De les aules a casa: el ciberbullying

Assetjament no només a les aules, sinó les 24h del dia

Seguint en la línia d’un post anterior sobre la intel·ligència emocional, així com també d’altres sobre pedagogies alternatives,  proposo reflexionar sobre el ciberbullying. I dic que segueixo la línia dels posts anteriors, perquè des del meu punt de vista, la intel·ligència emocional, treballada a partir de la pedagogia és fonamental per combatre aquesta xacra.

L’assetjament escolar no és res de nou. Ja fa uns quants anys que s’ha encès l’alarma, sobretot a partir d’alguns casos extrems que malauradament han acabat en suïcidi. Arran d’això, els mitjans de comunicació n’han fet ressò i ha augmentat la conscienciació social. A més de l’assetjament escolar que podríem denominar tradicional, és a dir, limitat al recinte escolar o a l’espai públic, actualment s’ha estès la problemàtica a la xarxa. El bullying a través de les xarxes socials és una eina potent que trenca els límits de la intimitat i l’àmbit privat. És un espai més on els adolescents poden sentir-se assetjats i ser assetjadors fàcilment; l’anonimat o l’aparent falta de límits que envolten la xarxa han propiciat que aquesta sigui un mitjà vexatori, lliure pels agressors i victimitzador.

És fàcil doncs caure en el parany de voler controlar tots els àmbits de la vida dels nostres joves, de procurar posar barreres a els conductes, de limitar Internet i augmentar el control parental. Resulta evident que això no és possible o almenys és contradictori amb la voluntat de llibertat i autonomia. Des de la meva perspectiva, posar límits a la xarxa no solucionarà el problema, sinó que només el desviarà cap a un altre mitjà. El problema no és l’escola o la xarxa, no és l’espai, ni les limitacions d’aquest, el problema és l’educació dels joves. La manca d’empatia i la falta d’una expressió correcta, conscient i lliure dels sentiments, és el que porta als joves a canalitzar la seva ira, el seu sentiment d’inferioritat o la seva por a la diferència, a no ser acceptats, a través del bullying. Si els joves agressors fossin capaços d’empatitzar amb l’agredit, i si aquest últim entengués el perquè real de les agressions, el bullying estaria en extinció.

L’adolescència és una època de vulnerabilitat, de gregarisme, de necessitat d’acceptació per part dels iguals, és un moment de transició, de formació, en definitiva, de construcció d’identitat. En un període tan delicat com aquest, és fonamental pels joves i el seu entorn estar educats per tal de poder canalitzar satisfactòriament les emocions i els pensaments que desencadenen les situacions del dia a dia. Això només s’aconsegueix amb una bona educació emocional, una educació que sobretot fomenti l’empatia, la llibertat i el respecte. És cert que aquests conceptes han aparegut com a objectius en els currículums escolars des de fa generacions, i per altra banda, el problema del bullying no s’ha pal·liat. Així doncs, potser caldria plantejar-se com s’està educant en aquests conceptes, quina és l’eficàcia de la metodologia i si no s’han convertit ja en paraules buides, conceptes eteris que els adolescents són incapaços de traslladar a la vida quotidiana.

No és només un problema dels adolescents, òbviament, sinó de tota la societat que els envolta; d’una societat que valora la competitivitat fins a l’extrem, que reitera comportaments masclistes, que beneficia la picaresca i que oprimeix l’expressió emocional.

La conscienciació és el primer pas cap a la solució i de moment, les escoles i els instituts estan alerta de les possibles conductes agressives o intimidatòries d’alguns alumnes vers els altres, es preparen tallers, xerrades i tutories monogràfiques, se’n parla a les reunions de professors i entre els pares, i fins i tot, el govern basc ha elaborat un pla d’actuació per fer-hi front. Tot i això, la xarxa és un espai amb una regulació ambigua, generalment el contingut pot ser denunciat i els insults o el material explícit estan vetats, però tot i això, no oblidem la subtilesa d’un assetjament, ni la necessitat i el benefici d’un canal d’expressió lliure.

És fàcil trobar documents audiovisuals sobre l’assetjament per la xarxa o ciberbullying. És per això que us deixo aquí quatre propostes per veure:

  • La primera es tracta de la pel·lícula Ben X, del 2007, produïda a Bèlgica i dirigida per Nic Balthazar. Aquest film narra l’experiència del seu protagonista, un noi intel·ligent però amb problemes de sociabilitat, que pateix l’assetjament dels seus companys i que arriba a extrems insospitats. És una pel·lícula colpidora i original, una bona reflexió.
  • També us proposo veure el documental Bullying, emès el 25/01/2015 pel programa 30 minuts de TV3, que podeu recuperar al tres ala carta al següent enllaç i que mostra diferents situacions reals que s’han esdevingut a Catalunya i l’Estat Espanyol.
  • Un altre enllaç interessant i breu que us penjo a continuació és una iniciativa canadenca que vol concienciar la societat de la importància i la quotidianitat del cyberbullying. 
  • El darrer enllaç que us proposo remet a una iniciativa emircana anomenada The Bully Project que dóna eines als educadors, als pares i als adolescents per lluitar contra l’assetjament, així com també proposa conferències als instituts i fins i tot han editat una pel·lícula. Es tracta d’una iniciativa molt intressant i ben elaborada.
Anuncios

Etiquetas:

One response to “De les aules a casa: el ciberbullying”

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: