Joves en situació de risc

El maltractament a l’adolescència.

Segons Cano (2011, p.43) el maltractament a l’adolscència seria “qualsevol dany físic o psicològic no accidental, ocasionat pels seus pares o cuidadors, que succeeix com a resultat d’accions físiques, sexuals, o emocionals, per acció o per omissió, i que amenacen al seu desenvolupament òptim, tant físic com psicològic”.

El maltractament en l’adolescència també s’ha contextualitzat com el resultat dels intents per part dels tutors/progenitors d’adoctrinar als fills, utilitzant una disciplina violenta perquè pensen que és la única factible, i que per tant l’única que pot funcionar a l’hora d’educar a un jove (Crouch i Behl, 2001).

Observant el gran ventall de definicions i estudis que s’han dut a terme en relació al concepte, es pot afirmar que el maltractament en l’adolescènia és un concepte un tant ambigu doncs varia depenent de la societat en la qual ens trobem, així com la comunitat i la metodologia o pràctiques educatives empleades en cadascuna d’aquestes, tal i com afirma Cano (2011). Es troben contínues discussions i debats sobre els drets i els beneficis, en diverses societats, de fer us dels càstigs corporals. És per això que la línia entre el que es considera maltractament físic és interpretada de manera diferent arreu dels països (Kjellgren, Göran Svedin, i Nilsson, 2011).

Covell i Howe (2012) asseguren en les seves recerques, que algunes de les conseqüències que pot patir un adolescent i/o jove que ha estat maltractat són la violència interpersonal i/o l’abús de substàncies, entre d’altres.

En relació a aquest darrer problema, Anda et al (2006) van trobar una clara relació entre les persones que havien patit maltractaments en l’adolescència i l’abús de substàncies (alcohol, drogues il·lícites, nicotina) d’aquestes en l’edat adulta. Aquest fet s’explica, perquè com bé diuen els estudis, els primers factors d’estrès condueixen a una major activitat del locus coeruleus del cervell, fet que produeix una alliberació de noradrenalina. Les substàncies com l’heroïna i l’alcohol disminueixen l’activitat del locus coeruleus, mentre que la retirada d’aquestes substàncies provoquen l’efecte contrari. Els propis participants de l’estudi, adults que van patir maltractaments en la seva adolescència o joventut, afirmen que el consum de les drogues, disminueix l’estrès posttraumàtic.

Situacions de risc i de desemparament.

Es troben dues situacions: la situació de risc i la situació de desemparament. La llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (LDOIA), defineix situació de risc a aquella que “afecta al desenvolupament i al benestar del infant o adolescent per circumstàncies socials, personals o familiars, però que no és necessària efectuar la retirada del nucli familiar”, Aquesta llei, defineix desemparament com a “situació en què els infants o els adolescents els hi manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat, sempre que per a llur protecció efectiva calgui aplicar una mesura que impliqui la separació del nucli familiar”.

La clara diferència entre els conceptes explicats anteriorment, recau en la gravetat de la situació en la que es troba l’adolescent i la necessitat de ser protegit fora de la família. La situació de risc és valorada com a menys greu que la situació de desemparament.

Finalment, aquí us deixo un enllaç el qual parla sobre la relació entre els joves i els riscos. Ho trobo interessant per tal que es vegi clarament la diferència entre joves en situació de risc i la relació entre aquests i el risc!

 

Referències bibliogràfiques

            Anda, R.F., Felitti, V.J., Bremner, D., Walker, J.D., Whitfield, C., et al (2006). The enduring effects of abuse and related adverse experiences in childhood. European Archives of Psychiatry and Clinical Neuroscience, 256, 174-186.

            Cano, S. (2011). Currículum educativo de los Centros Públicos de Protección de Menores en Andalucía: Análisis de contenido axiológico (Tesis doctoral inédito). Universidad de Granada, 2011, 43.

Covell, K., Howe, R. (2006). Psychological maltreatment and children’s right to health. Canada: Cape Breton University Children’s Rights Centre.

            Crouch i Behl. (2001). Relationships among parental beliefs in corporal punishment, reported stress, and physical child abuse potential. Child abuse and neglect, 25, 413-419.

            Ley 14/2010, del 27 de mayo, de los derechos y las oportunidades en la infancia y la adolescencia. BOE, de 18 de junio de 2010, núm 156, pp. 56372 a 56433.

            Kjellgren, C., Göran Svedin, C i Nilsson, D. (2013). Child Physical Abuse- Experiences of Combined Treatment for Children and their Parents: A Pilot Study. Child Care in Practice, 19:3, 275-290 .

JÓVENES Y RIESGOS, ¿UNAS RELACIONES INELUDIBLES? 

Anuncios

Etiquetas: , , , ,

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: