El repte de la diversitat

Durant els cursos acadèmics formals i el dia a dia hi ha molts adolescents dels nostres territoris que són apartats per ser diferents que la resta de persones de la seva edat. Aquestes diferències són enriquidores però la societat les utilitza per fomentar la desigualtat. Entenem la diversitat com la pedra angular de l’evolució cultural, de la mateixa manera que la diversitat genètica ho és per a l’evolució genètica. La primera manifestació de la diversitat humana és la alteritat com a “qualitat o condició de ser altre” i com a “constatació de l’existència d’uns altres”.

Cal doncs,pensar de diversa forma. El nostre sistema educatiu no treballa la inclusió social. Si observem aquesta imatge, i reflexionem com esta organitzada la nostra societat, estem d’acord que l inclusió és un procés que cal treballar i reforçar.  Fins i tot ens adonem que hi ha partits polítics que reforcen altres processos, com la integració, l’exclusió o la segregació per interessos socials, econòmics i culturals. L’etnocentrisme funciona com a ideologia integradora bàsica del propi grup, com a certificació de la superioritat i com la seva explicació.

Les “lògiques” explicatives de la diversitat tendeixen a ser molt diverses: la divina, la racial, la sexual, la ètnica o nacional i aquestes són utilitzades per crear les diferències, com comentàvem al principi. Volem remarcar que tenim, com a societat, la necessitat de classificar, a segregar en comptes d’incloure.

Hi ha molts aspectes que fan que una persona s’aïlli o l’excloguin d’un grup les seves problemàtiques familiars, personals o la seva falta de desenvolupament d’intel·ligència emocional i la seva falta de desconeixement interior.

Tanmateix hi ha accions que agreugen la situació personal, d’aquestes persones que no son incloses, i provoca que no creguin en cap sistema ja que la forma d’organització i les normes de convivència de la societat que viuen són complexes. La seva trajectòria de vida es veu marcar per aquests fets i els és difícil saber trobar on sentir-se còmodes i on fer-se un lloc. Les seves emocions poden minvar entre la por i la ràbia per no sentir-se orgullosos de l’entorn, element necessari en el nostre desenvolupament.

Arrel de la diferència de visions personals de la vida i de la poca unió de pensaments, és creen espais de distància i incomprensió entre adults i adolescents. Amb la realitat de desubicació i desorientació dels menors en els espais d’aprenentatge i vivències educatives i laborals. Les persones amb aquesta transició no han rebut un guiatge i comprensió del camí cap a la vida adulta.

Tots aquests fets i diferències a vegades porten a terme conflictes familiars, com dèiem anteriorment. A vegades aquests tipus de fets i accions agregen l’autoestima i autoregulació del menor. A part de distanciar-lo més del seu nucli familiar i del seu procés de maduració activa, farà que és tanqui en els seus pensaments i s’apropi al seu grups d’iguals i l’entorn on se senti adaptar inclòs i respectat. En aquest punt, la major part dels casos, els referents són persones que poden reforçant un comportament rebel i així, empitjorar i dificultar la seva integració dins la seva transició al seu projecte de vida

Anuncios

Etiquetas: , , ,

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: