Joves i espai públic

 

 

 

 

 

L’ús de l’espai públic de les persones joves des d’una perspectiva de gènere

La present publicació reflexiona sobre les relacions que s’estableixen entre gènere i espai públic posant especial èmfasi en com, en funció de la seva sexualitat i edat, els individus tenen accés i utilitzen dit espai.

Per fer-ho, em serviré d’aportacions recents desenvolupades des de la geografia feminista que evoquen llum al fenomen al qual ens estem aproximant. En primer lloc, destaco la rellevància de considerar el cos com a concepte central i important per a l’anàlisi. Resulta interessant la conceptualització del cos com un lloc, ja que ajuda a comprendre la interacció dels individus amb el seu entorn natural i social. Així doncs, es partirà de la premissa que “els cossos juguen un paper essencial a l’hora de configurar les experiències de les persones en els llocs; (…) els cossos no poden ser entesos com a projectes individuals o entitats autònomes sinó més aviat com a productors relacionalment constituïts” (Landzelius, Michael, 2005; Bethan, 2006; Abrahamsson, Simpson, 2011) (Ortiz; 2013:117). Havent situat el centre en aquest lloc corporitzat, posar de relleu que el fet d’incloure el cos com a categoria d’anàlisi aporta noves formes d’entendre el poder, el coneixement, la construcció social de la ciutat així com les interaccions entre els individus i el territori. En aquest sentit, el cos se’ns presenta com l’encarnació de factors i variables importants per a la comprensió i explicació de l’accés i l’ús que fan les dones joves en relació a l’espai públic tals com el gènere, la sexualitat i l’ètnia.

Pel que fa el gènere, cal remarcar que la divisió del treball reprodueix les jerarquies de gènere existents en la unitat domèstica i condiciona la presència femenina en els espais públics i l’ús que en fan donades les seves tasques assignades (majoritàriament) del treball reproductiu.  Aquest espai públic és dissenyat per i per a l’home, encarat al simbolisme i no a la practicitat i excloent per a les dones. Parafrasejant Bourdieu (2000:34), “els homes segueixen dominant l’espai públic i el camp del poder mentre que les dones romanen entregades a l’espai privat (domèstic, espai de la reproducció)”. El mateix autor descriu característiques de l’ordre simbòlic com la vestimenta que influencien sobre les pràctiques de les dones i sosté que els homes “són situats al camp d’allò exterior, oficial i públic” en aquesta oposició entre allò masculí i femení.

Finalment, reflexionaré sobre la influència de la variable edat sobre l’ús l’espai públic des d’una perspectiva de gènere. RODÓ-DE-ZÁRTE (2013: 134) mostra com l’espai públic “esdevé per a la gent jove una zona de lliber­tat i, a la vegada, com un espai adult ple de restriccions i regulacions” constatant la vivència diferencial d’aquest per part del gènere femení per les diferenciacions socials inscrites sobre el seu cos. Però aquest espai públic està construït per i per a persones adultes, i està concebut com un espai adult. Atesa aquesta hegemonia espacial adulta, la joventut queda exclosa d’un lloc que o bé és cívic, net i purificat o bé està dis­senyat perquè en faci ús la infància (Valentine, 1996a; Chiu, 2009). La mateixa autora sosté que “una de les qüestions més rellevants per les implicacions que comporta sobre l’ús dels espais públics per part de les noies joves és la visibilitat” (RODÓ-DE-ZÁRTE; 2013: 136) ja que la mirada masculina les objectualitza sexualment en aquest espai masculí heterosexual. Per tant, el “patriarcat condiciona les pràctiques i les experiències en aquests espais” (ORTIZ; 2012: 133).

 

Un altre factor rellevant que concerneix a joventut és la por: la por que pateixen els joves i les joves però també la que generen. En aquesta línea, Pain (2001: 901) posa damunt la taula “les narra­tives que configuren les pors de diferents col·lectius. La gent jove es considera tant amenaçadora com amenaçada; la gent de color, delinqüent o víctima” (RODÓ-DE-ZÁRTE; 2013: 132). Per tant, es podria afirmar que “la por apareix com un clar exemple de com els discursos de gènere, la visibilitat del cos sexuat i també l’expressió d’una sexualitat determi­nada condicionen tant l’ús com l’experimentació dels espais públics” (RODÓ-DE-ZÁRTE; 2013: 138).

Malgrat la situació de dominació i restricció que pateixen les dones, de les anteriors línees no se’n ha de despendre la idea de la dona i/o la jove com una figura passiva subordinada sinó que, reprenen la constatació de Juliano (1992: 46), “les dones no han estat mai passives, per la valoració de les actuacions transgressores exercides per les dones en determinats contextos socials” incloent l’espai públic i el privat. Per tant, són en aquests espais, mitjançant el conflicte i el canvi social on les dones, adultes i joves, posen de manifest la seva capacitat d’agència social.

Bibliografia

BOURDIEU, P. (2000) La dominación masculina. Barcelona: Anagrama, p 43.

JULIANO, D. (1992). El Juego de las astucias: mujer y construcción de modelos socialesalternativos, Madrid, Horas, p 46.

ORTIZ, A. (2012) Cuerpo, emociones y lugar. Aproximaciones teóricas y metodológicas desde la geografía. Geographicalia 62, pp 117, 118.

RODÓ-DE-ZÁRTE, M. (2013) Gènere, cos i sexualitat. La joventut, l’experiència i l’ús de l’espai públic urbà. Papers, 98/1, p 136.

Enllaços

http://www.raco.cat/index.php/DocumentsAnalisi/article/viewFile/241974/324565

https://ddd.uab.cat/pub/papers/papers_a2013m1-3v98n1/papers_a2013m1-3v98n1p127.pdf

http://www.icps.cat/

Anuncios

Etiquetas:

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: