Comunicació intercultural entre joves

Com el lleure educatiu beneficia i potencia les relacions interpersonals entre joves de diferents cultures

La ignorància i la desconeixença d’allò diferent pot provocar rebuig i, fins tot, por. Com ho fan les persones per entendre’s entre elles quan no comparteixen una mateixa experiència cultural? Milton J. Bennett (1998) diu “Our initial response to difference is usually to avoid it”. És cert? Bennett, expert en comunicació intercultural, creu que quan ens topem amb una cultura diferent, en un primer moment l’evitem. En aquest sentit, i encara que puguem pensar que això ja no passa, quan parlem amb algú que no sabem què pensa, quina religió té o quins són els seus principis, segurament evitarem parlar de temes compromesos, perquè aquesta desconeixença o ignorància sovint causa por, rebuig o pànic, com tot allò que és nou.

El creixent percentatge de persones d’origen immigrat en el perfil demogràfic de Catalunya i el context actual de globalització, que multiplica les relacions i la comunicació entre persones de diferents orígens i cultures a través de les noves tecnologies i el creixement dels desplaçaments internacionals, entre altres, posen de relleu l’existència d’una gran diversitat cultural a la societat (Sinergia, 2010). Les societats actuals canvien amb molta rapidesa. A “La joventut catalana al segle XXI” (Pau Serracant i Roger Soler, 2009) es parla de les importants transformacions en l’esfera social, econòmica, politica, cultural i identitària que hi ha hagut durant el que portem de segle. Fan ressó així de com els joves són un col·lectiu especialment permeable al canvi i aquestes transformacions socials tenen una repercussió en les seves condicions de vida, els seus valors i les seves actituds. Els autors destaquen com a una de les principals transformacions dels primers anys de segle l’arribada d’immigració estrangera, que ha acabat representant un quart de la població jove i com això ha tingut una gran repercussió en la manera en què transcorre la joventut a inicis del segle XXI a Catalunya.

Acculturation-Model-Cal parlar de les estratègies d’aculturació de les que parla John W. Berry (1997) a “Immigration, Acculturation and Adaptation”. A les societats plurals, els grups culturals i els seus membres individuals, tant si es tracta de situacions dominants com no-dominants, han de lluitar amb el procés d’aculturació. Els principals problemes diaris amb què es troben són el manteniment de la pròpia cultura, el contacte amb altres grups culturals i la participació. Berry posa de manifest quatre estratègies d’aculturació. S’entén com a Assimilació quan els individus no desitgen mantenir la seva identitat cultural i busquen la interacció diària amb altres cultures. Per contra, quan els individus posen èmfasi en aferrar-se a la seva cultura original i, al mateix temps, volen evitar la interacció amb els altres, parlem d’estratègia de Separació. Pel què fa a la Integració es produeix quan hi ha un interès en mantenir la cultura original al mateix temps que es produeixen interaccions diàries amb altres grups. Així, l’individu manté part de la seva cultura però a més a més intenta participar i integrar-se en el conjunt de la societat. Finalment, quan no hi ha possibilitat de mantenir la pròpia cultura per raons forçades, i quan no hi ha interaccions amb els altres –sovint per raons d’exclusió o marginalització- es produeix la Marginalització. És important que els joves que conviuen diàriament amb individus d’altres cultures no perdin la seva identitat i cultura original, i que no se sentin forçats i menyspreats pels seus orígens. Per altra banda, per tal de facilitar la vida diària al lloc on viuen, cal que coneguin i interaccionin amb altres grups. En aquest sentit, doncs, la millor estratègia d’aculturació per a tal d’afavorir una millor comunicació intercultural serà sempre la integració.

La comunicació intercultural entre persones es fa més difícil a mesura que, des de fora, rebem més informació, ja sigui a través de la família, de l’escola, de la religió, dels mitjans de comunicació… Per tant, a l’etapa de joventut, que ja hem rebut més informació des de fora, la comunicació intercultural és més difícil que, per exemple, durant la infantesa. Però existeixen plans interculturals per frenar aquesta desconeixença i els prejudicis que es poden tenir.

A Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona recolza projectes amb el “Programa BCN interculturalitat”, amb estratègies com “Barcelona antirumors” o activitats culturals a l’Espai Avinyó, així com formacions antirumors i interculturals. Un altre projecte a tenir en compte a Catalunya és el “Calidoscopi”, un pla d’actuació per la interculturalitat en el lleure, iniciativa conjunta de la Fundació Jaume Bofill i la Secretaria General de Joventut.

La cultura no ha de ser la raó per la qual es creïn conflictes, valor que es potencia molt en el lleure educatiu. “L’educació en el lleure pot resultar un espai òptim per a treballar millorant els processos d’inclusió social dels joves d’orígen immigrat. Però també pot ser molt útil per a educar els joves d’origen català en la riquesa cultural que aquests nous veïns i veïnes aporten a la societat catalana” (Sinergia, 2002) tal com s’explica a “Immigració i lleure: orientacions per a l’acció” Així, també pot servir per fer un treball social i molt útil amb els pares i mares d’aquests infants i joves en el marc dels entorns en què viuen, tenint molt present que tant quan es parla d’immigració com d’educació en el lleure les realitats poden ser molt diverses i que no s’ha oblidar el principi de “diversitat de la diversitat”.

Per a més informació sobre “Subjectivitats juvenils en contextos interculturals”, veure el post de la Mara: https://juvenopolis.wordpress.com/2015/12/09/subjetividades-juveniles-en-contextos-interculturales/

Bibliografia:
Abdelouahed, M., Argemí, R., Broto, S. (2002). Immigració i lleure: orientacions per a l’acció. Recuperat el 30 de novembre de 2015, a http://benestar.gencat.cat/web/.content/documents/arxiu/publicacions/col_sinergia/sinergia5.pdf
Ajuntament de Barcelona. (2015). Acció BCN Intercultural. Recuperat el 30 de novembre de 2015 a http://interculturalitat.bcn.cat/bcnacciointercultural/ca/Presentacio
Cohn-Bendit, D. (1986). La revolución y nosotros que la quisimos tanto. Barcelona, Anagrama.
GENCAT. (2010). Interculturalitat en les polítiques locals de joventut. Recuperat el 30 de novembre de 2015 a http://benestar.gencat.cat/web/.content/documents/arxiu/publicacions/col_sinergia/sinergia9.pdf
Hall, S. (1975). Cultures, Subcultures and Class. Recuperat el 13 de novembre de 2015, a http://people.mokk.bme.hu/~bodo/kultkomm/irodalom/subcultures_class.pdf
Milton, J. (1998). Basic concepts of intercultural communication. Selected Readings, Yarmouth, Intercultural Press.
Serracant, P. (2009). La joventut catalana al segle XXI. Recuperat el 30 de novembre de 2015, a http://benestar.gencat.cat/web/.content/observatori_catala_de_la_joventut/documents/arxiu/estadistiques/sistema_indicadors/joventut_catalana_sxxi.pdf
Anuncios

Etiquetas: , , , ,

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: