Els joves i la creativitat

Demà, 24 dabril, és Sant Jordi: dia del llibre i la rosa. Un dia especial i emblemàtic en el qual es venera l’art de l’escriptura i els seus autors. Moltes persones pensen que per escriure cal ser, principalment, creatius, i que la creativitat és un do que poques persones en gaudeixen. Doncs, aprofitant aquesta ovació a la creació literària, m’agradaria reflexionar sobre la creativitat, què és i què suposa i tot el potencial que representa pels joves i pels professionals que treballen amb aquests.

 Què és la creativitat?

El vídeo de realitzat per l’associació Mi celula creativa titulat Dosis de creativitat ens acosta a què pensen diferents persones sobre la creativitat, hi esteu d’acord?

https://www.youtube.com/watch?v=z0lG3cNcEtA&spfreload=10

A mcfreativitatode d’introducció teòrica, dir que la creativitat es pot descriure com l’habilitat o capacitat que ens permet generar productes o idees novedoses, apropiades i útils (Hennessey y Amabile, 1992). Consisteix en connectar idees, trobar relacions significatives entre diferents elements i sorgeix de les interrelacions i influències de la persona. Es pot educar i entrenar, per tant, va més enllà d’entendre-la com una qualitat o un do que posseeixen determinades persones per a algunes arts o tècniques d’expressió, ja que aquesta lectura restringeix el potencial de totes les persones.

Treballar mitjançant la creativitat permet generar resultats producte d’un procés que requereix un esforç, combinant-ho amb qualitats personals i intel·lectuals. Així, tal com dibuixa Glòria Rigol en el curs Desenvolupament del pensament creatiu realitzat per la Universitat de Barcelona, per treballar mitjançant la creativitat hauríem de tenir en compte:

Diapositiva1

Per conèixer més coses sobre la creativitat, podeu veure el següent enllaç del programa Redes en el qual Elsa Punset entrevista a Robert Dilt i reflexionen sobre els processos creatius en les persones i com aquesta està totalment influenciada per l’entorn en el qual et desenvolupes.

https://www.youtube.com/watch?v=CHMnWU37WuA&spfreload=10

Com generar processos creatius?

Si tothom pot ser una persona creativa i aquesta parteix d’un procés d’aprentatge i transformació, perquè moltes persones deixen de ser o creure’s creatives? Qui millor pot descriure què està passant amb al creativitat avui en dia és Ken Robinson en el seu vídeo: Cambiando de paradigmas.

https://www.youtube.com/watch?v=zuRTEY7xdQs&spfreload=10

Amabile considera que per fomentar la creativitat s’ha de reforçar la motivació intrínseca, entesa com la força que ens mou a actuar per satisfacció personal de portar a terme allò planificat, el repte que representa, més enllà dels resultats o del producte final.

Entenent que per fomentar la creativitat aquesta ha de ser vivenciada, com a professionals de la joventut, cal tenir en compte:

– Planificació de tasques que suposin un repte.

– Oferir espais de llibertat i autonomia perquè flueixin la producció d’idees, trobant l’equilibri entre recursos, límits i el temps destinat.

– Potenciar el treball en grup, ja que treballar de manera col·laborativa fomenta l’adquisició d’aprenentatges, tot compartint punts de vista, experiències i representacions.

– Generar processos d’acompanyament i guia durant tot el procés creatiu per part del professional.

I els joves d’avui són creatius?

Per repondre a aquesta pregunta només cal remenar per les xarxes socials i veure infinitat de videos, blogs i pàgines web promocionades per joves amb la creativitat com a característica comuna i essencial.

Per tant, com a professionals de la joventut hem de creure en la capacitat creativa dels joves, oferint les eines necessàries per a què aquesta pugui ser desenvolupada, treballar des del cultura-y-creatividad1pensament divergent i constructor de processos de canvi i transformació.

I com a reflexió final, afegir que la realitat és diversa i els camins pel pensament també. Aprofitar els codis (no només el verbal) per a la construcció de pensaments i idees i per afavorir la seva representació i comunicació és més productiu i realista que limitar-nos a un de sol. Saben això, perquè no utilitzem la complementarietat de recursos per a la presa de decisions, la solució de problemes i la creació de nous projectes i reptes?

Us recomano les següents lectures que ens obren la porta a altres tipus de codis els quals acostumem a deixar de banda i tenen un gran potencial pel treball amb joves:

¿Por qué dejamos de dibujar? http://elclipinfinito.com/2014/03/03/por-que-dejamos-de-dibujar/

Pensamiento visual o visual thinking: http://blog.productividadextrema.com/2012/09/pensamiento-visual-o-visual-thinking.html

 A continuació, es poden veure diferents exemples d’accions o idees protagonitzades per joves dutes a terme a partir de la creativitat.

 Creativitat amb dosis d’humor: emancipator bubble.

https://www.youtube.com/watch?v=7W4Yh6tdlFw

Creativitat i espais públics: idensitat.

http://www.idensitat.net/es/

Creativitat i arquitectura: /In/teracciona Realejo

http://insos.tk/noticias/contexto-de-interacciona-realejo/

Creativitat en concursos per a joves: Ludojove Margarida Bedós.

www. microcontescurts.wordpress.com

 Creativitat i poesia: Sed bienvenidos, de Escandar Algeet.

https://www.youtube.com/watch?v=BabcI_k1P6M

I per acabar, us regalo aquest poema i que tingueu una feliç diada de Sant Jordi.

 Los nadies, de Eduardo Galeano.

Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadies

con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto

la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la

buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en

lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los nadies

la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se levanten

con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de escoba.

Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada.

Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la

Liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:

Que no son, aunque sean.

Que no hablan idiomas, sino dialectos.

Que no hacen arte, sino artesanía.

Que no practican cultura, sino folklore.

Que no son seres humanos, sino recursos humanos.

Que no tienen cara, sino brazos.

Que no tienen nombre, sino número.

Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica

Roja de la prensa local.

Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: