L’aprenentatge servei i la inclusió social

L’aprenentatge servei és una eina que afavoreix la inclusió social?

2fe8cc9c927614347fd54d725353bb88Per començar, abans de definir que entenc per aprenentatge servei (Aps) vull fer incidència en diferenciar aquest concepte del voluntariat, ja que poden semblar iguals però hi ha diferències entre ells. D’altra banda, exposaré dos exemple d’aprenentatge servei, per tal  d’evidenciar que aquest procés  afavoreix la inclusió social.

Pel que fa a la diferència entre aprenentatge servei i voluntariat, l’Aps tal com ens mostren les dues paraules que el formen, implica un aprenentatge i oferir un servei al mateix temps que es porta a terme l’acció. En canvi, la principal finalitat que comporta realitzar un voluntariat és el servei, i després pot implicar o no aprendre alguna cosa.  És a dir, si féssim una definició senzilla de voluntariat, aquesta seria “servei + aprenentatge”Així doncs, basant-me en una de les definicions que vam formular a l’aula, podem entendre que l’Aps: “ És realitzar una acció amb altres persones, que de forma transversal genera un aprenentatge mutu” .

Tenint en compte la definició que han fet altres autors (Rovira, J. M. P., Casares, M. G., Martín, X., & Serrano, L. R. 2011), l’aprenentatge servei són aquelles activitats que combinen el servei a la comunitat amb l’aprenentatge reflexiu de coneixements habilitats i valors. Les potencialitats de l’Aps són la mescla de dos elements essencials com és el servei a la comunitat i l’aprenentatge significatiu. És a dir, en un únic procés és potencien aquestes dues capacitats en el qual hi ha un aprenentatge recíproc.

D’altra banda, fent referència a la inclusió social, aquesta té a veure amb assumir determinats valors per crear una manera particular d’entendre l’educació, reconèixer drets, fomentar la presència, la participació i l’èxit de tothom i identificar i eliminar les barreres socials a la participació i a l’aprenentatge.

Per tal d’evidenciar que l’aprenentatge servei és una eina per fomentar i millorar la inclusió social, ho faré a través d’exposar dos exemples. El primer exemple està extret d’un vídeo de la pàgina web del GRAI (Grup de Recerca d’Aprenentatge entre Iguals), que es titula “Leemos en pareja” (1), el qual ens mostra com s’aprèn a partir de les diferències.

Pel que fa al vídeo, considero que és un mètode molt interessant a l’hora de fomentar a l’aula un aprenentatge cooperatiu entre l’alumnat. D’altra banda, també és molt important el fet que les parelles no s’escullen a l’atzar, sinó que sempre un membre del grup és d’alguna manera més competent envers algun aspecte de la comprensió lectora que l’altre company. Així doncs, em va sorprendre la idea que un membre de la parella aprèn ensenyant (fent de tutor) i a l’altre l’ensenyen a millorar la seva entonació i la seva comprensió lectora de manera tutoritzada. Una altre idea interessant és que els pares també col·laboren amb el que estan portant a terme els alumnes/fills. Opino que d’aquesta manera es dóna a conèixer als pares el que fan els seus fills a l’escola, i com s’implica aquesta envers el seu aprenentatge, i també és una forma d’implicar la participació dels pares al centre educatiu.

D’altra banda, el segon exemple que ens mostra com l’Aps potencia la inclusió social, ho evidenciaré a través del projecte “peer power”. El concepte “peer power” va sorgir quan empresari (Charlie Mcvean), estava preocupat pel l baix rendiment de les escoles públiques a Memphis. Charlie Mcvean va llançar un important projecte a East High School basat en tutories d’estudiant a estudiant, i va ser qui va fundar el programa l’any 2005, el qual va tenir molt d’èxit. Avui en dia “Peer power” és una programa actiu que es troba a vaires escoles de Memphis i Mississippi, el qual, atenen a més de 1000 estudiants cada any.

Gràcies a quest programa el rendiment dels estudiants en aquestes escoles a augmentat desmesuradament. “Peer power” és una organització que escull estudiants d’alt rendiment acadèmic de les diferents escoles de secundària i de la universitat per donar classes a altres estudiants més joves d’escoles públiques, per tal de millorar els seus resultats acadèmics, la realització d’exàmens, la preparació per a la universitat i preparació per accedir al món laboral. Considero que aquest programa és una metodologia molt útil i innovadora, tal i com em va semblar la de “leemos en pareja”.

Així doncs, he exposat aquests dos exemples perquè crec que ens permeten visualitzar com el fet de viure experiències significatives de formació i servei comunitari en relació amb espais de reflexió, poden afavorir i millorar la inclusió social. A més a més, es dona resposta de manera creativa a través d’accions col·lectives i es promouen processos de comunicació entre persones amb realitats diferents (Domínguez, B. M. 2014).

(1) També podeu consultar el vídeo de l’exemple a través d’aquest enllaç: https://vimeo.com/21653751.

BIBLIOGRAFIA

Domínguez, B. M. (2014). Aprendizaje-Servicio y Educación Inclusiva. Educación y futuro: revista de investigación aplicada y experiencias educativas, (30), 183-208.

Peerpowerfundation.org. (2015). News-Peer Power Foundation. [En línia]. Disponible a http://www.peerpowerfoundation.org/news/. [Consulta 11 abril. 2016]

Rovira, J. M. P., Casares, M. G., Martín, X., & Serrano, L. R. (2011). Aprendizaje-servicio y Educación para la Ciudadanía. Revista de educación, (1), 45-67.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: