¿Emprendre, paraula clau del s.XXI?

L’emprenedoria és un terme que està d’actualitat. Podem veure com diversos programes de televisió es dediquen a buscar nous emprenedors, llibres que parlen de com crear una pròpia empresa, articles que expliquen el seu significat, cursos de formació per a universitaris, tallers per reforçar la viabilitat de projectes… però, realment què significa ser emprenedor?

Segons la Real Acadèmia Espanyola es qui “emprèn amb resolució accions dificultoses o arriscades”, i emprendre vol dir “escometre i començar una obra, un negoci, una obstinació, especialment si suposen dificultat o perill”. No obstant, emprendre és una actitud que es té o no, depenent del esperit de la persona. El fet de saber desenvolupar la capacitat de llegir l’entorn pròxim, identificar necessitats, aprendre a superar l’adversitat per seguir lluitant tot i les dificultats, totes aquestes característiques defineixen l’actitud d’un emprenedor.

Ara bé, en quin moment l’emprenedor es va transformar en una nova categoria d’empresari? L’ús del terme “emprenedor” s’ha extens per fer referència als nous empresaris o a les persones que creen empreses. José Maria Veciana[i], investigador del perfil empresarial, comenta sobre aquest tema el següent: “l’ús del terme “emprenedor enlloc d’empresari pot esdevenir per influència anglosaxona. De fet, en anglès el terme entrepreneur significa i des de sempre s’ha traduït a l’espanyol per “empresari”, no per “emprenedor”. En els països de parla anglesa, al no despondre de un terme anglosaxó propi, s’utilitza el francès entrepreneur. Aquest fet té el seu origen històric per haver sigut precisament un economista francès, Jean – Baptiste Say, el primer que va desenvolupar magistralment el concepte d’empresari com a subjecte econòmic diferent del capitalista.

L’empresari es considerat una persona que posseeix un capital important de riquesa i capaç d’oferir treball, amb l’objectiu sempre d’obtenir guanys i beneficis. Pel contrari, avui dia l’emprenedor no disposa necessariament d’un gran capital per el seu projecte i per què no dir-ho, segurament tampoc prové d’una família acomodada que el pot ajudar econòmicament. Doncs, socialment ser emprenedor no té cap connotació negativa, tot el contrari, se’l considera una persona amb una valors com l’audàcia, la constància, la creativitat… A diferència del empresari, qualsevol de nosaltres pot ser emprenedor si comptes amb una bona idea i la portes a la pràctica.

Alguns exemples que apareixen sobre emprenedors són: Yahoo!, va néixer l’abril del 1994, quan Jerry Yang i David Filo van crear des de la seva furgoneta el primer índex de pàgines web organitzat per categories. La pàgina web dels estudiants van rebre un milió de visites al dia,  en aquell moment, van aconseguir el recolzament d’una societat de capital de risc i així Yahoo! convertiria a aquests joves en els primers exemples de nous milionaris d’Internet. Amazon.com és un altre exemple. Va ser creat per Jeff Bezos i es va convertir en una de les empreses digitals amb més èxit. Va apostar perquè els buscadors recollissin els resultats per ordre alfabètic. I un altre que no deixa indiferent a ningú és quan el 1975, en un garatge de California, Steve Jobs i Steve Wozniak van tenir la il·lusió de crear una empresa d’ordinadors. Avui dia aquesta empresa s’anomena Apple. No ens enganyem, aquests són només alguns exemples de grans triomfadors, la resta es queda amb l’intent i moltíssimes vegades amb el fracàs absolut.

Tal i com he comentat al principi del text el terme emprendre ens el trobem -col·loquialment dit – fins i tot dins la sopa. Però és actual? Evidentment, no! El famós inventor que va apostar per la creació d’automòbils més econòmics, per la cadena de producció i la producció en massa, Henry Ford va ser un exemple clar d’emprenedor, d’aquells que combinen innovació i creativitat. Així doncs, sempre hi hagut i haurà persones emprenedores ja que ser emprenedor per a mi és un valor i una actitud implícita de la persona com pot ser qualsevol altre. Per altra banda, no ens oblidem que aquest esperit emprenedor també pot ser orientat i format des de l’entrenament i la pràctica a l’escola, a la universitat, cursos de formació, etc.

Probablement com a conseqüència de la crisi econòmica actual aquest terme està més de moda que mai. El missatge que el sistema transmet, deixa entreveure que la màxima responsabilitat recau sobre la pròpia persona i ella ha de ser la única que amb els seus propis mitjans pugui sortir de la mala situació social que està vivint. Aquesta reflexió em planteja una qüestió: és doncs l’emprenedor el nou protagonista per impulsar canvis?

 _____________

[i] Veciana, José Maria. La creación de empresas. Un enfoque gerencial, Colección Estudios Económicos nº 33, La Caixa Servicios de Estudios, Barcelona, 2005,p.32.

Anuncios

Etiquetas: ,

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: