Com encarem aquest 2014?

Amb la incertesa del present i la esperança del futur

Des de l’inici de la crisi econòmica, que la societat catalana viu en unes condicions cada cop més precàries en les quals, segurament la majoria, mai es pensaven que hi arribarien. Escenes de fam, patiment i ràbia són quotidianes en moltes llars catalanes que han vist com les seves condicions de vida han minvat de forma accelerada. Ara diuen però, que apareixen alguns “brots verds”, i potser comencem a veure la llum al final del túnel.

Com encarem això els i les joves? En aquesta crisi, el col·lectiu juvenil ha estat dels més castigats, observant com l’accés al món laboral es torna gairebé una utopia, a la vegada que la continuació dels estudis depèn de que les rendes familiars, puguin arribar als preus astronòmics per les altes taxes a universitats i centres educatius. Tot plegat, dibuixant l’emancipació de la llar com un objectiu cada vegada més a llarg termini i obligant en ja masses ocasions, fer la maleta per viure un exili forçat en busca de les oportunitats que no s’han trobat a aquí.

En aquest sentit, les dades parlen per si soles amb un atur registrat durant el 3er trimestre de 2013 d’un 36,1% (243.300 joves d’entre 16 i 29 anys), i (re)confirmen per sisè any consecutiu que el jovent ha d’aprendre a viure amb una incertesa constant que fa que la seva formació no li asseguri un lloc dins el món laboral. De fet, si del % de jovent ocupat (un 42,6%), en mirem el percentatge de joves amb feines estables (amb contracte indefinit), veiem que en són una majoria més que dubtable. En aquest 2013 doncs, ha continuat l’assentament d’unes xifres d’atur altíssimes per la joventut d’aquest país i de les feines temporals com a feines comunes entre tots els joves. Si la població de 30 anys o més, té un 14,2% de contractes temporals vers un 85,5% de indefinits, els i les joves tenen 48,5% de contractes temporals davant d’un 51,5% d’indefinits. Atur i temporalitat doncs, que han continuat assentant al llarg del 2013 unes bases pel jovent amb inexperiència laboral, per manca d’oportunitats o períodes curtíssims de pràctica, i en conseqüència la no possibilitat de desenvolupament dels seus projectes de vida, com l’emancipació o la possibilitat de continuació la seva formació per manca de diners.

Així doncs, malgrat els “brots” que puguin aparèixer en l’economia, no sembla que el 2014 presenti un escenari esperançador pels i les joves de Catalunya. Malgrat que baixin unes dècimes les xifres d’atur o pugin alguns punts les inversions especulatives de la borsa, les llars catalanes i sobretot els seus joves, seguiran patint les conseqüències reals d’aquesta crisi, impossibles de mesurar amb nombres, dècimes i tants per cents. L’assentament de la temporalitat i precarietat en la vida dels joves que s’han intentat inserir dins el món laboral, i el no accés a aquest per part de molts altres, tan sols creen i potencien angoixa i impotència al veure la impossibilitat de realitzar els seus projectes vitals al llarg de la seva joventut. Les perspectives són dolentes si tot segueix igual, arribant a crear problemes estructurals en la societat pels alts índexs d’atur o temporalitat que s’estan assolint i abocant a milers de joves.

Per aquest 2014 doncs, tan sols queda pels i les joves catalanes una sortida davant la situació que estan patint, la de lluitar i batallar per un futur més digne. Si la crisi ha portat pobresa, fam i patiment, també ha portat solidaritat i consciència de canvi en moltes persones, a molts i moltes joves. I aquests joves, han de prendre consciència que són ells la clau de volta de tot plegat. Des d’una actitud activa pel canvi, i amb una actitud recíproca per part dels adults que els escoltin, entenguin i cooperin, es pot començar a plantejar amb i des dels joves sortides a les seves aspiracions per contrarestar les frustracions que comporten les continues solucions que es donen des de l’administració i el món ja adult.  Són els i les joves els que viuen avui una incertesa que crema per dins i obliga a marxar, plorar o resignar-se en moltes ocasions a acceptar “allò que hi ha”, però sobretot, són els i les joves qui tenen l’esperança d’un futur millor. I perquè no, començar-lo a dibuixar i crear des de ja, aquest 2014.

Font de les dades de l’article: Enquesta de Població Activa (Idescat).

Anuncios

Etiquetas: , , ,

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: