Educar en l’amor

L’amor i les relacions sanes durant la joventut

Durant l’adolescència i la joventut és quan tenim les primeres relacions amoroses i sexuals, comencem a tenir parella, descobrim l’amor correspost o no, etc. Tot i així, l’entrada al “món de l’amor” ja és anterior, durant la infància. Des de que som nens i nenes aprenem què vol dir estimar, com han de ser les relacions de parella i qui és el príncep blau i la princesa perfecte. Les pel·lícules de Disney ens eduquen amb l’amor rosa: l’home sempre és el cavaller, el príncep o el guerrer que apareix al castell de la dona, la princesa ben vestida i pentinada, pulcre i perfecte, que reclama ajuda, i llavors el príncep la salva i junts viuen feliços per sempre i mengen anissos. I jo em pregunto: i què passa quan a un dels dos no els agraden els anissos? I què passa quan aquest amor no és per sempre? I què passa quan les princeses porten texans i no tenen castell? En definitiva, trobaríem molts “i què..?” que ens desmitificarien les pel·lícules o les històries de contes infantils, perquè la vida no és salvar a la teva parella, ni estimar-se incondicionalment, i l’amor no és voler estar junts per sempre i compartir-ho tot. El problema és que aprenem el concepte erroni de les relacions i ningú ens educa en aquest àmbit. Llavors és quan arriba la joventut, el creixement personal i les primeres relacions, i amb elles les primeres ruptures. De sobte, ens adonem de que no hi ha prínceps que et salvin, ni princeses perfectes de contes de fades, que l’amor pot trencar-se, que pots no agradar a l’altre i que no és tan fàcil trobar la parella ideal. D’aquí neixen relacions tòxiques, amors frustrats, ruptures que et fan sentir sol i buit, i els tristament coneguts maltractaments físics i psicològics.

Existeixen diversos programes preventius com Estimar no fa mal emmarcat dins la línia estratègica de Sensibilització i Prevenció del Programa d’Intervenció Integral contra la Violència Masclista, que des de l’administració pública pretén endreçar, homogeneïtzar i millorar l’eficàcia del conjunt d’actuacions preventives adreçades a joves i adolescents. Tot i així, son programes majoritàriament dirigits a prevencions contra el maltractament físic i psicològic, aquest últim coixejant.

No obstant, potser caldria adonar-nos de que enlloc d’enfocar els programes a la prevenció i detecció de la violència, potser hauríem de començar per ajudar als i les joves a prendre consciència de què és l’amor real i què són les relacions sanes, per així evitar problemes psicològics com la dependència emocional. Cal obrir els ulls a molts joves i fer-los saber que hi ha coses que no es poden tolerar. Petits detalls quotidians ens fan adonar que molts joves no estan educats en les relacions sanes: Quantes vegades hem vist com un amic o amiga s’allunya de les amistats perquè a la seva parella no li cauen bé o simplement li reclama tot el temps? Quantes vegades hem vist a algú canviant la seva manera de vestir i actuar, els gustos i aficions per agradar més a l’altre? Quantes vegades hem vist com una persona tracta malament a la seva parella, fins i tot en públic, i acabem presenciant un perdó final del maltractat penedit que es creu el culpable per no estar a l’altura? Això pot justificar-se amb un “no passa res, perquè l’estimo i m’estima”?

Ens adonem que cal educar en l’amor, ensenyar que ets tu qui tries a la persona del teu costat, i que ell o ella és com és i té tot el dret a ser així, per tant si no t’agrada no vulguis canviar-lo, ni tampoc pretenguis canviar tu perquè també tens dret a ser com ets. L’única solució és fugir. El problema és que per fer-ho cal autoestima per no pensar que et quedaràs sol o sola, per perdre la por a no tornar a ser feliç, per deixar d’idealitzar l’altre, per valorar-se a un mateix i per no perdre la dignitat. Cal reforçar l’autoestima dels joves per ajudar-los a entendre que tenen el potencial i les capacitats necessàries per tenir relacions sanes i també per seguir endavant després d’una ruptura. Està clar que som éssers socials i que necessitem tenir gent al nostre costat, sobretot durant l’etapa de joventut en què es crea la identitat i les relacions interpersonals tenen un pes tan important, no obstant també està clar que una persona amb la qual no estem bé mai hauria de ser imprescindible.

Eduquem als joves en l’amor, però no un qualsevol, sinó en l’amor fàcil, que flueix sense massa esforç, l’amor còmode però no rutinari, l’amor que no ens obliga a lluitar contra l’altre ni contra nosaltres, l’amor natural sense drames ni tragèdies, l’amor que aporta benestar, l’amor senzill sense salvacions ni persecucions. Recordem als joves que u més u, sempre haurien de sumar més que dos, perquè l’amor ha de ser un sumatori a la teva vida, no una resta.

Anuncios

Etiquetas: , , , , ,

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: