Intel·ligència emocional i optimisme

Joves sense motivació o negatius?

No és cap secret que, la situació social que vivim avui dia, és delicada i insegura per a tothom, però sobretot pels joves, que ens veiem obligats a formar-nos cada cop més per intentar obtenir i acumular títols que suposadament ens han de preparar i servir per tenir un “treball digne”. I on molts cops, si no t’has format ni t’estàs formant, i no treballes, pertanys al conegut grup “NINI” o “NEET” (com diuen a Europa). On generalment s’acaba associant aquests joves com un col·lectiu sense aspiracions ni motivacions de futur, els quals no s’impliquen ni participen socialment.

Em pregunto, si aquesta falta de motivació i d’implicació, ha estat consentida indirectament pels diversos agents educatius i socials, que ens han envoltat al llarg dels anys. És a dir, al llarg de la nostra infància i adolescència hem estat envoltats de professionals del àmbit educatiu, que ens han intentat educar en el llarg període de l’educació obligatòria. Regits pel pla d’estudis, i la importància d’assolir les competències bàsiques curriculars marcades. Però dins d’aquest marc curricular, on estan les habilitats socials? On està la intel·ligència emocional?

Al llarg dels anys m’he adonat compte de la importància d’aquestes competències i habilitats socials per viure en comunitat i en la societat d’avui dia. Ja que si no et mostres una persona segura, forta, amb autoestima i capacitat per encarar-te i resoldre els conflictes que et van sorgint pel camí, tens molts punts perquè més d’un cop t’enfonsin i t’intentin trepitjar. Si a tot això li sumem la situació de crisi que vivim actualment, i formes part del col·lectiu juvenil, és força probable que tinguis moments d’inseguretat, de no saber a on anar, de bloqueig i no saber que fer… On molt probable la trajectòria de vida que segueixis estarà marcada per la negativitat i el pessimisme. Per tant, trobo molt important començar educar des d’una vessant més positiva, intentant afavorir la situació personal i per tal d’intentar millorar els itineraris realitzats.

Per això, des de fa uns anys, s’està intentant fomentar la intel·ligència emocional, ja que després de diversos estudis i experts en el tema, com Richard Boyatzis i Daniel Goleman els quals reconeixen que el coeficient intel·lectual gairebé representa un 20% dels factors determinants de l’èxit, en canvi el 80% restant, depèn d’altres variables com la classe social, la sort, i gran part per la intel·ligència emocional. La qual, és un factor determinant, alhora d’aconseguir una vida plena i favorable per tal d’aprendre a gestionar les frustracions, els impulsos, la regulació dels estats d’ànim, l’angoixa, aprendre a emfatitzar amb els altres, etc. Situacions i circumstàncies que ens hi trobem dia a dia, i que molts estan en procés d’aprenentatge i molt pocs han après a gestionar-los.

Per tant, comencem a remarcar la importància d’educar aquestes habilitats socials, que fins ara no s’han fet èmfasi, arrencant amb una actitud positiva i optimista, ja que tal com fa referencia Goleman, parlar sobre els objectius en positiu, sobre els somnis, activa els centres cerebrals de la recompensa, els records positius i els sentiments de superació, obrint-nos a noves possibilitats. Mentre que si parlem del que ens queda per fer, els problemes i conflictes que tenim, provoca els sentiments de tristesa, angoixa, bloqueig mental, etc. que ens impedeix millorar.

 “Cuando somos optimistas, cuando nos consideramos afortunados tendemos a observar el mundo que nos rodea de forma amplia y creativa, vemos soluciones en lugar de problemas, oportunidades en lugar de amenazas. Las diferencias entre ambos tipos de actitudes —la de los niños confiados y optimistas frente a la de aquéllos otros que esperan el fracaso— comienzan a formarse en los primeros años de vida. Los padres, dice Brazelton, «deben comprender que sus acciones generan la confianza, la curiosidad, el placer de aprender y el conocimiento de los límites» que ayudan a los niños a triunfar en la vida, una afirmación avalada por la evidencia creciente de que el éxito escolar depende de multitud de factores emocionales que se configuran antes incluso de que el niño inicie el proceso de escolarización”.

Així que comencem a pensar en positiu i deixem enrere la negativitat!

positivisme

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: