Una educació diferent, on els joves puguin ser lliures

Des del Màster en Joventut i Societat hem estat parlant i analitzant els joves des de diversos terrenys i disciplines, no obstant l’anàlisi pedagògic encara no hi hem fet esment, i és per això, i perquè és el meu àmbit de coneixement, que m’agradaria aprofitar aquesta reflexió per a parlar-ne.

L’educació podríem considerar que és un dels principals reptes de la societat, en tots els moments de la història però principalment en aquells on es viu un moment de canvi històric com l’actual, passant de l’època moderna a la postmoderna.

Des de la sociologia hem vist que existeix un tant per cent de joves que abandonen el sistema educatiu, anteriorment es parlava de fracàs escolar com a realitat educativa que afectava a una gran quantitat de centres educatius. Cal plantejar-se doncs, des de la pedagogia, quins són aquells factors que provoquen un desajustament de les pràctiques educatives en relació a les necessitats juvenils.

Considero que hi ha un xoc cultural important, entre la cultura escolar i la cultura juvenil, tant pel que fa al contingut com a la forma. Per una banda, el sistema escolar està inspirat en la fàbrica com a model i el seu currículum basat en un contingut tancat; a l’oposició trobem la cultura juvenil, creativa per naturalesa, una etapa d’experimentació però també d’introspecció important per la maduració de la persona. Per posar alguns exemples, mentre que els joves es defineixen i s’identifiquen amb un estil concret de música, a l’institut s’estudia la història de la música, fent èmfasi en la música clàssica. Una altra de les curiositats del currículum escolar pel que fa als joves és la matèria de filosofia. Mentre que a la ESO no es treballa (quan des del meu punt de vista seria essencial tenint en compte el moment psicològic que viuen els adolescents), al batxillerat és obligatori, de manera que es crea una desigualtat social a partir de la matèria, ja que no tots els alumnes accedeixen al batxillerat.

En aquest sentit us enllaço un article del Punt diari on, el 20 de novembre, celebrant el dia mundial de la filosofia es tractava aquest tema:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/796401-encara-les-utopies.html

Davant aquestes contradiccions, i moltes d’altres que no he mencionat, darrerament s’està expandint el moviment d’educació lliure, que ofereix una alternativa a aquelles famílies que decideixen donar una educació diferent als seus fills/es. Conec especialment dues de les principals escoles lliures d’Espanya: Paideia, situada a Mérida, i amb un plantejament anarquista de l’educació, i Ojo de agua que és un ambient educatiu d’Alacant basat en la desescolarització. Ambdós projectes són interessants des de la visió de la joventut, ja que tots dos ofereixen educació fins als 16 anys. La meva experiència als dos llocs i en contacte directe amb  els joves d’allà, és que quan donem llibertat als joves i ells/elles poden decidir què aprendre, com fer-ho i quan fer-ho, això genera molt més interès i motivació per l’aprenentatge, com també un grau de responsabilitat i d’esforç més gran per part seva, que dóna uns resultats molt positius en la seva maduració personal. Els joves tenen una orientació professional molt clara, relativitzen les pressions socials entorn el que tocaria fer, i tenen una seguretat més gran amb ells mateixos, com també una igualtat entre ells, degut a que mai han estat avaluats amb el sistema convencional.

Com a exemple, us deixo l’enllaç del projecte educatiu Ojo de agua:

asamblea

Un dels principals dubtes que sorgeix en aquestes experiències és si després els nois i noies, un cop surtin de l’escola podran inserir-se amb normalitat a la societat i concretament a un lloc de treball. La meva experiència a l’escolaPaideia és que els joves s’han inserit perfectament bé, sense problemes, i amb un valor afegit: una orientació professional clara, una consciència de les dinàmiques de mercat i socials que els permet de ser crítics (però alhora d’adaptar-s’hi quan és necessari) i uns valors fonamentals per a transformar la societat: l’esforç, la cooperació, la responsabilitat però també la llibertat.

Així doncs,valoro molt positivament aquestes experiències, que donen un exemple de la transformació educativa actual, i així generen esperança a l’hora de pensar una nova manera d’entendre el món, de relacionar-nos i d’aprendre. Nosaltres, com a estudiants del MIJS i com a futurs experts en temes de joventut tenim una tasca important en aquest sentit, ja quecaldria replantejar-se un canvi important en la secundària i a Catalunya encara no existeixen experiències d’educació lliure per a joves.

Finalment, qui estigui interessat en el tema, us recomano un llibre que es diu Por fin libres, de Daniel Greenberg. Com també el documental de l’“educación prohibida”, fet per joves llatinoamericans, on es fa un anàlisi crític de la realitat educativa actual:

Educacion-prohibida1

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: