolars, deures i demés imposicions.  Sota aquest prisma el temps de lleure ha perdut tot el seu significat, degut a que la capacitat de decisió en la elecció del mateix  en molts casos  es veu condicionada a l’aprovació adulta més enllà dels interessos e inquietuds del jove.  No hi ha que obviar que l’oci com  l’educació juga un paper fonamental en el seu desenvolupament, fomentar l’autonomia, la capacitat de decisió, la llibertat  en la elecció de com vol  gestionar el seu temps de lleure  ha de se un factor  essencial en el seu creixement.

Bibliografia:

Trilla, J. (2007)  Los conceptos de ocio y tiempo libre.

Varela, L., Gradaille, R. i Teijeiro, Y. (2016) Ocio y usos del tiempo libre en adolescentes de 12 a 16 años en España. Educ. Pesqui. Sao Paulo, v.42, n.4, 987-999

Hollands, R. (2001). Jugar treballant, treballar jugant: les identitats juvenils i el debat sobre ocupació i ociositat. Barcelona: Secretaria de Joventut, col·lecció Aportacions n. 13

Goodwin, J.; O’Connor, H. (2006). Norbert Elias and the Lost Young Worker Project. Journal of Youth Studies, 9 (2), 159-173.

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: