UTOPIA O FUTUR “GLOCALITAT”

Polítiques de Joventut dissenyades de baix a dalt

Ja fa uns anys que el concepte “PARTICIPACIÓ” està incorporat a la societat i sobre tot, en l’àmbit socio-polític, on cada Conselleria, Regidoria o estructura político-administrativa que s’apreciï ha de tenir incorporat un espai de participació ciutadana, o si més no, semblar-ho.

Amb aquesta premissa, i creient fermament que les polítiques de joventut han d’estar en màxima consonància amb el que els joves volen i demanden i no creades des d’una visió adultocràtica o “paternalista”.

Per tant, la participació dels joves en els processos de decisió és fonamental, ara bé, es pot fer com si els tinguéssim en compte o realment tenir-los en compte.

  • Què passaria si en compte de dissenyar polítiques de dalt a baix, revertíssim el paradigma?
  • Hem pensat com seria escoltar els municipis, després les comarques, les províncies, les CCAA i després l’Estat?
  • Per què les polítiques públiques es dissenyen des de la globalitat cap a la localitat si tots tenim clar que no és el mateix un jove d’un poblet dels Pirineus, que un jove de costa, o un jove d’àrea metropolitana i un jove de terres de l’Ebre o del Baix Penedès?

En els últims temps hem escoltat molt sovint que les polítiques venen de Brussel·les, de la U.E., el que implica que les globalitats són més latents que les personalitats. Conceptes com PIGS, Nord Europa, Països de l’Est o els nòrdics, són conceptes que tots hem interioritzat i per tant, ens porten a pensar que tots els països nòrdics són ideals o els PIGS (Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya) són un complert desastre, o que les agrupacions dels diferents països comparteixen molts aspectes comuns. Podem estar d’acord en part dels conceptes, però la singularitat de les persones, dels hàbitats, dels recursos econòmics, i d’altres aspectes diferenciadors s’haurien de tenir en compte.

Partint de la base conceptual que els dissenys de les polítiques públiques, ja en àmbit europeu, estatal o català, es dissenyen des d’una òptica urbanista i metropolitana; “encorsetant” aquestes polítiques cap a patrons molt concrets, basats en serveis, entorns o recursos que no totes les realitats municipals disposen i per tant generant desigualtat entre el joves que viuen en grans orbes o ciutats, respecte els joves que viuen en petits o mitjans municipis.

Aquesta desigualtat es pot fer palesa en aspectes com la formació, pràctiques laborals o recursos culturals, simplement pel fet d’haver de desplaçar-se a altre municipi o ciutat de major mida o importància per utilitzar aquests recursos.

De la mateixa forma, al dissenyar programes d’aplicació autonòmica o estatal, es defineixen els programes de tal forma que al final, optar a ells, és un mer formalisme per obtenir recursos econòmics, sense analitzar i avaluar, si aquells programes son útils en el context local o si calia un altra aplicació diferent, atorgant aquells mateixos recursos econòmics. -Si el plantejament local, no encaixa amb la proposta autonòmica, estatal o europea, no s’hi pot disposar del recursos-.

  • Si partim de la base de diferents subjectivitats joves, per què dissenyem polítiques tant acotades a les directrius marcades?

Per tant, s’hauria de proposar una major participació dels joves ens els processos decisoris, i òbviament, és més fàcil copsar les voluntats juvenils en petits territoris que en grans, per tant, des de la suma de les propostes locals es podrien dissenyar les polítiques més globals, fet que podria representar una major globalitat, extrapolant les diferents singularitats cap a les globalitats de territoris més amplis, el que equivaldria a millorar les polítiques de joventut i copsar de millor manera les necessitats de les diferents subjectivitats joves.

D’aquesta forma, entra en debat el disseny de les polítiques públiques i més, en els últims mesos, amb l’avaluació de la Garantia Juvenil o el mateix informe que avui publicava el Consejo de la Juventud sobre emancipació, on es veu que no es té el impacte pretès amb les polítiques dissenyades.

Es clar que, no tot és tant senzill, evidentment el repte està en dissenyar processos participatius que copsin realment les voluntats dels joves i també establir com anar elevant aquestes voluntats locals cap a les supramunicipals d’una forma efectiva.

 

Pots ser una utopia o el futur i com sempre, el futur és dels joves, el repte està en el canvi.

Anuncios

Etiquetas: , , , ,

About mabelda

Estudiant del Màster Interuniversitari de Joventut i Societat-MIJS- Universitat de Girona; Universitat de Lleida, Universitat de Barcelona, Universitat Autónoma de Barcelona, Universitat Rovira i Virgili i Universitat Pompeu Fabra

2 responses to “UTOPIA O FUTUR “GLOCALITAT””

  1. Angie says :

    Molt bona entrada Miquel Àngel !

    És cert que la participació està a l’ordre del dia però, què entenem per participació? Caldria repensar en quina és la voluntat d’implicar als joves en les polítiques públiques de joventut perquè, en alguns casos, s’entén per participació la mera assistència a les activitats.. i llavors hem d’escoltar el típic discurs de “és que els joves no participen…”

    Cal voluntat per canviar el punt de vista: deixar d’intentar “implicar els joves” i implicar-nos primer des de l’Administració, serveis i entitats del treball amb el col·lectiu juvenil. Si volem implicar-los, primer hem d’estar nosaltres implicats.

    Si bé és cert que molt municipis realitzen processos participatius per realitzar la diagnosi que servirà per al disseny del Pla Local de Joventut, veiem com els joves, de nou, són “utilitzats” com a portadors d’informació, se’n fa un consum puntual (per una necessitat concreta) i se’ls demana la opinió respecte un tema. A vgades ni tan sols se’ls fa retorn de l’impacte que la seva veu ha tingut en la definició final del PLJ del municipi o la ciutat.

    Caldria anar més enllà i treballar per generar espais de treball col·laboratiu entre administració i joves, no només per al disseny dels PLJ, si no també per les actuacions i activitats en general que es van desenvolupant al llarg de la vigència del mateix pla. Espais que siguin continuats en el temps, que mantinguin grups i xarxes del territori ben cohesionats, on hi hagi tècnics de referència, on es pugui construir conjuntament… Aproftar que Catalunya té una bona trajectòria en associacionisme juvenil com a punt de partida..

    El futur de les polítiques de joventut (i en general) hauria d’encaminar-se en la direcció que assenyales tan encertadament…. d’avall cap amunt!!

  2. Sergi Gonzalez Comas says :

    Benvolguad Mabelda, no podria estar més d’acord amb tot el què exposes en aquest petit gran article, però en un mitjà tant global i espès com és la xarxa, crec que per desgràcia viura el mateix fí que viuen actualment algunes veus, sensibilitzades amb el territori i que també visualitzen aquestes desigualtats. Desigualtats accentuades per unes polítiques, com molt bé dius, dissenyades amb patrons molt concrets, basats en serveis, entorns o recursos que no totes les realitats municipals disposen. Però cerc que el repte no només està en com copsar les voluntats i elevar-les als ens supramuncipals sinó que aquests entenguin que la proposta de reflexió-acció sigui pròpia del territori i no una adaptació mal implantada d’una acció centralista.

    Cordialment,
    SGC.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: