Joventut: de la categoria a l’acció

Sovint sentim que el canvi ha de venir dels joves, ells són el futur, els que han de construir la societat que vulguin per les noves generacions. Més enllà de l’actitud condescendent amb tot allò que es categoritza com a jove (“nosaltres ja ho vam fer a la vostra edat”), i de la negació del jovent com individu històric protagonista del present (que per tant, el present està en mans dels adults), val la pena parar a pensar quins són aquests joves que han de portar el canvi, i en quin entorn es desenvolupen.

La societat occidental proposa a tot ciutadà un pas bàsic: l’escola, que el tutoritzarà des de la infància fins a la joventut. I qué implica aquesta institució per molts dels que hi passen? Més enllà de la inversió de temps per part dels individus, i recursos per part de la societat..

I qui és responsable del model educatiu actual? Serveix a les necessitats canviants, o la lògica de la reproducció de models establerts? En primera instància són els adults els responsables de cedir l’educació a la lògica del capitalisme: o serveixes dins els cànons establerts i les regles del joc, o ets poca cosa més que un residu.

Educació uniforme. FRATO

Per tant, tenim un món pensat i construït per adults, amb un sistema que oprimeix tot el que no està dintre de la minoria hegemonitzadora -home, blanc, occidental- i que alguns adults se’n renten les mans de la pròpia responsabilitat de canvi del present, emplaçant a que siguin els joves. I, què fa aquest 20% de la població, per ser generadora d’un canvi social que la superestructura, en mans adultes que legitimen la llei de mercat, mai els deixarà implantar? Veiem-ne alguns exemples:

  • L’accés a l’habitatge – Projecte MULA: Barcelona, PPCC. A escala local un grup de joves decideix fer front al difícil accés a l’habitatge creant un projecte de masoveria urbana: el propietari es compromet a cedir l’espai, i les inquilines el reformaran i en faran ús per un temps que estipulin ambudes parts. Apart de ser el primer projecte que s’implanta en una gran ciutat, va ser impulsat per la meitat de la població sempre invisibilitzada, quatre joves dones.
  • Comerç de proximitat – Horta Km0: Olot, Garrotxa. Veient el consum desmesurat d’aliments d’altres continents, i deslligat dels productes de temporada, cinc joves de diferents sectors (des de l’agroalimentari fins a les noves tecnologies) creen una xarxa de productors locals, on es consumiran productes de temporada i ecològics.
  • L’ocupació dels ocupats, turisme entre bales – Projecte FURSA: Gaza, Palestina. En un context de setge, on la tònica constant són la caiguda de bombes i les morts d’amics i familiars, un grup de joves va voler fer front a la situació que vivien valent-se de les noves tecnologies, i permetent que facilitant el turisme intern, s’afavorís l’ocupació a la franja.

També són creixents projectes comunitaris que trenquen la lògica de classe, on els beneficis són repartits de manera equitativa (cooperatives) anant a l’arrel d’un sistema econòmic desigual. De la mateixa manera creix la consciència social vers l’ecosistema natural i les relacions que promovem amb la natura, sent també els joves protagonistes de nous models (veganisme).

Però el canvi no vindrà d’un sol col·lectiu, d’un sector social, i menys si n’és una minoria minoritzada. El sistema socioeconòmic s’ho endú tot per davant i precisa que la societat es movilitzi: joves, adults i grans, si anem de la mà, el canvi no només serà possible, sinó probable.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: