Generació Ni-Ni-Ni…Ni treballem, Ni estudiem, Ni ens deixen…

Les perspectives laborals i educatives dels joves

Fa uns anys, es va començar a emetre un reallity show on es mostrava la manera de viure de joves que ni treballaven ni estudiaven, posant de manifest que els protagonistes havien escollit aquesta forma de viure. Aquest programa, es deia “Generación Ni-Ni”.

Encertat o no, aquest programa va ocasionar molts debats sobre joventut, maneres de prendre’s la vida d’aquest (el nostre) col·lectiu social en molts casos atorgant un prejudici negatiu, afirmant que els joves estaven acomodats a viure dels pares, que la vida a casa era molt més senzilla i que per això no buscaven l’emancipació econòmica ni física (vivenda pròpia). Els “ninis” ja havien esdevingut un fenomen social (inventat) dels mitjans de comunicació i aquesta paraula havia entrat a formar part del vocabulari habitual en converses o debats al voltant dels joves.

Uns anys més tard, el panorama és el mateix però amb algunes consideracions importants que fan que la segona part de l’eslògan d’aquell programa hagi canviat una mica: ni tienen intención de hacerlo

57’4 % d’atur juvenil a Espanya. 

Aquest aspecte es pot atribuir a la crisi econòmica, que és sempre la conclusió fàcil amb la que es justifiquen aquestes brutals i vergonyoses xifres. No obstant, es pot anar més enllà i observar com les directrius polítiques afavoreixen aquest fet. 

Les diferents reformes laborals, que sempre beneficien a l’empresari privat i deixen en vulnerabilitat al treballador, han suposat abaratir els costos dels acomiadaments, la implantació dels contractes temporals com a majoritaris i la reducció de salaris. Les escasses ofertes de feina existents demanen experiència i formació, impossibles d’accedir per als joves, ja que si ens formem, no podem tenir experiència laboral, i si tenim experiència laboral no ens podem formar.

Ja que parlem de la formació, la tendència dels darrers anys ha estat privatitzar l’ensenyament públic. 

Deixant de banda les retallades que afecten a l’ensenyament obligatori, em centraré en l’ensenyament postobligatori:  CFGM, CFGS, graus universitaris i màsters.

Des del 2011 fins al curs actual, els estudiants universitaris han patit un 66% de pujada dels preus anuals per realitzar els seus estudis en universitats públiques (dades extretes del Consell de l’Estudiant de les Universitats Catalanes, ceucat.cat) encara que, segons el ministre d’Educació, Cultura i Esport, el pressupost per beques ha pujat.

No obstant, l’accés a aquestes beques s’ha complicat. Actualment, la nota acadèmica per tenir-hi accés ha passat del 5’5 al 6’5, a més a més del llindar econòmic familiar, fet que fa exclusiu l’accés a aquestes ajudes que hauria de permetre que tothom tingui accés a la universitat pública. Justament ahir (21 de gener) es denunciava al programa televisiu Al rojo vivo de La Sexta, que molts estudiants havien rebut la resolució de la seva beca d’aquest any a la qual se’ls informava que la petició havia estat resolta favorablement i que la quantitat que rebrien era 0€, és a dir, res. Sobtava el fet que es permetia recórrer i revisar la resolució, amb un termini de 15 dies naturals (no laborals) i se’ls avisava per correu electrònic a altes hores de la matinada i en el període de vacances nadalenques, és a dir, impossibilitant gairebé el fet de presentar recurs.

En el cas dels CFGM i CFGS, els preus també han pujat, en aquest cas, depenent de l’estudi i el centre, entre un 70 i un 200%, o inclús superiors en alguns casos.

Les beques de mobilitat (Erasmus) s’han reduït dràsticament del 2011 fins ara, passant dels 62’7 milions d’€ als 18 milions actuals, tot i que des del ministeri s’afirmi que això no suposa cap retallada en el propi sentit de la paraula, ja que es manté el nombre d’estudiants becats i se’ls apuja la quantitat mensual (dels 212 als 250€), aquesta estada es veu reduïda a la meitat, ja que abans contemplava una durada d’un any acadèmic, s’ha reduït a un sol semestre. Aquesta retallada s’ha realitzat tot i que les subvencions de la UE han pujat un 4’3% respecte al curs passat (2’2 milions d’€). (extret d’una notícia a la secció de cultura del diari El Periódico, del dia 22 de gener del 2014)

Amb aquest breu repàs es pot observar la tònica que ha adoptat el govern en els temps de crisi actuals, ja que ni incentiva el treball, ni la formació.

Pot semblar que el que es promogui és que els joves busquin fora de les nostres fronteres el que no troben aquí, ja que les continues crides des d’Alemanya i Anglaterra buscant joves espanyols amb diferents tipus de formació amb atractives ofertes laborals, però com es veurà tot seguit això tampoc és així.

Al mes de novembre passat, la secretaria general d’immigració i emigració, Marina del Corral, va sorprendre tothom amb unes declaracions on afirmava, literalment, que els joves marxaven no solsament per culpa de la crisi econòmica, sinó que avalava aquesta situació indicant que ”  la supresión de las fronteras en la UE, la internacionalización de la economía española, la gran preparación de los profesionales españoles y “por qué no decirlo, al impulso aventurero de la juventud”. Sembla una caricatura i una banalització de la situació de molts joves espanyols, tot i que semblava que des del govern es considerava, a finals del novembre del 2013, positiu que els joves marxin a treballar fora. 

 

Tan sols un mes més tard, a la publicació del BOE (26 de desembre del 2013) a la llei 22/2013 de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2014, estableix que les persones sense feina ni drets a prestació o subsidi, perden el dret a la sanitat pública espanyola si passen més de 3 mesos fora de l’estat. Queda clar doncs, que la sortida tampoc és marxar, o si més no, les polítiques del govern central semblen decidides a no posar cap facilitat.

Tot i l’opinió de l’autor d’aquesta entrada, resulta evident que les xifres d’atur, els increments de les taxes universitàries o els preus dels cicles formatius així com les paraules textuals dels membres del govern i les lleis que apareixen en el BOE (Bolletí Oficial de l’Estat) serveixen com a fonament.

Les accions dutes a terme en els darrers anys conviden a pensar que es busca un elitisme en la formació i una reproducció del classisme social donant facilitats als qui gaudeixen d’un elevat estatus social en detriment de les classes populars, que se les intenta privar de la formació i la mobilitat, arrossegant cap a la precarietat laboral. Aquesta és, la realitat actual i la perspectiva del futur proper de molts joves d’aquest país.

 

 

 

Fonts:

Consell de l’Estudiant de les Universitats Catalanes, www.ceucat.cat

 

El Periódico (22 de gener)

 

El Mundo (edició digital) 30/11

 

Diari electrònic Postdigital

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: