XVII Fòrum D’Estudis sobre la joventut: Joves i Talent o Joves i Crisi? Algunes idees Post-Fòrum.

El passat cap de setmana es va celebrar el XVII Fòrum d’Estudis sobre Joventut a Lleida, tal i com ja es va anunciar el dia 19 de novembre a Juvenópolis. Les jornades es van encetar amb una conferència inaugural del catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, el Sr. Guillem López 2014-11-27 20.20.28Casanovas,  que va diagnosticar “un gran embolic” a les polítiques socials actuals. López Casanovas, amb la seva conferència “Aspectes intergeneracionals de les polítiques de Benestar” va argumentar que l’envelliment de la població no és cap desgràcia, tot fent al·lusió a la pregunta llançada a l’acte inaugural: vivim en una gerontocràcia? L’economista va posar el focus cap a la necessitat de reposicionar les polítiques de benestar, donat que amb la situació econòmica present que vivim, no hi ha recursos per a pagar els joves les seves innovacions tal i com s’havia fet abans, en temps de bonança. López Casanovas va apuntar a que el que compta no és l’estat del benestar, sinó “el benestar de les persones”. Repensar les polítiques públiques es fa necessari per a reconduir la situació de crisi que els joves estan patint avui, més que qualsevol altre grup d’edat al nostre país.

Stefanie Ledermaier: Joves en situació NEET.

Divendres al matí la responsable de recerca d’Eurofound Stefanie Ledermaier apuntava al concepte NEET (Not in Education, Employment, or Training), un indicador sociològic que serveix per a monitoritzar la situació laboral i social de les 2014-11-28 10.26.02persones. Ledermaier va apuntar als factors de risc dels joves en situació NEET: el baix nivell educatiu, la baixa renda familiar, la no acumulació de capital humà, les poques expectatives de millora, etc. La situació NEET a més, també suposa una forta despesa institucional, com podria ser la pensió associada a aquests casos, o el cost social de la recaptació que no arriba per part d’aquests joves. Ledermaier puntualitza la importància de tenir en compte la heterogeneïtat de les persones posades “al sac” NEET a l’hora de desenvolupar les polítiques públiques, és important saber que al nostre país hi ha més persones més grans de 29 anys en situació NEET que no pas joves (segons un informe de Pau Sarracant del 2012 Generació ni-ni, estigmatització i exclusió socialhttp://benestar.gencat.cat/web/.content/documents/arxiu/publicacions/col_aportacions/aportaicons_48.pdf

Però Ledermaier apunta a la importància de l’indicador NEET, donat que els indicadors tradicionals per a avaluar el mercat de treball dels joves són insuficients i poc rigorosos. Aquest indicador es va traduir i adaptar al nostre país com a nini, però aquí s’ha tergiversat el seu significat original als mitjans de comunicació, i s’ha convertit en un estereotip de joventut que apunta a la vagància, apatia i la poca responsabilitat de la que tant s’acusa a aquest grup d’edat sense fonament. Ser una persona en situació NEET no porta implícit ser jove al nostre país, però en canvi als mitjans se’n fa ressò com si fos un atribut juvenil.

Exemple d’estigmatització juvenil als mitjans utilitzant el concepte nini com a atribut de la joventut: http://politica.elpais.com/politica/2014/10/22/actualidad/1413974500_362946.html

Albert Recio: El capitalisme genera crisi.

El professor del Departament d’Economia de la UAB Albert Recio argumenta que qui estructura el mercat laboral és la demanda i no pas la oferta. És la joventut la primera que rep l’ impacte de la crisi, perquè són ells els encarregats d’ocupar els llocs de treball més mal pagats amb sous llunyans als mínims per a poder emancipar-se. Recio ens explica els problemes que es troben els joves a l’hora de  buscar feina, i és que es troben amb un mercat laboral pensat especialment per a joves (botigues zara, McDonalds,…) on es requereix que la persona interessada tingui llibertat per a treballar quan se li digui i potser és d’una setmana per l’altra. La crisi doncs, ha incrementat la precarietat dels joves més que no pas la dels més grans, una precarietat que té moltes formes, afirma Recio.

Manuel Delgado:  Els problemes dels joves són problemes estructurals de la nostra societat, i no pas dels joves.

Manuel Delgado i José SánchezManuel Delgado, doctor en Antropologia per la Universitat de Barcelona, en la seva ponència titulada “Culpant la víctima: una anàlisi del discurs sobre l’exclusió juvenil” va apuntar especialment a que la font dels problemes al mercat de treball per als joves, són les maneres de fer, pensar, dir, els codis de valoració, desviacions morals, etc. de la nostra societat. Delgado apunta a que els problemes dels joves són problemes estructurals de la societat i no problemes dels joves, o problemes educatius. Ens trobem en un ordre social que viu de les desigualtats.

Dolors Reig: Hem de treballar l’autoestima i l’educació emocional.

La intervenció de la psicòloga social Dolors Reig va deixar clar que són els joves de la generació actual els que més s’adapten als tempos de les TIC. Els joves d’avui estan  acostumats a aprendre constantment, amb el ritme d’aquesta tecnologia. Són els més grans els que es troben en dificultats a l’hora d’aprendre el funcionament de les TIC, això és més una competència de la generació@ que sorgeix a partir de l’accés global a Internet, eina que s’ha incorporat a la cultura de les persones d’aquesta generació. Reig però, va apuntar a l’autoestima i a l’educació emocional poc treballada que es dona a l’actualitat per a tractar els problemes que sorgeixen d’aquesta nova manera d’aprendre i gaudir del temps lúdic.

Una taula rodona de joves talentosos poc significativa o representativa del col·lectiu jove?

Joves amb trajectòria d'èxitLa taula rodona que es va dur a terme el migdia de divendres amb quatre joves que havien tingut una trajectòria d’èxit, no van representar gaire el que s’havia argumentat a les ponències fins al moment, ja que eren exemples homogenis de persones que han tingut accés a la universitat i en conseqüència, a les oportunitats d’èxit. Un dels fils conductors generals dels problemes a la joventut durant el Fòrum, va ser la crisi actual on els joves són qui més la pateixen, però sobretot si no tenen opcions a causa de la classe social a la que pertanyen. Tenir o no tenir oportunitats és el que dona pas a la clau de l’èxit. Una taula rodona una mica estranya doncs, sobretot després d’haver sentit per part de molts ponents les al·lusions a la heterogeneïtat dels grups de joves.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: